Faula El Violí I La Viola
Enviado por Euromar • 13 de Abril de 2013 • 614 Palabras (3 Páginas) • 314 Visitas
En un lloc molt apartat del món, passejaven un Violí i el seu amic, el Violoncel.
- Estic sol, trist, necessite companyia, algú amb qui compartir la meua vida!
- Per què no ens busquem una núvia? – diu el Violí.
- Teniu raó, respon el Violoncel, però.... sabeu on trobar donzelles belles i cultes?
- Sí, no molt lluny d’ací hi ha un comtat on viu gent amable, educada i refinada que sabrà valorar-nos com mereixem - digué el violí amb aires de superioritat-.
Anaven els dos amics,
anaven els dos amics,
buscant una donzella,
una donzella molt bella.
Pel camí, el Violí anava parlant de com era d’important, que tot el món l’admirava, quan de sobte dos de les seues cordes es trencaren.
- Com és possible açò? Cridava indignat.
El Violoncel mirava amb afecte el seu amic i sense pensar-s’ho ni un moment li digué:
- No us preocupeu, jo us deixaré les meues cordes però quan us ho demane, m’haureu de tornar el favor!
El Violí no digué res més i assentí amb el cap.
El Violí ja està content,
el violí ja està content,
el Violoncel li deixa les cordes,
esperem que el favor recorde.
Caminant, caminant, els dos amics arribaren molt prompte a la seua destinació i la gent els rebé amb molta amabilitat, i, després de dir el motiu de la seua visita, els presentaren totes les jòvens, però succeí que en aquell moment, quan es disposaven a elegir, es presentà davant d’ells una enorme Tuba i dirigint-se a ells, els digué:
- Bona vesprada cavallers, han vingut vostés en un bon moment perquè estem preparant un concert i necessitem un solista. Estaria un de vostés disposat a tocar?
La Tuba vol un solista,
la Tuba vol un solista,
el Violí mirant el Violoncel,
el Violoncel mirant el Violí.
- Escolteu-me, oh bon amic!, sabeu com és d’important que jo siga el solista, el Concertino. Ningú mai no m’ ho havia ofert. – diu el Violoncel.
- De veritat penseu que sou la persona adequada per a això? – digué el Violí.
“Açò era un rei que es disposava a casar la seua filla. Acudiren cavallers i nobles de les millors nissagues del regne i cada un d’ells intentava demostrar les seues qualitats, però només el més jove demostrà una intel·ligència, elegància i saviesa superior a tots els altres, i per això va ser el triat.”
I el Violoncel li respongué:
“Sort va tindre el noble cavaller que va aconseguir el que es va proposar, però que pare atenció perquè de vegades el triomf es convertix en fracàs i les rialles en burles”.
Ambdós amics, enfrontats enprengueren camins diferents oblidant
...