Juniper Serra

Per facilitar una visió més completa de la figura de Frai Juniper, ho presentem des de tres perspectives diferents però complementàries: un resum de la seva vida, en el qual es comprenien les notes més destacades de la seva personalitat i obra; la carta de comiat que el propi Frai Juniper va escriure als seus pares, que és expressió dels ideals que ho animaven; finalment, un escrit redactat en forma epistolar, en el qual l'historiador màxim del Beat Juniper, el P. *Maynard J. *Geiger, expressa l'afecte i admiració que van despertar en ell les recerques sobre tan extraordinari apòstol i civilitzador.
El 24 de novembre de 1713 va néixer a Petra (Mallorca), del matrimoni format per Antonio Serra i Margarita Ferrer, un nen a qui se li va imposar en el baptisme el nom de Miguel José. Vi al món en la humil llar d'una família senzilla, de modests pagesos, honrats, devots i d'exemplars costums. Tal com anava creixent i donant els primers passos pels carrers del seu poble, els seus pares ho anaven encaminant per les senderes de la fe catòlica i el sant amor de Déu. Ells eren analfabets, però van tractar de donar al seu fill una millor formació, portant-li a l'escola del convent franciscà de Sant Bernardino. Aquí al seu poble el noi va aprendre les primeres lletres i va fer grans progressos en la seva formació, per la qual cosa aviat ho van encaminar cap a Palma per cursar estudis superiors.
A l'edat de 15 anys comença a assistir a les classes de filosofia en el convent de Sant Francisco de Palma i, sentint-se anomenat per la vocació religiosa, a l'any següent vas veure l'hàbit franciscà en el convent de Jesús, extramurs de la ciutat. El 15 de Setembre de 1731 emet els vots religiosos, canviant el nom de Miguel José pel de Juniper.
Cursa amb gran brillantor els estudis eclesiàstics, i immediatament ho trobem dictant classes de filosofia en el convent de Sant Francisco, en la Càtedra guanyada per oposició, amb el consens unànime de tots els seus examinadors. La seva tasca docent en Sant Francisco va durar de 1740 a 1743, any aquest últim en què va passar a ocupar la càtedra de Teologia *Escotista en la llavors famosa Universitat Luliana de Palma de Mallorca. Els molts i notables alumnes sortits de les seves aules amb brillants títols, són testimonis de l'alta categoria docent del P. Serra, qui alternava la docència i la predicació, camp aquest en el qual també va collir abundants fruits i estima; una vegada, predicant davant el Claustre de professors de la Universitat, va ser tan gran l'admiració causada per la seva peça oratòria, que un catedràtic i orador de molta fama va exclamar: «Digne és aquest sermó que s'imprimeixi en lletres d'or».
Quan s'hi havia fet creditor dels majors honors i aplaudiments, va decidir deixar-ho tot per seguir la vocació missionera. En 1749 va estar predicant la quaresma a Petra, el seu poble natal, i quan ja l'estava acabant li va arribar la notícia que li havien estat concedits tots els permisos necessaris per traslladar-se al Col·legi de Missioners de Sant Fernando, situat a la capital de Mèxic; només faltava contractar el vaixell, la qual cosa significava haver d'esperar alguns pocs dies. Fra Juniper havia ocultat sempre als seus pares la vocació missionera que ho animava, i, acabada aquella quaresma, es va acomiadar dels seus ancians progenitors sense notificar-los la seva propera partida cap a Amèrica. De moment no va voler disgustar-los, i amb la forta abraçada, que li estripava el cor, es va marxar per no tornar a veure'ls. El 13 d'Abril de 1749 embarca cap a Màlaga, rumb a Cadis, en la travessia del qual s'enfronta seriosa i compromesament amb el capità del vaixell per defensar els principis evangèlics; no trobant arguments convincents per defensar la seva postura, el furibund marí anglès a punt va estar de tirar al P. Serra a la mar. A Cadis van romandre els missioners més temps del previst, esperant el moment d'embarcar, i des d'allà va escriure Fra *Juniper la carta que reproduïm més endavant, dirigida al P. Francisco Serra, que no era familiar seu encara que tingués el seu mateix cognom, resident llavors en el convent franciscà de Petra. El motiu de la carta era consolar i confortar als seus pares, i, com aquests eren analfabets, la hi va dirigir al frare amic perquè aquest la hi llegís.
Després d'una llarga i perillosa travessia de 99 dies, va arribar a Veracruz en les costes mexicanes. Amb un altre company va fer a peu la caminada de cent llegües, fins al Col·legi de Missioners de Sant Fernando a la Capital de Mèxic. Durant el trajecte, per causa de la picada d'un insecte, se li va formar una nafra en la cama que li serà molesta companya fins a la mort.
Als sis mesos de la seva arribada ho veiem ja enrolat, com a President, en un grup de voluntaris camí cap al cor de la Serra Grossa, on inicia la seva brillant carrera missionera. Vuit anys va estar en aquelles inhòspites terres, on tants uns altres havien fracassat. El seu historial va ser molt diferent. Sempre infatigable i emprenedor, aprèn la llengua nativa. Ensenya a conrear la terra. Munta granges i tallers. Inicia als indis en els més elementals rudiments de les ciències i les arts. Els ensinistra igualment en el comerç. Els instrueix particularment en els principis doctrinals de la fe catòlica. Els missioners emulen les iniciatives i assoliments de Serra.
Va ser tal la transformació realitzada en aquella zona muntanyenca que, d'un erm infructuós, les seves valls es van transformar en fecund Verger. I uns indis semisalvajes i esquerps, van quedar convertits en sociables ciutadans, instruïts en els diferents camps de l'activitat humana d'aquells temps. De l'extraordinària activitat del P. Serra en aquest racó serrà, encara queda en Jalpan, com a testimoni eloqüent, l'esvelt i artístic temple churrigueresco aixecat sota la seva adreça.
En plena eufòria dels seus treballs en Serra Grossa, és requerit per ocupar les missions de Sant *Saba, a Texas, devastades pels apatxes, els qui havien fletxat als seus missioners. Accepta content, àdhuc sent conscient que s'exposa a sofrir el martiri. Però Déu li tenia reservat un altre camp molt diferent. En efecte, no es va dur a terme el projecte pel qual havien recorregut a Fra Juniper, i aquest, en quedar lliure d'altres obligacions, es dedica a donar missions populars per tot el Territori de la Nova Espanya, posant de manifest, una vegada més, les seves grans qualitats pastorals i oratòries. Fruit de la seva fervorosa predicació van ser sonades conversions i multitud de penitents prostrats als seus peus per demanar la reconciliació dels seus pecats.
Per aquell temps es van suprimir els Jesuïtes en tots els territoris espanyols i, en conseqüència, van quedar abandonades les missions de la Baixa Califòrnia. El Govern del Virregnat va encarregar als franciscans omplir aquest buit, i de nou tenim al P. Serra, també com a President i voluntari, al capdavant d'una expedició de setze religiosos.
El 14 de Març de 1769 embarca cap a Loreto, Baixa Califòrnia, i quan pren possessió del seu càrrec, elabora plans, distribueix el personal i visita diverses missions.
Transcorregut un any en aquest ministeri, arriben notícies que els russos, partint d'Alaska, pretenen ocupar la costa oest del nord americà. Per avançar-se'ls, el *Virrey Marquès de *Croix encarrega al *Visitador General D. José de Gálvez que organitzi una expedició per a la conquesta d'aquelles terres.
Immediatament Gálvez inicia l'operació, tractant el pla amb l'oficialitat; però aviat cau en el compte que hi ha un personatge clau i imprescindible per al feliç èxit de l'empresa: el P. Juniper Serra. Gálvez sabia bé que els fusells i els canons eren insuficients per a una conquesta estable i duradora. Era indispensable conquistar, a més del territori, el cor dels indis, i aquesta tasca fonamental només es podia afrontar amb les armes de la fe i l'estendard de la creu. Per això, el *Visitador General flama al costat de si al President dels missioners, i tots dos conjuntament ultimen els plans a seguir. Vaga dir el paper tan important que va exercir Serra en l'enfocament i desenvolupament dels preparatius.
Formant expedició per terra amb el Comandant Portolà, inicia Serra la marxa cap al nord. La preocupant ferida de la seva cama ulcerada feia tan maldestra i pesat el seu caminar, que uns altres, en el seu lloc, s'haguessin donat per vençuts, quedant a la vora del camí, mentre amb nostàlgica pena haurien vist com els altres companys continuaven la marxa. Però Fr. Juniper no es rendeix.
El primer de Julio de 1769 arriben al port de Sant Diego i, mentre les tropes hissen la bandera d'Espanya i aixequen el campament, el P. Serra enarbora la creu i funda la primera missió en l'Alta Califòrnia. Acabada de posar la primera pedra de la cristiandat en aquelles llunyanes terres, Fra Juniper, netejant-se el rostre, deixa sortir un profund respir de satisfacció en veure aixecada el senyal de Crist enmig d'un poble completament pagà.
Al principi, les relacions amb els naturals del país no van ser tan cordials com hagués estat de desitjar. La rampinya i l'agressió van fer acte de presència sense dilació. Els indis robaven quant podien i, en un moment donat, van atacar el desproveït campament espanyol. Fruit de la sagnant lluita, va caure mortalment ferit als seus peus el servent indi a qui tant apreciava el P. Serra.
Aquest primer contacte amb els naturals del lloc, tan advers com a desagradable, no va ser capaç de caminar la vida missionera del nostre Beat. Molt al contrari, el seu esperit va sortir reforçat, i va augmentar el seu amor cap a aquells desaforats i rapaces indígenes, a els qui apreciava i volia convertir en vassalls d'ambdues majestats: el Rei dels Cels i el Rei d'Espanya. Sens dubte, la tenacitat del P. Serra va ser un factor importantíssim perquè no fracassés en els seus mateixos inicis la conquesta de l'Alta Califòrnia.

...