Importància del cas de H.M. en el coneixement del funcionament de la memòria

Importància del cas de H.M. en el coneixement del funcionament de la memòria

ÍNDEX

1. Introducció………………………………………………………………….pàg. 3

1. Cas H.M……………………………………………………………. pàg. 3

1. Mètodes

1. Bases de dades consultades……………………………………….. pàg. 6
2. Pàgines web…………………………………………………………pàg. 6
3. Altres……………………………………………………………….. pàg. 6
4. Paraules clau utilitzades……………………………………………pàg. 6

1. Resultats……………………………………………………………………. pàg. 7
2. Discussió……………………………………………………………………. pàg. 9
3. Referències……………………………………………………………….... pàg. 18

1. INTRODUCCIÓ

En el present treball s’exposa l’estudi de la memòria i un cas en particular que ha cridat l’atenció de molts psicòlegs i neuròlegs, els quals, han realitzat nombrosos estudis. El famós cas de Henry Molaison, o també anomenat H.M, presideix les inicials més famoses en la història de la neurociència.

L’estudi de Henry Molaison va donar una perspectiva diferent de l’estudi de la memòria. Va ajudar a entendre que, les memòries conegudes com de curt i llarg termini no han de ser estudiades paral·lelament. Una pot tenir una influència sobre de l’altre. Basant-nos en aquest cas, la teoria estudiada a classe i en alguns altres articles que hem considerat d’interès, profunditzarem sobre qüestions tractades fins al dia d’avui sobre la memòria i la importància de l’hipocamp en la regeneració de records. 

1.1 Cas H.M 

Arran d’un accident durant la seva infància, Henry Molaison presentava epilèpsia. Aquesta epilèpsia produïa certes dificultats en el seu dia a dia que empitjoraven cada cop més. Davant d’aquest problema, H.M va ser intervingut quirúrgicament amb una lobectomia. Aquesta tècnica, avui en dia encara present, consisteix a extirpar la zona del còrtex temporal medial bilateral: l’hipocamp, essencial per a la formació de records. A conseqüència d’aquesta intervenció, el pacient va derivar una amnèsia que afectava la memòria episòdica. Henry no podia recordar informació que havia de retenir en poc temps i, a més, era incapaç de regenerar informació. El cas de H.M va sobtar especialment al veure que, a més de ser incapaç de regenerar informació, la memòria a llarg termini també es veia deteriorada. Era massa jove per a presentar trastorns del llenguatge o per a presentar dificultats en el record d’experiències passades. És per això, que aquest cas va donar pas a l’estudi dels tipus de memòries que depenen de l’hipocamp i com aquest hi intervé. 

A partir del diagnòstic, Henry va estar sotmès a diverses proves tant lingüístiques com gràfiques. Es va descobrir que tot i que tenia afectada la memòria episòdica, altres tipus de memòria com la de procediment o la memòria de treball, d’entre altres, van quedar intactes. Respecte a aquesta incògnita sense resoldre, després de fer un seguit d’investigacions i recerques es va trobar nova informació relacionada: la capacitat per recordar la pronunciació de les paraules conegudes però inusuals decau amb l’envelliment. Això era degut a una disminució en les connexions neuronals. 

No obstant això, Henry amb 44 anys, va experimentar dificultats inusuals per recuperar paraules com si es tractés d’un deteriorament prematur. És per aquest motiu que es va obrir una investigació sobre el funcionament de l’envelliment en pacients amb amnèsia i es va trobar una explicació a les dificultats que presentava Henry. Aquestes dificultats per trobar la paraula correcta esdevenien a conseqüència de la seva incapacitat per processar de nou  informació que havia oblidat. Tots aquests aspectes es van presentar com a resultat de la seva lesió a l'hipocamp, de tal manera que la lesió present a l’hipocamp va perjudicar la degradació de l’envelliment.

A primeres es va descobrir que Henry presentava problemàtiques a l’hipocamp  que afectaven la memòria i provocaven greus lapsus en certes paraules però, es va voler determinar si aquest deteriorament podia avançar respecte a altres possibles afectacions de la memòria, per tal de saber fins a on arribava aquesta problemàtica en la vida de Henry, ja que molt individus amb la mateixa lesió, oblidaven informació processada abans de la lesió. 

Es van fer un seguit d’investigacions documentades al llarg de la vida de Henry per poder contrastar el seu deteriorament en diferents edats respecte a altres individus sans. Es van realitzar proves i tests quan Henry va assolir una edat avançada, als 70 anys, i es va comparar amb un grup control d’individus de la mateixa edat.

Com a resultats de la investigació i de les diferents proves que es van realitzar es van trobar grans deficiències en els records lèxics de Henry en comparació amb el grup control, generant la majoria de definicions incorrectes, incapacitat per distingir algunes paraules, nombrosos errors de lectura i dificultat per recordar la pronunciació d’algunes paraules. També es van realitzar proves en les quals va mostrar un important deteriorament del record fonològic de paraules usuals i dificultats per recordar l’ortografía de paraules usuals. 

Un cop interpretats tots aquests resultats, es va concloure que entre els 40 i 70 anys de vida del Henry, mostrava una trajectòria de declivi i deteriorament cognitiu important a nivell memorístic. Es va poder comprovar i afirmar la funció de l’hipocamp i la seva importància, ja que aquest s’encarrega tant del manteniment dels records antics com de la formació dels nous records. En el cas de Henry, l’hipocamp no realitzava aquestes funcions a causa de la lesió i per tant, això suposava un deteriorament accelerat.

1. MÈTODES

2.1 Bases de dades consultades 

PubMed

Google Scholar 

Mendeley

2.2 Pàgines web

https://www.investigacionyciencia.es

2.3 Altres

Cercador Google 

2.4 Paraules clau utilitzades

Henry Molaison 

Records episòdics 

Regió hipocampal 

Lesió a la regió hipocampal

Memòria declarativa anterògrada

Amnèsia anterògrada

Memòria episòdica 

1. RESULTATS

...