Centros De Acojida

El text Pobreza y niños marginados en la Edad Moderna està contextualitzat durant l’Antic Règim a Espanya. Aquest text tracta de l’estudi històric de la pobresa i els nens marginats des de la triple dimensió del pensament religiós, social i literari per entendre l’acció de l’Estat i de l’Església en la formació de nens/es en les Cases de Misericòrdia, hospicis i centres de correcció.

Durant tota l'Edat Mitjana, la Bíblia havia regit la destinació d'homes i dones. Tant l’home com la dona no era l’amo de la seva pròpia destinació, sinó que estava en mans de Déu i l’Església tindrà un paper importantíssim.

Però, fa uns segles, va haver un enfrontament entre dos maneres d’entendre la pobresa, la marginació i l’assistència hospitalària de les persones.

Per una banda, la tradició medieval, de llibertat del captaire i continuïtat de l’almoina com a element de salvació, i per l’altra banda, estaven els humanistes, com ara Luis Vives, Erasmo de Rotterdam, Moro, Lutero, etc., partidaris de les reformes socials i la educació de classes pobres i marginades. Però no tan sols era una lluita entre dues mentalitats, la Renaixentista i la Medievalista sinó que anava més enllà, es tractava d’un enfrontament entre l’Estat i l’Església pel control d’un sector de la societat.

La proposta de Lluis Vives era la de la secularització de la assistència als pobres. La seva obra Subventione pauperu (1526) tractava de a indigència material, espiritual y moral i de una proposta de acció social como solució a la pobresa (intervenció de los poders públics en la assistència als pobres, treball obligatori per tot aquell que pugui treball, educació pels infants i joves com una forma de prevenir la misèria y contribuir al progrés social, no a l’almoina). Aquesta obra va tenir una gran influència i va inspirar les reformes de l'assistència social en tota Europa. Moro i Erasmo també van fer referència en els seus escrits al problema de la mendicitat i sobretot, al elogi del treball com a mètode de suprimir-la.

Cada vegada més, la via tradicional de la caritat es va revelar insuficient, apareixent nous projectes d’assistència i reeducació per part dels poder públics i, poc a poc, l’Estat Modern, va anar controlant l’assistència social i va desvincular als religiosos d’aquesta tasca.

Finalment, els humanistes, van vèncer, en aquesta lluita per la dignitat de captaires, marginats i malalts amb la creació de mesures preventives, curatives i assistencials contra la pobresa i la marginació.

Per una altra banda, si parlem de les característiques generals de les diferents institucions que podíem trobar en aquella època, podem destacar, els centres d’acollida, els de correcció i els de promoció.

...