Models de disseny tecnopedagògics emergents del segle XXI

PORTADA

(COL·LOCAR LES SEVES DADES PERSONALS)

Índex

Resum.................................................. 3

Introducció.......................................... 3

Fonamentació teòrica......................... 5

Conclusions........................................ 9

Bibliografia.......................................... 10

Models de disseny tecno-pedagògics emergents del segle XXI.

Resum

Es presenta una revisió bibliogràfica sobre alguns models de disseny tecno-pedagògic emergents del segle XXI, així com de les seves característiques principals i del rol general del docent en aquests. Per a això es va realitzar una cerca de llibres i articles científics especialitzats que estiguessin relacionats amb aquesta temàtica. Això va permetre la realització d'una introducció, on es van exposar alguns dels fonaments bàsics de la tecno-pedagogia, els quals van permetre la confecció d'una sèrie d'interrogants que van guiar el desenvolupament d'aquest treball bibliogràfic. Fet i fet, es va concloure que la majoria dels models tecno-pedagògics es fonamenten en una teoria constructivista, a la qual s'arriba a través d'un conjunt ampli d'eines tecnològiques com les aplicacions mòbils, les tauletes electròniques, els videojocs, entre altres. En aquest sentit, es va deduir que el dissenyador tecno-pedagògic ha de ser un guia que alimenta l'autonomia, l'autosuficiència i la motivació de l'alumne durant  el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Paraules clau: pedagogia, tecnologia, tecno-pedagogia, educació, TIC

Introducció

La tecno-pedagogia és una tendència relativament recent, i la funció principal de la qual és la determinació dels mitjans o productes tecnològics més apropiats per a l'Educació. El seu origen resulta de la combinació de dues branques diferents del coneixement: la pedagogia i la tecnologia. El primer cas es refereix als principis científics que regeixen el procés d'ensenyament, mentre que la tecnologia és tot el relacionat al fenomen de “entrellaçament” i de “construcció”. En aquest sentit, es pot dir que la tecno-pedagogia és un ram del coneixement que s'encarrega de “construir” totes les tècniques, metodologies i models tecnològics que siguin apropiats per a un ambient d'ensenyament i aprenentatge (Gloria & Benjamin, 2018)

Tot això involucra el reconeixement de la tecnologia com un mitjà fonamental per al desenvolupament acadèmic i professional dels estudiants, sempre dins d'un ambient d'aprenentatge virtual, el qual pot ser potenciat i millorat a través de diversos recursos tecnològics des de qualsevol part del món. No obstant això, cal destacar que la implementació d'un model tecno-pedagògic depèn de diversos factors. En primer lloc, les actituds, creences i disposicions del docent respecte a l'ús de la tecnologia són factors preponderants en aquest assumpte. S'ha demostrat que les concepcions negatives dels professors cap a la implementació dels recursos tecnològics donen lloc a una menor efectivitat dels dissenys tecno-pedagògics utilitzats a l'aula (Gloria & Benjamin, 2018).

D'altra banda, a més de la necessitat de dotar-se amb el suficients recursos tecnològics, també es requereix que el docent tingui domini d'unes certes habilitats intel·lectuals relacionades amb la Pedagogia i la Tecnologia (figura 1). D'una banda, s'ha de tenir un coneixement del contingut que es compartirà amb els estudiants a l'aula. En segon lloc, és fonamental que el professor posseeixi un coneixement tecnològic, no solament en el que concerneix la matèria en si mateixa, sinó també en l'impacte social, moral i ètic que pot tenir en el curt, mitjà i llarg termini. Finament, es requereix del coneixement pedagògic, que és propi i característic de la carrera docent. En aquest punt és important que es manegin els aspectes relacionats amb les tècniques pedagògiques, les teories i els mètodes avaluatius que, en circumstàncies d'un procés d'ensenyament-aprenentatge virtual, poden ser adaptats a un model tecno-pedagògic determinat (Thirunavukkarasu, 2021).

[pic 1]

Figura 1. Coneixements necessari per a la tecno-pedagogia. Font: Thirunavukkarasu (2021).

En aquest ordre d'idees, queda clar que la interacció entre el coneixement pedagògic, tecnològic i de contingut tenen un rol preponderant en tots els models tecno-pedagògics que han sorgit al llarg dels anys, especialment durant el segle XXI. La comprensió d'aquests tres aspectes ha de ser àmplia i profunda, i en cap han de deixar d'interactuar durant el procés tecno-pedagògic. Del contrària s'estaria disminuint la qualitat de l'ensenyament que es vol impartir (Thirunavukkarasu, 2021).

Davant aquesta situació, resulta convenient la realització d'una revisió bibliogràfica que explori algunes de les tendències i models tecno-pedagògics que ha sorgit durant el transcurs del segle XXI i, sobretot, analitzar com els diversos continguts i requeriments indispensables s'han aplicat en aquests models tecno-pedagògics. En aquest sentit, s'intentaran abordar totes aquestes qüestions mitjançant la resolució de les següents preguntes:

1. Quines són les tendències tecnològiques que han emergit durant el segle XXI?

2. Quins models tecno-pedagògics han sorgit en el transcurs del segle XXI?

3. Quines són les característiques d'algun dels models tecno-pedagògics sorgits en el segle XXI?

4. Quin rol posseeix el docent en els models tecno-pedagògics emergits durant el segle XXI?

Fonamentació teòrica

L'ús dels recursos tecnològics ha incrementat en els últims anys, especialment en l'àmbit de l'Educació. Alguns autors argumenten que els mètodes d'ensenyament formals estan quedant en l'oblit, degut precisament a la utilització exhaustiva de les TIC com a recursos preponderants en els ambients d'ensenyament i aprenentatge. Això ha desencadenat una sèrie de canvis a nivell pedagògic i organitzatiu, ja que es parteix de la idea que la tecnologia és un mitjà pel qual es pot millorar significativament l'ensenyament, sobretot si s'adopta una concepció constructivista (Gros & Noguera, 2013).

Sobre la base de l'exposat anteriorment, s'han dissenyat diversos models tecno-pedagògics. La majoria d'ells es troben centrats en un sistema d'aprenentatge que sigui més actiu, col·laboratiu i autosuficient per a l'estudiant, de manera que els programes educatius puguin adaptar-se més a les necessitats individuals dels estudiants. En aquest sentit, es pot dir que l'èxit de molts models tecno-pedagògics es deu al fet d'utilitzar a la tecnologia com una manera de personalitzar els aprenentatges, d'acord amb les necessitats o als requeriments específics de cada alumne. Addicionalment, s'ha vist que els aprenents se senten més motivats i compromesos amb el seu aprenentatge, degut principalment al desenvolupament de l'autonomia i la independència en el procés educatiu a través de la tecnologia (Gros & Noguera, 2013).

Un exemple clar de tot això és el model d'aprenentatge estimulant. Aquesta concepció tecno-pedagògica crea una façana educativa a través de les eines tecnològiques, les quals tenen un fonament informal. Per això s'empren amb major freqüència uns certs recursos que estan fora de l'àmbit educatiu formal de l'alumnat, com és el cas dels videojocs i les simulacions. La idea és assegurar l'aprenentatge d'una infinitat de continguts d'una manera divertida i entretinguda, ja que es potencia la motivació i l'experimentació (Gros & Noguera, 2013).

El model d'aprenentatge estimulant pot dur-se a terme a través de dues metodologies. En primer lloc, es pot fonamentar entorn d'estratègies de desafiament. La idea d'aquesta metodologia és presentar un desafiament en forma de videojoc, el qual ha d'estar dissenyat i organitzat en diferents nivells de dificultat. Els estudiants simplement escalaran “” aquests nivells de dificultat d'acord amb els coneixements que vagin adquirint. En segon lloc, es pot realitzar un mètode d'aprenentatge incentivat. En aquest cas, és l'estudiant qui construeix de manera autònoma el seu propi coneixement a partir d'una selecció de materials virtuals que són aportats pel docent (Gros & Noguera, 2013).

Existeixen, a més, altres metodologies tecno-pedagògiques molt abundants, i tenen a veure amb la concepció que es tenen sobre els llibres electrònics (e-books). La idea d'això és la creació de cursos a través dels denominats “llibres dinàmics”, els quals contenen poc text, però tenen una sèrie de vídeos, tutorials i simulacions que expliquen pas a pas el tòpic que s'està estudiant, A més, es busca integrar molt l'ús de les MOOCs (cursos en línia oberts i massius), que consisteixen en l'oferiment d'una gran diversitat de cursos de diversos temes en modalitat a distància. Això permet integrar a una gran quantitat d'estudiants en una mateixa plataforma d'aprenentatge virtual, la qual té com a objectiu fomentar les capacitats d'indagació, autonomia i autosuficiència de l'estudiantat (Sharples, et al, 2012).

Un altre model tecno-pedagògic basat en el constructivisme és el denominat “Learner-Generated Context”. La finalitat d'aquest mètode és la cerca d'un suport tecnològic que ajudi a millorar l'efectivitat i la qualitat de l'ensenyament en un context d'aula virtual. Aquestes eines són utilitzades en un entorn col·laboratiu i grupal, i on cada estudiant crea, comparteix i publica els seus propis escrits acadèmics, de manera que cada alumne aprèn de les experiències i dels coneixements dels seus companys d'estudi. La fonamentació d'aquest model es basa en el fet que els àmbits d'ensenyament i aprenentatge no han de ser exclusivament físics, sinó la combinació de diverses interaccions que es poden donar en uns certs tipus d'espais (siguin físics o virtuals) a través de l'ús de la tecnologia. És així com els alumnes són els propis actors del procés d'ensenyament i aprenentatge, el qual es duu a terme d'una manera col·laborativa i al mateix temps autosuficient (Luckin, et al, 2011).

...