Geografia Per A La Selectivitat

16. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA I DE CATALUNYA

1. LES FORMES DE GOVERN. LA DEMOCRÀCIA

1.1 Els principis democràtics: la participació

La democràcia és una forma d’organització política i social que comporta el dret de participació, intervenir d’una manera activa, directa i compromesa. La participació en democràcia implica que les autoritats informin la població de les seves activitats, debats i decisions. A més, hi ha d’haver una voluntat institucional d’escoltar els ciutadans. Són indispensables la cooperació i la col•laboració. Per mitjà de les eleccions, cada ciutadà expressa lliurement la seva opinió i la seva ideologia. En una democràcia perfecta, la sobirania la té el poble; els ciutadans, votant, elegeixen i decideixen quines persones governaran i administraran el país. La decisió de votar una opció política o una altra és secreta i personal.

1.2 Espanya, un Estat democràtic

Espanya és un estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme. L’Estat espanyol s’organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principis de llibertat i igualtat i que reconeix la participació ciutadana. La implantació d’un Estat social i democràtic va quedar plasmat en el text de la Constitució del 78. La Constitució és la llei fonamental de l’Estat. La Constitució espanyola estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. Espanya és una monarquia parlamentària, cosa que significa que el rei és el cap de l’Estat, però tant les lleis com el govern emanen del Parlament. El rei és el símbol de l’Estat i representa a l’interior del país i en les relacions internacionals, modera el funcionament de les institucions, etc. La democràcia espanyola és representativa. Els candidats que volen ser elegits presenten les seves candidatures, integrats en partits polítics o en coalicions.

1.3 La pràctica democràtica a Espanya

En la democràcia espanyola, la manera més habitual de participació ciutadana és mitjançant l’elecció de representants polítics en les institucions de govern dels àmbits europeu, nacional, autonòmic i municipal. Tots els ciutadans espanyols més grans de 18 anys tenen dret a elegir els seus representants i a ser elegits.

1.4 Les convocatòries electorals

Tot ciutadà espanyol és convocat periòdicament per elegir els seus representants polítics en quatre nivells territorials:

• El Parlament Europeu

• Les Corts Generals

• Els parlaments autonòmics

• Els ajuntaments

Els ciutadans també són convocats per elegir els seus representants sindicals i els delegats i delegades als consells escolars. De vegades, les administracions públiques poden convocar un referèndum, és a dir, una consulta popular.

2. LA DIVISIÓ DE PODERS

2.1 El poder legislatiu

A l’Estat espanyol, el Parlament (Corts Generals) està integrat per dues cambres:

• El Congrés dels Diputats: reuneix els representants dels ciutadans i ciutadanes espanyols. Té el poder de legislar, discutir, aprovar i derogar les lleis. També discuteix i aprova els pressupostos generals de l’Estat. Els representants del Congrés s’elegeixen per mitjà d’eleccions legislatives. El Congrés dels Diputats està format actualment per 350 membres. Una vegada s’ha constituït el congrés, el rei proposa un candidat a la presidència del govern. El candidat presenta el seu programa de govern i després d’haver estat discutit i aprovat, el Congrés el vota com a president del govern. Aquest designa els ministres per formar el seu equip de govern.

• El Senat: cambra de representació territorial. La seva funció principal és la de revisar les propostes legislatives. Pot modificar o vetar el contingut d’aquests textos. El Senat està facultat per autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals. En general, a cada província s’elegeixen quatre senadors.

2.2 El poder executiu

El govern és el poder executiu. S’ocupa de dirigir la política de l’Estat, administrar-ne els recursos i establir la defensa nacional i les relacions exteriors, a més d’executar lleis i promulgar decrets.

2.3 El poder judicial

El Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern de tots els jutjats i tribunals que integren el poder judicial. Hi estan subordinats les sales de Govern del Tribunal Suprem, de l’Audiència Nacional i dels Tribunals Superiors de Justícia. Està format pel President del Tribunal Suprem i per vint membres. La funció principal consisteix a garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial.

3. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL

3.1 Les comunitats autònomes

Entre els anys 79 i 83 es van constituir 17 comunitats autònomes. Cada comunitat està regida per un estatut. Actualment alguns estatuts autonòmics estan en procés de revisió i actualització. Les comunitats posseeixen algunes competències plenes i d’altres de compartides amb l’Estat. Les institucions d’autogovern estan integrades per una assemblea o parlament (on s’aproven les lleis i els pressupostos), el president autonòmic (forma i dirigeix el govern) i el govern (executa i fa complir les lleis aprovades pel parlament).

3.2 El poder local: l’administració municipal i provincial

Les comunitats autònomes de l’Estat espanyol s’organitzen en províncies i municipis. També hi ha altres entitats territorials intermèdies. La província és la circumscripció electoral de l’Estat, la divisió territorial de l’administració perifèrica de l’Estat i l’entitat d’administració local de rang més alt. Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals i l’ajuntament és l’òrgan de govern i de gestió municipal. Dintre dels límits de cada terme hi pot haver diverses localitats. El poder local municipal s’elegeix democràticament. Els municipis tenen un seguit de competències específiques, i han de disposar dels mitjans econòmics i materials suficients per fer les seves funcions. Els municipis poden agrupar-se en mancomunitats i en corporacions metropolitanes. A les províncies insulars, cada illa té una administració pròpia. A Catalunya, Aragó i Galícia hi ha una divisió territorial intermèdia, les comarques.

4. L’ORGANITZACIÓ

...