ELS CASTELLS A CATALUNYA

La indumentària castellera és una vestimenta molt tradicional, està composta per: camisa de diferents colors, faixa, pantalons texans blancs i mocador.

Camisa: la camisa és de màniga llarga i de diferents color depenent de la colla castellera. Amb l’escut de la colla brodat al pit. Els castellers de la pinya solen mossegar el coll de la camisa per a tensar-la i facilitar la pujada dels seus companys per la seva esquena. A l’estiu l’arromanguen, però quan és època de fred la camisa no és suficient i porten una camiseta per sota d’aquesta.

Faixa: la faixa és habitualment de color negre, amb una amplada i llargada variable. S’enrotlla a la altura dels ronyons. La faixa té dues funcions; la primera és protegir la zona lumbar de les càrregues i moviments de l’estructura que rep el casteller, la segona funció és per a facilitar les maniobres de pujada i baixada d’altres castellers.

Pantaló: el pantaló és normalment de color blanc. Ha de ser prou resistent per aguantar les estrebades dels seus companys a l’hora de la pujada o baixada.

Mocador: el mocador és allargat, té forma triangular i és de color vermell amb punts blancs. Els castellers situats a la pinya l’utilitzen per protegir el cabell d’estrebades. A la pinya també serveix per a fer embenats funcionals per a protegir el canell. La majoria de colles els castellers situats al tronc el porten lligat a la cama esquerra a l’altura del genoll per a proporcionar un punt de subjecció.

Casc: el casc només l’utilitzen la canalla de la colla, és a dir els que pugen a la part superior del castell. És una indumentària obligatòria en el cas de les anxanetes.

Calçat: només els castellers situats a la zona de la pinya duen calçat per motius de més subjecció i seguretat.

3.1 La Primera Època d'Or: de 1851 fins 1889

Es pot documentar que a l’any 1851 hi ha un punt d’inflexio en l'evolució dels castells. Els Xiquets de Valls van aconseguir el primer castell de 9 conegut de la història: el 3 de 9 amb folre.

Des de els anys vint i trenta hi ha constància d’altres colles castelleres a Montblanc i de dues colles mes a Tarragona. Es va mantenir la rivalitat entre les colles i el seu arrel gremial ja que una de les colles de Tarragona era la dels Pescadors i l’altra la dels Pagesos. Gracies a aquest esperit de millora constant a totes les colles castelleres van deixar obsoletes les estructures d’abans passant a assolir construccions com el pilar de 7 (que en algunes diades es va fer fins i tot caminat), la torre de 8 amb folre, el 3 de 8 per sota, el 4 de 8 amb l’agulla, el 5 de 8 i el 3 i 4 de 9 folrats.

Novament les següents Guerres Carlistes i una epidèmia de còlera apareguda l’any 1854 van truncar momentàniament aquesta situació. Als anys 60, les actuacions proliferaven per tota la zona tradicional en un triangle geogràfic format per Valls, Tarragona i Vilafranca, amb un circuit d’actuacions plenament establert. Apareixen noves colles com s´´on les de, el Catllar i l’Arboç del Penedès, de Xiquets a l’Espluga de Francolí i a Torredembarra, de Moixigangues a Igualada i, fins i tot, d’una colla amb nom propi a la Capital catalana: els Xics de Barcelona. Aquestes noves colles no van tenir ni la mateixa continuïtat ni van arribar al mateix nivell que les anteriors, tot i que, van aconseguir torres de 3 i 4 de vuit.

Aquesta corrent castellera va generar una fita en la historia. Al 1881, després de la gloriosa actuació en la Festa Gran de Vilafranca, la Colla Vella de Valls descarregava el primer 4 de 9, net o sense folre, de la història i la Colla Nova plantava el 3 de 9, a la diada de Santa Tecla a Tarragona.

El 1883 segons cròniques de la diada de Santa Úrsula a Valls la Colla Vella va aconseguir carregar el cinc de nou folrat. Després d’aquells anys d’esplendor i glòria, començava una època fosca i crua pels Castellers.

3.2 Els Anys de la Decadència: de 1890 fins 1925

Aquesta zona castellera basava la seva economia en l’agricultura i el conreu de la vinya. Aquesta ´´ultima es va veure afectada per l’arribada de la fil·loxera. La crisi va originar un flux migratori cap a les gran ciutats com Barcelona, molt m´´es industrialitzada. Aquesta nova situaci´´o social va generar que les tendències festives tradicionals perdessin valor davant la sardana, els balls de saló o l’esport.

La pràctica totalitat de les colles noves que s’havien organitzat entorn als anys vuitanta van desaparèixer els primers anys del mil nou-cents, amb actuacions esporàdiques d’algunes d’elles, però. Les úniques que van sobreviure van ser les dues de Valls, a costa de perdre molt el nivell assolit anys enrera i baixant vertiginosament el seu sostre. Per constatar el canvi de tend``encia en les tradicions festives podem remarcar que entre 1913 i 1921, a Tarragona, plaça tradicionalment castellera, només es va veure una actuació. La mateixa absència la va patir el Vendrell entre el 1917 i el 1925. Nom´´es Vilafranca va matenir l’esperit casteller per``o amb molts alts i baixos.

Van haver d’esperar fins l’any 1917, amb la creaci´´o de la Mancomunitat de Catalunya, amb un inter´´es especial per la tradici´´o cultural catalana la qual cosa va fer augmentar novament l’inter´´es pels castells i van sorgir veus a favor de tornar a recuperar les velles colles del passat.

3.3 La Renaixença Castellera: de 1926 fins 1950

A Tarragona al setembre del 1926 neix una colla nova, els Xiquets de Tarragona que era la primera colla no vallenca del segle vint. Un mes despr´´es es va originar la colla dels Nens del Vendrell. Aquest esdeveniment es considerat el punt d’inflexi´´o cap a la recuperacio castellera. Al mateix temps, les Colles de Valls es recuperaven dels seus anys m´´es difícils.

El 1929, el nivell casteller de les Noves Colles de Tarragona i del Vendrell havia pràcticament igualat al de Valls. . El rival ja no estava dins de casa sinó que venia de fora. Abans, la competitivitat entre les colles vallenques havia assegurat com a mínim l’hegemonia de Valls com a epicentre de l’activitat castellera. Aquesta nova competència va obligar a les colles de Valls a unificar-se davant la por de perdre la seva hegemonia. El matrimoni vallenc només va durar dos anys i el 1929 van tornar a aparèixer les dues colles anteriors. La rivalitat els seguia separant.

Al 1931 el nivell casteller va romandre al voltant de torres de 4 de 7 amb agulla però sobretot torres de 5 de 7. Podem dir que el 1932 obre la porta a les estructures superiors. La Colla de Vilafranca va realitzar el primer

...