ALTERITAT I MÈTODE ETNOGRÀFIC

L’antropologia aplicada a l’educació social: Alteritat i mètode etnogràfic

Imma Regàs Aymi

Antropologia Pedagògica

2on. Semestre Curs 2013-14

Patricia Homs Ramírez de la Piscina

Nota:9,75 Felicitats!!



Imma Regàs Aymi

Alteritat, d’origen llatí, significat “l’altre”, és el principi filosòfic “d’alternar” o canviar la perspectiva pròpia per la de l’ “altre”. Des de la disciplina de l’antropologia el subjecte d’estudi sempre ha estat “l’altre”, concepte que sorgeix en l’època colonialista on la idea dels occidentals era “civilitzar” aquells que es van catalogar com a “salvatges o primitius”.

Identitat, d’origen llatí (identitas), consciència que l’individu té de si mateix. Des del camp antropològic, la identitat són aquelles característiques que fan que una persona o comunitat sigui ella mateixa.

El fenomen migratori i la globalització ha fet canviar el punt de vista de l’estudi antropològic, el concepte que s’havia tingut sempre de ”l’altre”, ja no queda tan allunyat de la figura de l’antropòleg, i això ha donat lloc a què l’antropologia hagi ampliat el seu camp d’estudi en les societats urbanes i hagi ampliat el seu centre d’interès de la diversitat cultural a la diversitat en general (edat, sexe, classe social...). Des d’aquesta nova perspectiva, l’antropologia ja no es limita a estudiar cultures llunyanes, sinó que també s’interessa per les diferències que troba al seu voltant.

Per l’estudi de les diferents cultures, dins d’un mateix territori, la tasca més important de l’antropòleg és establir qui són els idèntics i qui els diferents, alhora de quina és la relació que hi ha entre ells. Identitat i diferèencia són igual d’importants, ja que el contrast entre elles també les defineix.

L’alteritat s’estableix com una relació social eminent per l’antropologia, ja que és clau tant d’estudi com de pràctica per la recerca del coneixement antropològic. Per tant, entenem l’alteritat com la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, però des d’una perspectiva objectiva, la seva finalitat no és convertir-se en ell, sinó la d’adquirir coneixement.

L’alteritat dins de les diferents cultures creen la identitat de grups i

individus, i entenem que uns i altres tenen la necessitat de donar-se a conèixer

L’antropologia aplicada a l’educació social: Alteritat i mètode etnogràfic 1

ACTIVITAT 1



Imma Regàs Aymi

i reivindicar la seva pròpia identitat. Fent referència en aquest punt, hi ha el cas del text proposat de Mikel Aramburu: L’immigrant com a categoria social.

En aquest article, se’ns explica el cas dels petits comerciants autòctons del districte de Ciutat Vella de Barcelona, que culpen als comerciants immigrants tant del tancament massiu de les seves botigues, com de la crisi al sector comercial del barri. Ja en aquest argument podem adornar-nos de la identificació que fan els comerciants autòctons dels “altres”, en aquest cas els comerciants immigrants.

Els comerciants autòctons, en el moment que es comparen amb els immigrants i parlen del mal que fan en el sector abaratint preus o no respectant la normativa horària, reforcen la seva identitat i es posicionen en una millor

Per altra banda,  les entrevistes realitzades a gent del carrer, que mostren la visió que es té dels immigrants dins la comunitat autòctona, i com aquesta és totalment estereotipada i denigrant. Discursos com per exemple: “als immigrants no els agrada treballar”, “tenen més facilitats que nosaltres” o “si no treballen, estan delinquint” formen part del discurs popular, que a més, reafirma la condició d’aquests, de ser “millors”.

Però l’alteritat, no sempre desprestigia a l’altre, també ens fa veure allò que podem elogiar de “l’altre”. L’exemple el tenim en les mateixes entrevistes, on podem trobar comparacions positives, com el cas de la Mari, que compra carn a una carnisseria halal, perquè diu que “és de millor qualitat i preu”, altres comenten “em va molt bé que tanquin tard i obrin els diumenges” i d’altres opinen que, a més de tot això, aquests comerços donen vida al barri després del tancament dels petits comerços anteriors. En aquest aspecte s’hauria d’aclarir, que molts d’ells s’havien tancat per jubilació o perquè les noves generacions no volien continuar amb el petit negoci familiar, i d’altres, ja més en l’actualitat també s’havien vist enfonsats per la crisi. Però realment de ben poc en tenen la culpa els nouvinguts, aquells que des de la comunitat autòctona són considerats els “altres”.

Nota: 2,75

L’antropologia aplicada a l’educació social: Alteritat i mètode etnogràfic 2

Comentario [ph1]: Molt bon enllaç

categoria social.

Comentario [ph2]: Molt bé!

Comentario [ph3]: Potser millor utilitzar una altra expressió: De les entrevistes a la gent del carrer es desprèn una visió...

tenim



Imma Regàs Aymi

Molt bé. Potser només he trobat a faltar una reflexió sobre la flexibilitat de les categories socials com ara la d’immigrant. Així, per determinades persones, els immigrants són habitualment considerats delinqüents però si regenten una botiga deixen de ser-ho.

Des del punt de vista antropològic s’entenen els conceptes de “normal/anormal” com allò que està ben vist o mal vist, acceptat o no socialment, tant intraculturalment    )

com interculturalment (text de Augé, M. Normal/Anormal, 1996). Malgrat això, no resulta tan senzill poder fer-ne una diferenciació, i té certa complexitat, ja que allò que pot estar acceptat o ben vist dins d’una cultura, pot ser totalment rebutjat o inacceptable per una altra.

En el text “L’inadaptat” de la Margaret Mead, se’ns fa referència de com el comportament dels individus d’una societat està  per la cultura

en què conviu, així doncs, aquesta té una gran influència en la manera de fer i pensar de les persones, ja que aquestes adquireixen les normes de comportament establertes en la seva cultura. És per aquest motiu que, tots aquells individus que no segueixen les normes establertes o n’estan en desacord són etiquetats d’”anormals” i en conseqüència d’e “inadaptats”. Aquesta etiqueta moltes vegades dóna peu al rebuig per part de

...