AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ CLÍNICA A NENS I ADOLESCENTS.

[pic 1]           10.562 AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ CLÍNICA A NENS I ADOLESCENTS.

     Novembre 2021 - PAC 2

Prova d’Avaluació Continuada 2 (PAC 2)

La Prova d’Avaluació Continuada 2 (PAC 2) comprèn la Unitat 3 de l’assignatura i els continguts i lectures que s’han treballat de manera autònoma d’aquesta unitat. La PAC està estructurada en activitats basades en 4 casos pràctics i preguntes teòriques. Les puntuacions de les preguntes, el format de lliurament, les normes per a realitzar-la i la data de lliurament es troba al final del document.

CAS 1: SERGI

Arriben a consulta els pares d’en Sergi, molt preocupats per l’estat emocional que presenta el seu fill. En Sergi té 8 anys, i des de fa més de mig any presenta un estat d’ànim molt baix, amb episodis d’autocrítica i sentiment de culpa. Els pares descriuen que el veuen ensopit i molt irritable, amb conductes agressives i destructives cap als seus amics i cap a les seves pròpies pertinences. Durant el segon trimestre del curs passat, la tutora del Sergi ja va alertar als pares que veia l’infant aïllat, preferia estar sol a l’hora d’esbarjo. També els va comenta que a l’aula estava apagat, i sovint enfadat amb els companys/es i/o amb els/les mestres, sense motiu aparent. El seu rendiment acadèmic també havia baixat respecte cursos anteriors. Els pares comenten que també han observat aquestes conductes i aquest estat d’ànim a casa, i els preocupa molt. Tenen discussions diàries amb ell a l’hora dels àpats, sembla que el Sergi no té mai gana i darrerament és una baralla el moment de seure a taula. La mare afegeix: “a casa, seu al sofà i podria passar hores davant de la TV, però tampoc sembla atent als programes que mira. No vol anar a jugar amb el veí amb qui sempre jugava, ni tan sols juga amb les joguines que, fins fa uns mesos, eren les seves preferides”. El pare comenta que durant la nit sent que el Sergi fa voltes al llit, i li costa molt mantenir el son. Sovint el Sergi verbalitza: “sóc tonto!, no serveixo per a res!”. Els pares el veuen demotivat, fins i tot en el futbol, que és allò que més li agradava. Fins ara, sempre havia destacat per la seva agilitat i destresa en aquest esport, però tot i això, en els darrers mesos, no para de dir: “sóc un patós, em faran fora de l’equip, no serveixo per a res! Totes les jugades em surten fatal”. Els pares estan preocupats ja que darrerament el Sergi es nega a anar a l’escola i a l’extraescolar de futbol.

Preguntes sobre el cas 1:

1.1. Anomena un programa multicomponent de tractament que et pugui ser d’utilitat pel cas descrit. Descriu el tractament escollit i justifica’n la seva elecció. A continuació, anomena 3 tècniques principals incloses en aquest programa que has escollit, i descriu els objectius de cada tècnica concreta.    

Un possible programa multicomponent de tractament adient pel cas descrit, atenent tant la simptomatologia depressiva especificada, com l’edat del pacient, seria el programa ACCIÓ** de Stark (Stark i cols., 1994, 1996, 2010; Stark i Kendall, 1996), desenvolupat específicament pel tractament de la depressió infantil. L’eficàcia del programa ha estat validada en almenys tres estudis intergrupals amb grup control (Stark i cols., 2010). El programa ACCIÓ va adreçat a nens/es de 8 a 13 anys (el nostre pacient es troba dins d’aquesta franja d’edat i, per tant, pot ser-li aplicat). El format del programa està pensat per ser aplicat de manera grupal, amb una durada de 30 setmanes, aplicant una sessió per setmana de 45-50 minuts cadascuna. El programa es basa en diverses tècniques i procediments dissenyats per fer front als factors de risc i a les conductes problema detectades com a elements claus associades a la depressió infantil.

Una primera part del programa està dirigida específicament a modificar certes conductes problemàtiques del nen amb depressió. Els objectius perseguits en aquesta primera part són: 1) Adquirir habilitats d’afrontament que li permetin controlar i reduir els símptomes depressius més importants (tristesa, irritabilitat i ansietat); 2) aprendre habilitats de solució de problemes per afrontar dificultats del dia a dia relacionades amb el seu estat d’ànim deprimit; i 3) aprendre una manera més adaptativa de processar la informació sobre ell mateix i sobre el seu entorn.

A continuació es descriuen algunes de les tècniques incloses en el programa, i els objectius que persegueixen cadascuna d’elles:

1) Adquirir habilitats d’afrontament que li permetin controlar i reduir els símptomes depressius:

• Planificació d’activitats → objectiu: modificar l’estat d’ànim deprimit a través d’activitats plaents. La realització d’activitats amb caràcter de reforçador positiu, eleven l’estat d’ànim del nen i el distreuen de les seves rumiacions cognitives negatives, alhora que combaten el retraïment, la passivitat i el sedentarisme associats als episodis depressius. Un cop determinades les activitats plaents, s’entrena a l’infant perquè les practiqui diàriament. És important incloure activitats de domini, és a dir, activitats amb algun tipus de valor instrumental i que amb la seva realització el nen obtingui sentiment d’assoliment o domini. El terapeuta es pot ajudar de tècniques com el contracte conductual o la pràctica cognitiva per augmentar la probabilitat de que tals activitats es duguin a terme. És important també la col·laboració dels pares.
• Tècniques per reduir els nivells d’ansietat/ ira/ hostilitat/ irritabilitat: per reduir l’ansietat, podem aplicar relaxació progressiva (Cautela i Gorden, 1985), o bé treballar l’educació afectiva, amb l’objectiu de desenvolupar la capacitat d’identificar estats emocionals, alhora que l’infant apren la relació entre pensament-conducta-semtiment. L’educació afectiva també ens servirà per reduir els nivells excessius d’ira, hostilitat i irritabilitat, símptomes molt freqüents en depressió infantil.

2) Aprendre habilitats de solució de problemes per afrontar dificultats del dia a dia relacionades amb el seu estat d’ànim deprimit:

• Habilitats socials (HHSS): entrenament compost per instruccions, modelat, assaig conductual, retroalimentació, reforçament i autoobservació. Objectiu: que l’infant adquireixi habilitats socials de manera motivadora i senzilla, per tal que es desenvolupi de manera més adaptativa en entorn social.
• Habilitats de solució de problemes (SP): l’entrenament en SP persegueix l’objectiu d’aconseguir que el nen abandoni el pensament negatiu i cerqui alternatives als problemes amb què s’enfronta, per augmentar la seva sensació de control sobre l’ambient i, per tant, reduir el seu nivell d’angoixa o desesperança.

3) Aprendre una manera més adaptativa de processar la informació:

• Canviar pensaments automàtics negatius: podem utilitzar tècniques de modelat cognitiu i entrenament en autoinstruccions, amb l’objetiu de substituir els pensaments negatius per autoafirmacions positives i autoinstruccions que guiïn de manera més adaptativa el seu pensament i conducta. Per reconèixer pensaments negatius i els seus efectes no desitjats, alhora que es generen pensaments positius, podem fer ús del joc PSIMON, adreçat a nens de 8 a 14 anys.
• Esquemes cognitius disfuncionals: inclou tècniques que persegueixen l’objectiu d’identificar pensaments, avaluar dades a favor/en contra de tals pensaments, considerar formes alternatives de veure les situacions negatives, entre d’altres.

**programa ACCIÓN ( ACTION ) de Stark (Stark y cols., 1994, 1996, 2010; Stark y Kendall, 1996),

...