PSICOLOGIA DES DE L’ANTIGA GRÈCIA FINS AL RENAIXAMENT

RESUM: T1. ASPECTES INTRODUCTORIS

1.1.HISTORIA CIENCIA Y PSICOLOGIA

CIENCIA: es fa mitjançant l’observació, el reonament, elaborant principis generals y fents servir mètodes i tècniques per adquirir i organitzar el coneixement.

MÈTODES CIENTÍFICS

Racionalisme: teoria 🡪 observació

Empirisme: observació 🡪 teoria

LLEIS CIENTÍFIQUES

Relació constant y observable entre dos o més variables. S’interessa per els casos generals observables.[pic 1][pic 2]

• Lleis correlacionals 🡪 com varien conjuntament dos fets (predicció)[pic 3][pic 4]
• Lleis causals 🡪 relació causal entre dos fets.

Determinisme : si sabem les causes podem prevenir

COM FUNCIONEN LES CIÈNCIES?

- KARL POPPER (1902-1994):

La ciència no comença amb l’observació sinò amb un problema.

• Principi de la Falsabilitat: qualsevol teoria científica ha de poder ser falsejada (posar-ho a prova a partir de l’observació i l’experimentació).

Popper no jutja la utilitat de les teories sinó si aquestes son científiques o no:

• Teoria científica: hi ha un contrast empíric (replicar-la) i prediccions que poden refutar la teoria.
• Teoria no científica: prediccions i fets que mai son falsos. Poden caure en la post-dicció(explicar fenomens una vegada s’han produït).

-THOMAS KUHN (1922-1996):

La actitut científica està guiada per el paradigma que es consideri verdader.

• Paradigma: conjunt de coneixements y suposicions que s’adopten a l’hora d’obtenir coneixament. Amb el temps surgeixen anomalies que no poden ser explicades per el paradigma, per tant hi ha una crisis i es forma un nou paradigma.

Com evolucionen les ciencies?

1. Etapa pre-paradigmàtica 🡪 psicologia
2. Estat paradigmàtic
3. Estat revolucionari

ES LA PSICOLOGIA UNA CIÈNCIA?

- Psicologia: ciencia que estudia la conducta dels humans i els seus processo mentals, socials y fisics.

Todas las ciencias son deterministas (causa-efecto). La psicología es experimental y aceptan el determinismo.

Com més causes es descobreixen més previsible i controlable será la conducta humana.

TIPUS DE DETERMINISME[pic 5]

• Determinisme físic

[pic 6]

• Determinisme psiquic [pic 7]

PSICOLOGIA INDETERMINISTE

La causa de la conducta estan determindes pero no es poden medir. 🡪 Principi d’incertidumbre de Heisenberg.

PSICOLOGIA NO DETERMINISTE

El metode cientific no es la millor manera d’estudiar l’esser humà, perque pensen que té capacitats per decidir per ell mateix. 🡪 conducta espontànea no es genera (lliure albedrio)

1.2 CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC: DADES I FONTS DE DADES

FONTS

• Primàries: material de primera mà. Són fonts específiques, concretes i particulars.
• Secundàries: recull comentaris, anàlisis i crítiques que fonts primàries ens diuen.
• Terciàries: ens ajuden a trobar més fonts específiques.

CITACIÓ DE FONTS 🡪 APA

1.3 MODELS EXPLICATIUS EN LA HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Princippalment la psicologia era una branca de la filosofia (teories més relacionades amb l’alme que el cos).

Nous models explicatius:

• Ciència de l’ànima: dualismo de plató (cos i alma),  aristòtil : ànima biològica, inseparable del cos, i que fora d’aquest no te sentit ni existència.[pic 8]
• Ciència de la ment: existeix una realitat que es la ment 🡪 importància d’idees
• Ciència de la conducta: necessitat de construir una psicologia objectiva. (comportament ha de ser observable i mesurable).
• Ciència conducta-ment: la conducta és allò que il·lustra el que succeeix a la ment 🡪 cognivisme.

RESUM T.2: FILOSOFIA I PSICOLOGIA

2.1. CIÈNCIA I PSICOLOGIA DES DE L’ANTIGA GRÈCIA FINS AL RENAIXAMENT

[pic 9][pic 10][pic 11]

La psicologia era una branca de la filosofia 🡪 els grecs van ser els primers en aportar definicions sobre la ment i la conducta, però les explicacions eren molt especulatives, sense evidencies empíriques.

Moltes de les perspectives generals van contribuir a la ciència actual:

• Naturalisme : univers s’explica millor en termes d’elements i processos mentals.
• Formalisme: univers s’explica millor en termes de relacions formals o matemàtiques.

En l’edat mitjana el coneixement residia a deu. Això canvia quan apareix el renaixement (14500-1600) 🡪 Filòsofs i científics no accepten que el coneixement provingui de deu i s’interessen pel coneixement humà.

CIENCIA DE L’ÀNIMA 🡪 CIÈNCIA DE LA MENT

• Renaixement: hi va haver-hi la caiguda de l’autoritat eclasiàstica, aixo va fer que hi hagués una observació empírica de la naturales. Humanistes: potencial humà per coneixer el món i millorar-lo.

2.2. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA I LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIÈNCIA MODERNA

CONTEXT RENAIXENTISTA (S.XVII-XVIII)

• Crisis i revolució: canvis d’organització social i pensament de l’època. 🡪 Establiment de bases del món modern mitjà:

• Política: fi del feudalisme, inici dels estats-nació
• Religió: reforma i contra-reforma
• Humanisme: intrès per temes centrats en el potencial humà
• Il·lustració: canvi de pensament, confien en la raó i l’experiencia humana.

• Físics-astrònms: destrueixen el dogma eclesiàstic

• Fi de geocentrisme i inici d’heliocentrisme 🡪 Nicolàs  Copèrnic
• Teoria heliocèntrica (la terra no és el centre del sistema solar)
• Moviments planetaris explicats per les matemàtiques 🡪 Johannes Kepler i Galileo Galilei.
• Isac Newton 🡪 llei de la gravitació universal

Això ens interesa perque començem a:

        -observar empíricament

        -ciència es converteix en una nova religió

...