Aigua Marina

AIGUA MARINA

Autor: Josep Maria de Sagarra.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau neix a Barcelona el 5 de març de 1894.

Provinent d'una família de la petita aristocràcia barcelonina, consagra la seva vida a la investigació històrica.

Durant la infantesa de Josep Maria de Sagarra té una forta importància la casa senyorial del carrer de Mercaders.

En el període que va de 1920 a 1936, Sagarra recull a les seves obres les aspiracions nacionals de la societat catalana.

Entre 1936 i 1940, resideix a l'estranger. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària clandestina.

Josep Maria de Sagarra comença a col•laborar amb estaments més o menys oficials com el Diario de Barcelona.

L'any 1954, amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries i estrena La ferida lluminosa, obra que li retorna l'èxit perdut en els darrers anys.

Contextualització

Aquest poema pertany a l’obra ‘d’Àncores i estrelles’ escrit el 1936 per l’autor Josep Maria de Sagarra, formant part del moviment literari del Noucentisme. L’obra consta d’un recull de diversos poemes de l’autor, girant en torn al tòpic del Carpe Diem i emfatitza la importància del paisatge i l’entorn en relació amb l’amor. Al ser escrit el 1936, es topa amb l’inici de la guerra civil espanyola, una època difícil per a la literatura. El tema principal és el futur, les pors que aquest comporta, el poder tenir llibertat.

Vocabulari

Tàlem: taula transversal de les embarcacions menors, com la que limita la part posterior de la sobreproa.

Escàlem: Tija vertical, fixada al forat de l’escalemera, a proa de la qual s’arma el rem mitjançant l’estrop.

Contingut

Voldria, ni molt ni poc: a

ésser lliure com una ala, b

i no mudar-me del lloc a

platejat d’aquesta cala; b

i encendre el foc a

del pensament que vibra, c

i llegir només un llibre c

antic, d

sense dubte, ni enveja, ni enemic. d

I no saber on anirem, e

quan la mort ens cridi al tàlem: e

creure en la fusta del rem, e

i en la fusta de l’escàlem. e

I fer tot el que fem, e

oberts de cor i de parpelles, f

i amb tots els cinc sentits; g

sense la por de jeure avergonyits g

quan surtin les estrelles. f

Comprendre indistintament h

rosa i espina; i

i estimar aquest moment, h

i aquesta mica de vent, h

i el teu amor, transparent h

com una aigua-marina. i

COMENTARI

En aquest poema ens situem en un context mariner i marítim. Tracta el seu entorn com el món dels vius, i que té por de la mort. Finalment accepta la mort i vol aprofitar el que li queda de vida, i aprofita per declarar-se al seu amor.

Al inici del poema ens introdueix

...