Educació Infantil Al eón

L’EDUCACIÓ

INFANTIL AL MÒN

Nom:Anna Pachan Pous

Data:25/09/2012

Curs: 1er EDI

CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCACIÓ

FINLÀNDIA:

Per el que veig a les fotografies i comentaris de les ciutats de Tàmpere i Helsinki , tenen una educació diferent a la nostra.

El que mes m’ha sorprès i les característiques dels centres son:

El fet de que a les hores de descans els nens poden estar a les aules menjant.

Utilitzar una aula on hi ha taules i cadires per adults i nens ,i els adults estan una estona amb els nens.

A les escoles tenen uns espais adaptats però amb una cuina, lloc de bricolatge... real per a la seva mida.

També tenen uns àlbums de experiències i de fotografies on cada infant posa coses interessants que ha fet , hi tothom pot llegir o mirar els fotos.

La majoria d’ escoles estan lligades amb la natura, ja sigui per que tenen un pati gran, fan un petit hort...

Racons acollidors ,amb sofàs.

Els nens/es tenen un espai per posar els objectes de record de la natura ex:pedres, petxines ,pals...

La sala de material no esta plena de cartolines, retoladors... sinó que hi ha material quotidià(revistes, roba...)

La decoració del centre es amb objectes naturals.

Cuiden la salut i la postura del professorat.

POLÒNIA:

Polònia ens destaca els diferents barris fins i tot també nombra els guetos, hi la forma que tenen de educar. Quant observes que en aquest país totes les persones son importants i no s’ exclou a ningú.

Les característiques mes diferenciades son:

Les escoles bressol i els primers cicles de l’educació infantil els infants estan a les aules amb unes ràtios molt baixes , ja que això es molt positiu tant per el mestre/a com per els nens/es.

En les llars el joc i les activitats de la vida quotidiana prioritzen l’educació d’ aquest país.

Es potencia un ambient acollidor amb la ajuda de moqueta, cortines i plantes.

Els mestres disposen de poder tenir una bona relació amb les famílies.

En els barris mes conflictius es treballa una educació amb tallers de pintura, música i dansa on cada infant troba el seu ambient

-1-

NORUEGA:

Noruega (Sogondal, Hafslo i Oslo) es un lloc on et deixen bocabadat per la llibertat que tenen els nens/es i la manera de educar que utilitzen.

Unes quantes característiques de l’ensenyament a Noruega que mes m’ han agradat són:

La llibertat que tenen els nens , ja que no son les típiques escoles ballades per que els nens no s’escapin de l’escola, sinó que ho delimiten amb petites tanques.

En algunes fotografies amb els infants es veuen els pares menjant amb ells .Realment quedes admirat quant veus aquesta implicació per part de les famílies.

Els nadons encara que faci fred dormen a fora per poder estar amb contacte amb el medi.

En la majoria d’escoles disposen de uns grans espais exteriors ,per poder-se desenvolupar lliurament i amb contacte a la natura.

Els ambients son molt acollidors i còmodes per el descans.

En algunes fotografies observem els infants en una cuina,o bé en el lloc on guarden els utensilis per cultivar.

DINAMARCA:

A Dinamarca podem veure un ensenyament diferenciat del espanyol però un ensenyament dels països nòrdics,ja que hi ha una gran diferencia.

Algunes coses que m’han cridat l’ atenció han sigut:

Algunes escoles tenen animals i els nens els hi donen menjar i els cuiden.

Els espais exteriors estan adaptats a qualsevol activitat fins i tot al descans amb unes hamaques.

Els infants van a buscar els fruits del bosc i aprenen a menjar-se’ls i cuinar-los .Ex anar a collir mores.

En algun cas juguen a fora amb olles, cassoles... però no amb les típiques joguines.

Els parcs de la ciutat estan decorats amb dibuixos fets per els nens/es.

Les famílies estan molt implicades amb els nens ex:cada dia una família diferent prepara un berenar de la classe.

La majoria d’ activitats en l’ educació infantil es en espais exteriors.

LIÓ:

M’ha sorprès la varietat de tipus de centres que tenen els alumnes a l’ etapa infantil. Alguna de les característiques curioses d’ aquest sistema educatiu són:

Les diferents edats en una aula, en un mateix lloc hi ha diferents cursos.

Els van a visitar gent de diferents feines (ajuntament, policia...) i els hi fan fer activitats a les escoles. La persona dialogant amb els menuts, parlen de la màgia de la pantalla i de com fer-ho. Els nens i professors poden preguntar lliurement a la persona.

Les ràtios son molt baixes i com els infants mes petits son, encara van baixant més.

-2-

COMPARACIONS ENTRE PAÍSOS( FINLÀNDIA, POLONIA NORUEGA, DINAMARCA I LIÓ)

Jo penso que els cinc països que he fet la descripció tenen moltes semblances tot i que cada país te la seva particularitat.

Si comparem Finlàndia i Lió podrem observar que son uns sistemes de ensenyament una mica diferents, Finlàndia en les característiques dels centres a la educació infantil tenen tres modalitats en canvi Lió te molts tipus de centre segons les necessitats. Òbviament tot te el seu costat positiu i negatiu però jo estic mes d’ acord amb el sistema de Finlàndia ja que tots els nens tenen el mateix ensenyament hi poden accedir a les escoles a partir dels 18 mesos de vida.

Si comparem Dinamarca i Polònia tot i ser dos països semblants podrem observar alguna diferència a Dinamarca tenen les ciutats decorades amb dibuixos infantils i treballen la natura i el medi ambient . En canvi Polònia es un país mes de treballar dins les aules i sense tant contacte exterior amb els infants. La meva opinió es que els nens com mes puguin experimentar la natura mes aprendran a estimar-la, ja que els hi aporta un gran desenvolupament en tots els àmbits(social , afectiu , cognitiu i motor)

CONCLUSIÓ

En resum he observat que en tots els països nòrdics tenen mes o menys la mateixa educació i la mateixa filosofia ,tot i que cada lloc te alguna particularitat. Aquests països si els veiem des de un punt de vista de l’educació a Espanya ens podem adonar que nosaltres som molt menys experimentals

...