EDUCACIÓ FÍSICA – 2n ESO

EDUCACIÓ FÍSICA – 2n ESO

DISSENY I DIRECCIÓ D’UN ESCALFAMENT

• Per parelles heu de dissenyar un escalfament.
• L’escalfament ha de tenir una durada de 10-15 minuts, dels quals aproximadament la meitat correspondran a la part específica. Heu d’indicar el temps dedicat a cadascuna de les parts.
• Tots els exercicis han d’estar explicats en l’ordre que es faran. Heu d’incloure aquells dibuixos i/o gràfics que facilitin la comprensió de l’activitat descrita.

• CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE PER REALITZAR L’ESCALFAMENT CORRECTAMENT.

• Recordeu que l’escalfament té dues finalitats bàsiques: PREPARAR EL COS (tant física com psicològicament) per l’activitat física posterior i EVITAR LESIONS.

La preparació del cos fa referència sobretot a l’adequació dels diferents aparells i sistemes de l’organisme a l’esforç posterior. La preparació psicològica és important en l’esport de competició, on moltes vegades els esportistes estan sotmesos a una gran tensió. En una classe d’educació física, en canvi, és més important aconseguir un ambient i una actitud que afavoreixin la participació activa de tothom.

• Recordeu que la INTENSITAT d’un escalfament ha de ser PROGRESSIVA. Comencem l’escalfament a una baixa intensitat, per anar-la incrementant fins adaptar-la a la de l’activitat que farem a continuació.

• Recordeu que tot escalfament ha de tenir tres parts: PART GENERAL, ESTIRAMENTS DINÀMICS i PART ESPECÍFICA.

Els exercicis realitzats a la PART GENERAL no depenen de l’activitat posterior. Són moviments molt globals i de baixa intensitat que inclouen DESPLAÇAMENTS i COORDINACIONS diversos (curses de tot tipus, petits salts, girs…) i EXERCICIS DE MOBILITAT ARTICULAR.

Els ESTIRAMENT DINÀMICS o AMB REBOTS tenen una funció activadora, no com els estiraments estàtics que es fan al final de la sessió.

La intensitat de l’escalfament augmenta a la PART ESPECÍFICA, on es realitzen tasques directament vinculades a l’activitat principal que es farà a continuació. En aquesta part també podem incloure els JOCS, que a més d’incrementar la intensitat de l’escalfament, poden fer la pràctica més divertida. Alguns exemples de tasques a l’escalfament específic són:

• Si la sessió és de condició física es poden fer canvis de ritme, progressions, salts, multisalts, exercicis de força (abdominals, flexions…). L’elecció de les tasques dependrà de la qualitat física bàsica que es treballa a continuació. En el cas de la velocitat, és important, donada l’exigència del treball a nivell muscular, augmentar la durada i la intensitat de l’escalfament, així com dedicar més temps als estiraments.
• Si la sessió és d’esports individuals o d’adversari, cal escalfar utilitzant la tècnica específica de l’esport en concret (servei, rematada… en els esports de raqueta, per ex.).
• Si la sessió és d’ESPORTS D’EQUIP, a la part específica inclourem elements tècnics i tàctics de l’esport en qüestió (toc de dits, toc d’avantbraços, servei… al voleibol; tir, entrades a cistella, 1x1… al bàsquet; conducció, xut, “rondo”… al futbol, etc.).

...