Paraules des d’un oliver

Paraules des d’un oliver

Està fet com un monòleg d’un home que està intentant robar les olives del seu veí Isidre. El veí el veu i intenta excusar-se dient que li està fent un favor i que li portaria les olives a casa seva, ja que l’Isidre no té temps amb la botiga. Però aquest no se’n fia per la seva reputació al poble i pel que acaba de veure i intenta fer-lo fora amb un pal. El lladre intenta tocar-li la fibra sensible dient que van anar junts a la guerra

El Cafè de la Granota

Un barril de sabó moll

Al port la tripulació de Pere Camps descarregava un barril de sabó moll que havien embarcat a Fèlix a la matinada.

El patró va ordenar amb en Florenci, un dels peons que portes el barril a la botiga d’Adelaida. La botiga era ala punta de dalt del carreró de Sant Francesc.

Al pobre noi s’ha li feia pesat, però de mica en mica ho pujava. Es posà a ploure però ell va continuar pujant amb el barril, acompanyant la pujada amb uns quants insults. Uns minuts desprès s’escoltà un tro. Tothom despavorit va sortir al carrer i van veure que el barril d’en Florenci s’havia esclafat al bar d’Alexandre. Tot el paviment estava ple de sabó i amb la pluja es va convertir en escuma.

Ningú no va saber que li va passar amb en Florenci, pot ser el cansament o pot ser el barril s’ha li va esmunyir de les mans justament en el moment en el qual Pere Camps pujava pel carreró.

La Plaga de la Ribera

El Jeroni Sales i Santapiga, que és l’agutzil de la seva vila, escriu una carta al director de la presó de Lleida, on li explica que a causa de les reformes de l’ajuntament s’ha vist obligat a portar un presoner, el Valerià, entre altres coses a casa seva. Llavors el Jeroni demana al director que ensenyi en el Valerià l’art de la delinqüència ja que el Valerià té vocació de lladre però té molta mala sort i no li surt res bé mai res, només sap fer coses insignificants com fer sopes o pintar parets. Per això li demana que l’ensenyi l’art de la delinqüència per fer d’en Valerià alguna cosa de profit.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

El cronista escolta atentament a Cristòfol mentre li explica històries d’aquella vila a la vora esquerra de l’Ebre.

Li explicà l’enterrament de l’oncle Nicolau que va succeir el mateix dia que es celebrava el parit més important contra els de Masos de Cinca, és a dir, a les cinc en punt d’aquell dia. Aquesta mala passada va passar ja que el mossèn del poble va d’haver d’assistir a l’ajuda d’un familiar seu i l’únic que podia fer el funeral era el mossèn del poble veí que nomes disposa d’aquella hora.

La gran majoria de gent de la vila se’l va perdre per assistir a l’enterrament, fins i tot aquelles persones amb les quals no es podien ni veure quan estaven en vida. On des de allà escoltaven els gols i els xiscles dels

...