Desenvolupament Analític D'un Experiment Psicosocial Clàssic: L'experiment De La Conformitat D'Asch

Desenvolupament analític d’un experiment psicosocial clàssic:

L’experiment de la conformitat d’Asch

Gran part de la psicologia moderna s’esforça en trobar explicacions sobre com funciona la ment humana i la relació que te amb el comportament humà, l’entorn social te una influència directa o indirecta en la conducta dels individus i és la psicologia social la que s’hi interessa. Els fenòmens psíquics interns poden deduir-se a partir de la conducta i el comportament externs, que està influït i condicionat pels estímuls socials.

Part de la influència social es dona en els grups i la seva importància dependrà de la relació que l’ individu te amb els seus integrants. Moltes vegades no s’és conscient de la influència ni per part del que la rep ni de qui la produeixen hi per tant tampoc dels seus efectes. Les principals formes d’influència social són: La normalització, la conformitat, l’obediència, la innovació i la desindividualització.

La psicologia social es basa en l’anàlisi de l’ individu en la societat i de la influència o interacció reciproca: individu – societat - resta individus. Aquesta anàlisi es fa mitjançant uns experiments que donaran unes dades quantitatives i qualitatives provades i contrastades que permetran posar la psicologia al nivell de ciència.

Pel desenvolupament d’aquest treball em basaré en “L’ Experiment de la conformitat d’Asch”. Salomon Asch (1907-1996) va ser un psicòleg social que va iniciar els treballs experimentals sobre conformitat, els anys 50 del segle passat va estudiar la influència de la pressió de grups en la modificació de judicis establerts i les condicions que fan que un individu es mantingui independent o es sotmeti a la pressió del grup quan aquesta es contraria a la realitat. La conformitat és la modificació d’una posició ja assumida pel subjecte en una direcció acceptada per un altre o per un grup. En aquest procés el subjecte modifica un judici o una norma per adaptar-lo als de un altre o un grup, encara que cregui erroni, per la pressió real o simbòlica que el grup exerceix sobre ell.

Asch creu que els resultats dels experiments de Sherif sobre els efectes autocinètics son deguts a la seva ambigüitat, per això es proposa fer un experiment enfrontant als subjectes a una feina mes concreta, definida i senzilla pensant que conservaran els seus judicis i no es deixaran influir pels del grup. Es tractava d’experiments de discriminació visual molt senzills com el de la fig.1, entregava als individus unes cartolines en les que hi havia: en la primera, una línia i en la segona tres i calia comparar-les visualment i decidir quina es corresponia en mida a la de la primera cartolina. L’experiment el feia amb grups de 6 a 9 persones dels que només un era el subjecte experimental i que sempre havia de respondre l’últim o penúltim, els altres eren còmplices del experimentador i simulaven que també participaven en l’experiment. Els còmplices estaven intruïts per donar respostes correctes en els dos primers assajos, del total de divuit que constava l’experiment, cada vegada són més els còmplices que donen respostes incorrectes, l’avaluació de l’experiment es fa a partir de vuit respostes incorrectes dels còmplices a dotze dels assajos.

L’estudi de Asch va mostrar un alt percentatge de conformitat -36,80%- en que els participants varen respondre incorrectament tot i saber la resposta adequada, influïts per la resposta de la majoria del grup. El fet de ser tant fàcil i òbvia la resposta no pot atribuir-se a cap altre factor sinó a la conformitat ja que el subjecte mai la donaria si fes la prova en solitari. Un de cada tres participants varen conformar la resposta per la pressió que varen fer les respostes del grup sobre la seva pròpia convicció.

Quan els participants varen ser preguntats el perquè de les seves respostes varen dir: una gran part s’havia deixat portar pel què deia la majoria creient que no havien entès be la pregunta o que no hi veien be, només un va dir que creia que les respostes eren correctes, un petit grup sabia que les respostes eren incorrectes però havien seguit a la majoria per no trobar-se sols o ser diferents, d’altres que pretenien agradar a l’experimentador o que no volien fer anar malament d’experiment...

En general es varen mostrar quatre patrons d’influència:

La

...