Psicologia la percepció

“Percepció sensorial” D’entrada, a la informació que rebem a través dels nostres sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Per què és important? D’entrada, perquè la percepció sensorial és font de molts plaers en la nostra vida. Plaers i dolors que estan estretament relacionats, en molts casos, amb la nostra pròpia supervivència. Però, sobretot, la percepció sensorial és important perquè ens permet entrar en contacte amb el món que ens envolta, són les nostres portes i finestres amb què ens obrim al món.

Quines són les característiques de la nostra percepció sensible, de la qual depèn la nostra connexió amb el món?

[pic 1][pic 2]

1a. Procés bipolar: Un procés que depèn, en part, de les característiques dels estímuls que activen els òrgans dels sentits i, en part, de l’activitat de la persona que percep, D’entrada, el que podem dir és que en el món existeixen un conjunt d’energies, i que, d’alguna manera, algunes d’elles acaben provocant en nosaltres una reacció de la qual esdevenim conscients.

[pic 3]

La fase física és el punt de partida de la percepció: existeix un conjunt d’energies que podem arribar a captar. Perquè un canvi energètic ens estimuli ha de complir algunes condicions: qualitatives i quantitatives

-Condicions qualitatives (relatives a la qualitat, al tipus d’energia) Només algun tipus d’energia ens estimulen; no tenim receptors per a tota mena d’energia.

-Condicions quantitatives (relatives a la quantitat d’energia) Condicions que seran variables segons les persones.

Arribarà un punt en què algú percebrà que hi ha una mica de llum. A mesura que seguim aixecant la persiana tothom anirà captant la llum, encara que tinguem receptors per a percebre llum ens cal una quantitat mínima per tal d’excitar el receptor, és variable segons les persones, en diem llindar mínim.

Si incrementem el grau d’il·luminació, anirem percebent que hi ha més claror. Ara bé, arriba un punt en què ja no som capaços de dir si hi ha més o menys llum que abans. Hem arribat al nostre llindar màxim, que és la quantitat d’energia que satura la capacitat del receptor, a partir de la qual no es percep cap increment.

Llindar diferencial: Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.[pic 4]

Davant d’una font d’energia que compleix les condicions qualitatives i quantitatives requerides per tal que es produeixi una percepció, es produeix l’estimulació nerviosa i la transmissió del senyal, donant lloc a la fase fisiològica.

Un cop excitat el receptor, es transmet pels nervis un senyal elèctric. Si el senyal arriba només a la medul·la, la resposta tindrà caràcter reflex, sense que captem conscientment l’estímul. A la zona corresponent del cervell.

L’homuncle cortical o de Penfield és la representació de les divisions de l’escorça motora i sensorial on diu la porció del cervell que és responsable de l’intercanvi d’informació motora i sensorial del cos. La porció més gran relacionada a una part del cos és la que té més connexions sensorials amb el cervell.

Fase psíquica: Un cop arribats els senyals al cervell, podem arribar a captar un conjunt de qualitats que constitueixen la nostra percepció del món. D’aquest tercer moment en diem fase psíquica.

La psicologia cognoscitiva utilitza, per exemple, el “model” explicatiu de l’ordinador. Segons aquest model, la ment és com un ordinador. El que s’escriu envia una informació en forma d’impulsos elèctrics a través del teclat; l’ordinador interpreta aquesta informació i la processa mitjançant el programa que està activat.

...