Automobils

Els primers cotxes es creu que es van fabricar a Xina a finals del segle XVII. L'energia que els propulsava era la resultant del vapor.

Tot i això ens consta que el primer cotxe de vapor va ser presentat l'any 1769 per l'escriptor i inventor francès Nicholas-Joseph Cugnot. La seva funció principal era portar canons. Era un tricicle amb un pes de 4.500 Kg amb les rodes de fusta i les llantes de ferro. Aquest cotxe, però, es va estavellar i la seva rèplica va quedar destruïda al 1771.[1]

En el 1833, un professor alemany de química anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era la substància perfecte per fer la funció de combustible. El combustible va passar a anomenar-se nafta.

El projecte dels cotxes de vapor encara es trobava present ja que es van posar en pràctica diverses vegades a Anglaterra. En aquest país es van construir més de 40 cotxes i tractors propulsats per vapor fins al 1840.

Regularment circulaven 9 carruatges a vapor amb una capacitat d'entre 10 i 20 persones amb una velocitat mitjana d'uns 24 Km/h. Es va buscar una manera més pràctica per moure els cotxes autopropulsats. La resposta es va trobar novament a Europa al 1860, gràcies al belga Jean Joseph Etienne Lenoir. Aquest va descobrir el motor d'explosió.

Sis anys més tard, en el 1866, l'alemany Gottlieb Wilhelm Daimler va construir el primer mitjà de transport propulsat gràcies a una combustió interna. Era un gegant de gairebé dues tones de pes.

Aquest cotxe va ser presentat pel patró de Daimler, Nikolaus Otto, al 1867, a l'exposició de París. Aquest projecte va significar la base de la nova indústria.

Nikolaus Otto juntament amb Eugen Langen, van crear més tard el motor atmosfèric. Aquest, però, no va significar un gran avenç en la industria de l'automobilisme.

Daimler va estar tres anys més de treball en aquest projecte per idear un mitjà de transport de només 41 Kg. Aquest cotxe va ser el precursor dels motors d'explosió que es farien després.

Model dels anys 1920, Ford T.

Ford del 1928

Carl Friederich Benz (1844-1929) va ser un enginyer mecànic que va crear el primer vehicle utilitzable que funcionava amb un motor de combustió interna. Va començar a funcionar l'any 1885 i un any més tard, en el 1886 va se patentat el 26 de gener d'aquest any.

La roda inflable va ser inventada per l'escocès Robert William Thomson l'any 1875 i, un veterinari compatriota seu anomenat John Boyd Dunlop la va millorar. Va fer un pneumàtic l'any 1888 que es podia utilitzar en cotxes i bicicletes.

El 1889, Francesc Bonet i Dalmau patentà a Barcelona el primer vehicle amb motor d'explosió de la península ibèrica,[2] el Tricicle Bonet.

El 1893, Benz va construir un cotxe de quatre rodes. Amb aquest vehicle es va començar a identificar cada cotxe amb la seva marca, ja que Benz va posar la marca que portava el seu nom a les rodes.

L'any 1897, després de diversos estudis i esforços, Robert Bosch va aconseguir crear un sistema d'encesa de la mescla del cilíndre molt pràctic. Mentre que l'enginyer Rudolf Diesel va idear un nou cile de funcionament que porta el seu nom.[3] El 1899 va crear el primer cotxe de carreres.

La marca Benz va atravesar una petita crisi a principis del segle XX ja que Benz no volia innovar els seus automòbils amb els últims avenços descoberts per altres enginyers pioners en el món de l'automòbil com Daimler i els seu soci Wilhelm Maybach.

Durant tot el segle XIX i, principalment a principis, cal dir que va haver-hi molta competència entre les fàbriques i molts enginyers es van preocupar de millorar elements que formaven part del vehicle com per exemple: frens, transmissió, esmorteïdors, la carburació i el sistema d'arrencada d'entre d'altres. A finals del segle XIX, un jove francès que es deia Louis Renault va fer un cotxe al garatge de casa els seus pares. D'aquest cotxe en sortí una altra marca que avui dia encara està present al mercat de l'automòbil.

En tot aquest temps van sortir molts altres pioners de l'automòbil com per exemple el nord-americà Henry Ford. En el 1908, Ford va efectuar un gran avenç en el món de l'automòbil i en el món de la fabricació d'altres objectes, ja que va posar en marxa un nou sistema de fabricació d'automòbils que aprofitava la divisió del treball.

Aquest sistema es va anomenar producció en sèrie i consistia que els productes anaven recorrent una trajectòria fixa, prèviament establerta, i passaven per davant de diferents operaris, cadascun dels quals s'encarregaven de fer sobre cada producte un petit conjunt de tasques bàsiques. Amb aquest mètode va aconseguir fabricar a uns costos molt més baixos. Ford Motor Company va comercialitzar un model de cotxe que es va vendre molt posteriorment del descobriment de la producció en sèrie. Aquest model és el Ford T.

L'any 1929 la Daimler Motoren Gesellschaft va unir-se amb la marca Mercedes-Benz formant així la Daimler-Benz, que més tard es convertirà en l'actual Mercedes Benz.

Al 1972, Volkswagen va batre l'espectacular xifra de 15 milions de Ford T amb el llançament del popular i fascinador "Escarabat".

Vegeu també l'article principal: Cronologia de l'Automòbil tita

Components de l'automòbil[modifica | modifica la font]

Motor[modifica | modifica la font]

El motor és un dels elements fonamentals necessaris pel funcionament de l'automòbil. Transforma energia no-mecànica - generalment química o elèctrica - en energia mecànica, genera un treball capaç de posar en moviment l'automòbil. Les seves prestacions generalment es mesuren en termes de potència (cavalls de vapor o quilowatts) i de parell (Newtons-metre).

Motor tèrmic[modifica | modifica la font]

Article principal: Motor d'explosió

Una vista isomètrica dels pistons i del cigonyal d'un motor de quatre cilindres en línia.

La majoria dels automòbils, de començaments del segle XXI, són propulsats per un motor de combustió interna, anomenat habitualment i equivocadament, motor d'explosió. Aquest motor transforma energia química, en energia calorífica per la combustió del carburant - barreja d'aire i d'hidrocarburs - i llavors en energia mecànica per mitjà d'un sistema biela-manovella.[4] El carburant líquid es transporta del diposit al motor per una bomba elèctrica a través d'un conducte i d'un filtre. Quan el carburant és gasós, aquest arriba al motor a través d'un descompressor.

El sistema biela-manovella

...