El maltractament entre iguals al parvulari.

El maltractament entre iguals al parvulari

El text distingeix des de un principi entre les agressions físiques i verbals i la victimització relacional. La causa d’aquesta diferenciació està en que el maltractament de les agressions físiques i verbals ha estat més estudiat i considerat que la victimització relacional.

El fenomen del maltractament entre iguals “ bullying” es caracteritza per conductes agressives i repetitives en les que es dóna un desequilibri de poder que deixa indefensa a la víctima.

Hi ha uns patrons establerts que és produeixen  en el maltractament entre iguals, no nomes al parvulari sinó en les etapes posteriors infantil i adolescència. És distingeix entre maltractament físic, verbal i exclusió social. Alhora en directes: pegar, amenaçar, insultar,burlar-se, excloure obertament no deixant participar en una activitat o joc. I indirectes: Amagar, trencar, robar, difondre rumors,ignorar, “ningunejar”...

S’ha de considerar que en alguns estudis el maltractament entre iguals es produeix de forma general en tots el centres, encara que s’observen algunes tendències: major participació dels nois com a agressors i com a víctimes; l’abús directe es dona més en el nois i el indirecte en les noies;la incidència en l’edat es entre 11 i 14 anys.

També s’esmenta que hi ha una relació causal entre experiències de victimització i trastorns psicològics, incidint negativament en l’autoestima, generant ansietat, depressió, pors, sentiment d’aïllament i impopularitat afectant al desenvolupament personal i social.

Així es remarca que les experiències d’aïllament poden ser tant o més perjudicials que les experiències de maltractant físic i es donen a totes les edats. Un dels moments crítics on apareix és els primers anys de l’escola on es formen les bases de les relacions socials. En particular en el nens de pàrvuls les conductes d’exclusió es fan d’una manera simple i directa,tot i que encara no han desenvolupat les estratègies que sorgiran en edats posteriors. Si els pàrvuls han sofert algun tipus d’agressió o experiències d’aïllament seran precursores d’altres experiències de victimització directa.

Les conductes d’exclusió són difícils d’observar  i moltes vegades no es diagnostiquen. Llavors l’escola que és el marc on es desenvolupa la conducta social de l’infant, és la que te un paper important per estudiar el desenvolupament de les relacions socials i les seves conseqüències.

La agressió relacional pot aparèixer en edats primerenques però s’ha de diferenciar de les conductes  agressives obertes dels pàrvuls. És presenta unes dificultats metodològiques per poder diferenciar:

• Poder diferenciar entre victimització repetida i conflictes agressius, de caire evolutiu. S’ha de tenir en compte el fet de la repetició sistemàtica.
• El concepte d’agressió i maltractament entre iguals  va canviant amb l’edat. L’agressió indirecta depèn d’un cert nivell de maduració cognitiva.
• Manca d’habilitats en quan a la lectoescriptura dels infants per fer informes o qüestionaris de llapis i paper.

S’esmenta els mètodes més utilitzats per diagnosticar  els diferents tipus l’agressió:

...