Evolució Hisporica De La Psicopatologia

Etiologia de la Conducta Anormal Tracte vers el malalt Teràpia

Cultures primitives Concepció màgica (possessió) Innocent, víctima no consentidora d'una possessió. Trepanació

Societats preclàssiques

Càstig diví o acció demoníaca víctima no consentidora d'una possessió o incomplidor de les obligacions divines. Rituals màgics i exorcismes.

Antiguitat grecorromana

Malalties físiques, malalties del ànima causades per un desequilibri en els humors corporals.

Com a malalt

Tractament somàtic

Alta Edat mitjana Concepció divina, víctima innocent del diable. Com a víctimes innocents. Delicat i respectuós Oracions, aigua beneïda, peregrinatge a llocs sagrats, exorcismes...9

Baixa Edat mitjana Participació activa en bruixeria, tractes amb el dimoni. Com a culpable de la possessió, susceptible de ser torturat i/o executat. Tractaments cruels, tortura, càstigs físics.

Renaixement i Il•lustració Retorn al model hipocràtic. Es qüestiona la visió màgica i es consideren les causes naturals. Com a malalts, però el tracte era bastant denigrant, els tancaven sovint sense atenció mèdica, amb finalitat repressiva i de control social. Apareixen els 1ers manicomis i hospitals psiquiàtrics. Es dedicaven pricipalment a la observació i la descripció clínica dels diferents trastorns.

Finals del S. XVIII Abandonament definitiu del model Hipocràtic. Veien la conducta anormal com una malaltia mental. Es comencen a fer detallades descripcions clíniques. Tractament moral. Parlar amb amabilitat al malalt, compadir-se'n i donar-li esperances per tal de "normalitzar" al malalt. S'intentava raonar amb el malat des de la seva visió de la realitat. La actitud del metge, la ocupació activa i el treball obligatori en les institucions clíniques on es feien observacions detallades del comportament i simptomatologia, era el principal tractament, però aquest va fracassar.

Finals del S. XIX Formulació de teories explicatives: Hipòtesis biologistes i hipòtesis psicologistes. Concepció organicista: relaciona els trastorns psicopatològics amb lesions del sistema nerviós central. Perspectiva psicologista: cuses psicològiques de les conductes anormals, naixement del psicoanàlisi. Tracten al malalt com a tal, una persona que necessita ajuda a la qual s'ha d'observar i escoltar. Concepció organicista: internament en centres, observació clínica i tractament farmacològic.

Perspectiva psicologista: Higiene mental, no internament psiquiàtric, noves teràpies, mètodes assistencials (teràpia ocupacional), psicoanàlisi.

Actualitat Aparició de diferents escoles que donen explicacions diverses. Tracte moral, desaparició dels psiquiàtrics. Diversificació de teràpies segons les diferents corrents psicològiques.

...