El Cafè De La Marina. Vocabulari

GLOSSARI I EXPRESSIONS DEL CAFÈ DE LA MARINA

PARAULES I EXPRESSIONS COL•LOQUIALS

En el llibre hi ha moltes expressions col•loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

• Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al•ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

• Doncs au, amolla (Vés.)

• Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

• Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

• Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

• Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre. (Et ferís.)

• Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

• El grop també s’atura. (La mala sort també s’acaba.)

• Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

(Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

(Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

• Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

• Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

• I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

• Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

• Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl•lica o de fusta que es col•loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar significa “canvieu de tema”.)

• Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire és un peix anomenat també gat. Aquí Sagarra fa ús d’aquest mot amb un doble sentit, perquè gatvaire és, també, en sentit figurat, un home informal que no mereix estimació.)

Acte III

• ... vés a saber si has amagat el déntol / al nas d’algun burot. (El burot era un funcionari municipal encarregat de vigilar a l’entrada dels pobles i cobrar el dret d’entrada de certs articles. L’expressió metafòrica “amagar el déntol al nas d’algun burot” indica el fet de burlar la vigilància d’aquest

...