Ciberdelinquencia caso Mathew Falder

Mathew Alexander Falder (M.F.), va néixer a Anglaterra el novembre de 1988. Prové d’una família adinerada i normal, anava a un bon institut i des de petit demostra que és molt intel·ligent i treu molt bones notes. Es matricula a la Universitat de Cambridge, on es treu un doctorat en geofísica.

Quan tenia 19 anys, va entrar a la “deep web” i va començar a buscar pàgines web que tractessin el tema del Hurdcore i la pedofília. El Hurdcore és el terme que es refereix a la pornografia extrema que es basa en el dolor sobretot a gent dèbil, nens, nadons… com ara denigracions humanes, sexe amb nadons, violacions de la forma més agressiva…). Va fer coneguts amb els mateixos gustos que ell, però ràpidament se’n va cansar. M.F. volia ser el protagonista, volia ser venerat i respectat, volia deixar de ser un element passiu i passar a ser un element actiu d’aquest ambient. Sobretot de la pàgina web anomenada Hurt 2 The Core, en la qual tenia més de 70 pseudònims com ara evil666, inthegarden, evilmind…

M.F. buscava persones dèbils i es feia passar per una artista de nom Liz. Al principi era molt simpàtic, tenia una gran capacitat per manipular i una falsa empatia. Casi sempre aconseguia els seus objectius. Primer demanava fotos pujades de to, ja sigui perquè deia que les necessitava per un treball artístic o perquè els hi donaria a canvi alguna cosa que ells desitgessin. I quan aconseguia aquesta classe d’imatges, canviava per complet; és a dir, es tornava agressiu i molt demandant, i quan aquestes demandes no es complien; amenaçava a les víctimes amb publicar les fotografies a internet o ensenyar-les a familiars, amics, companys… A canvi de no publicar les fotografies, els hi demanava fotos sexuals i cada cop eren amb posicions més estranyes i extremes.

Però en M.F. no es conformava amb això, també els hi demanava vídeos de tot tipus, des de llepar vàters públics, menjar-se la seva pròpia orina o excrements, fins a realitzar-se fotografies amb cartells racistes, alabant a Hitler… L’acte més greu que feia realitzar a les seves víctimes era obligar-les a violar als seus propis fills.

M.F. també posava càmeres a banys públics o en universitats, que posteriorment utilitzava per a fer xantatge a més persones. Tot el material que obtenia, el recopilava i el compartia a la pàgina web Hurt 2 The Core.

El problema estava en que tot el que va fer, ho va dur a terme a través d’internet, encriptant-ho tot. Mai va tenir contacte físic amb cap de les seves víctimes, per això va ser tant difícil relacionar els casos de denúncia i atrapar-lo.

M.F. es va tornar prepotent per el fet de veure’s més superior que la policia, tot i ser molt intel·ligent va cometre un error, per el qual se’l va poder detenir i “acabar” amb el sofriment de les seves víctimes. Va entrar amb contacte amb una jove dient-li que a canvi d’unes fotografies eròtiques li pagaria 1200 lliures, però aquesta noia no es va creure l’oferta i li va dir que no. El que va provocar que M.F. li enviés una sèrie de fotografies i vídeos de pedofília extrema, fent que la noia sospités que en realitat la Liz era un noi i que el denunciaria. Gràcies a aquesta denúncia es va poder veure en un dels vídeos, un dels àlies que utilitzava M.F. (devil666).

Al maig de 2015, la policia anglesa junt amb l’EUROPOL, van llançar una ordre de cerca i captura contra debil666, i al unir diverses de les denúncies presentades per algunes víctimes, van aconseguir rastrejar la senyal fins a un apartament. El 21 de juny, la policia anglesa va entrar al apartament on estava en M.F., en el qual van trobar tot tipus de material, des de fotos, vídeos, Hurtcore… fins a conversacions amb altres usuaris on deia: “un dels meus somnis seria trencar tots els ossos d’un nadó, un per un” o per exemple “com m’agradaria utilitzar a un nen com a diana”.

Un fet curiós és que quan el van detenir i els agents van procedir a llegir-li la sèrie de delictes per els quals era detingut, en M.F. va contestar fredament: “ostia, això sembla la fitxa criminal del infern”. Va ser enviat directament al calabós i va tenir un judici ràpid, en el qual el van condemnar a 32 anys de presó (posteriorment es van reduir a 25 anys), no només per el material que es va trobar en l’apartament, sinó també per la seva confessió, en la qual afirmava haver comès més de 137 delictes a un total de 46 persones, tot i que segons l’Agència Nacional de Delictes del Regne Unit, es creu que el número de víctimes ascendeix a unes 300 persones. Va ser condemnat per extorsió sexual, voyeurisme xantatge, incitar a nens a activitats sexuals, lesions corporals greus, possessió i distribució de material infantil, entre d’altres.

La seva víctima més jove (de les que es té constància), va ser una noia de 13 anys.

Un dels actes que va realitzar va ser entabanar a una noia que residia a un internat dient-li que a canvi li donaria un gos i la noia s’ho va creure i li va enviar diverses fotografies, i ell li va fer xantatge dient que si no feia el que li deia, els hi passaria les fotos a les companyes del internat que li feien bullying i que ell ho sabia perquè la víctima li va explicar. Un altre dels casos més escabrosos va ser que a causa del xantatge va obligar a un pare a que violés al seu nadó.

...