El parlamento en Vergés

Parlament d’en Vergés

Aquest fragment pertany al segon acte de l’obra Aigües Encantades. Una obra escrita l’any 1907 per Juan Puig i Ferrater. En aquesta escena només es mostra a en Vergés (mestre del poble) intentant calmar al poble, qui està protestant i cridant, explicant el que “ell” (en Foraster en aquest cas) intentar dir. Comença desenvolupant les idees que ha recollit el Foraster sobre les aigües “miraculoses” i la sequera que hi hagut, i li fa honor per tenir la gran idea d’utilitzar aquestes aigües com a font de riquesa i benestar. Tot això, ho fa amb l’objectiu de què la gent del poble es posi a favor, per tal d’obtenir una vida millor per a tothom. Durant tot el seu discurs, mostra molta comprensió i consideració cap al Foraster per ser l’únic home que ha pogut mostrar una sortida per a la sequera.

El tema que tracta aquesta escena, es podria dir, que és la realitat de les aigües encantades, les quals podrien ser una solució per al poble.

En Vergés és l’únic personatge que es mostra i parla directament, encara que es fa una sospita de què el seu discurs és sobre el Foraster, un altre personatge que no es mostra de forma directa ni indirecta. En Vergés, és el mestre del poble, que representa un paper el qual dóna suport al Modernisme, ja que és qui parla amb el poble i comparteix la idea del Foraster.

En aquest fragment, i en tota l’obra no hi ha un narrador que argumenti les accions de l’historia i dels personatges. Però, el que sí que hi ha són petites acotacions teatrals durant el discurs, que descriuen fets que els personatges no diuen. Exemple: “(Silenci general. Expectació gran. Amb veu més forta, i gest més desimbolt)”. Tampoc es comenta ni s’explica el lloc i l’espai en què aquesta escena es desenvolupa. Només es dóna atenció a les experiències i idees del Foraster explicades per en Vergés.

En el fragment hi ha la presència d’oracions positives i exclamatives que reflecteix l’esperança i l’eficàcia d’aquesta idea, que vol intentar millorar la vida general de les persones. També hi ha petites interjeccions exclamatives com: “Oh!” per part d’en Vergés. A diferència dels adjectius, els quals hi ha molt pocs o quasi cap, com per exemple: “homes escollits”. Hi ha també, metàfores que ens donen una idea més aviat negativa o pessimista, ja que estan oposades als pensaments d’en Vergés i del Foraster, com per exemple: “... aigües encantades, mortes al fons dels gorgs...”, “...de la misèria que assota aquestes terres i el seu cor s’ha omplert de pena per vosaltres.”, o ”Viatjant ha vist molt de dolor fill de la misèria, i la misèria filla molt sovint del poc enginy...”.

Per una altra part, s’exposen uns elements sonors com: “Silenci general” O “Amb veu més forta” que es troben dintre de les acotacions i marquen una temporalitat i un ambient determinat

...