EDUCACIÓ INFANTIL

1.En l’infanticidi (s.IV) els pares resolian rutinariament las seves ansietats aprop del cuidat dels fills matan-los, això influia profundament en els nens que sobrevivien.

2.En l’abandonament (S.IV-XIII) una vegada que els pares començaven a acceptar el fill com posseïdor de una ànima, la única manera de defugir dels perills era l’abandonament, lliurant-lo a la mestressa de cria..

3.En l’ambivalència (S. XIV-XVII) com el nen, quan se li permetia en la vida afectiva dels pares, seguia sent un recipient de projeccions perilloses, la seva feina era moderarlos.

4.En la intrusió (S. XVIII)  el nen ja no estaba tan ple de projeccions perilloses i els pares s’aproximaven més a ell y tractaven de dominar la seva ment a fi de controlar el seu interior, les seves rabietes…

5.La socialització (S.XIX-XX) a mesura que las projeccions disminuien , la criança del fill no consistia tant en dominar la seva voluntat com en formar-se..

6.En la socialització segueix sent per moltes persones l’únic model en funció del qual pot desenvolupar-se el debar sobre la criança dels nens i de ell deriven tots els models psicològics del segle XX.

7.La ajuda (començament a mitjans del S.XX) es basa en la idea de que el nen sap millor que el pare del que necessita en cada etapa de la seva vida i implica la plena participació dels dos pares en el desenvolupament del nen

9.La percepció moderna de la infància remet llavors a imperatius de caràcter religiós i polític, però a més està també relacionada amb factors demogràfics i socials.

...