HI HA LÍMITS EN LA FORMA DE VESTIR DELS ALUMNES EN ELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS?

HI HA LÍMITS EN LA FORMA DE VESTIR DELS ALUMNES EN ELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS?

Aquest article de Joan Canimas, ens presenta un debat que ha generat molta polèmica en els darrers anys. Es qüestiona si hi ha límits en les formes de vestir de l’alumnat als centres educatius públics. En primer lloc, tal i com diu l’article, cal destacar que la vestimenta és la indumentària que atorga als individus una identitat i personalitat determinades. Per aquest mateix motiu, apareixen conflictes de caire religiós, polític, social i econòmic que les institucions volen solucionar amb la imposició de l’uniforme. Des del meu punt de vista, no veig que sigui una solució factible ja que el fet d’uniformar els alumnes no significa que les disputes desapareguin. Actualment ens trobem en una societat consumista i és cert que els conflictes relacionats amb la roba desapareixerien però sorgirien noves rivalitats amb les amistats, els jocs, etc. Per tant, penso que el que s’ha de fer és establir unes normes dins els codis de conducta que cada escola té i detallar una sèrie de fronteres que no es poden traspassar. És a dir, l’alumnat té dret d’escollir la seva vestimenta sempre i quan no afecti la individualitat i creences dels demés adaptant-se al context que va a escola i existeixen certes limitacions. Per concloure, penso que els valors adquirits en l’aprenentatge de l’alumnat uniformat seran diferents d’aquells que han fet de la seva indumentària una identitat personalitzada. Aquests es podran vestir lliurement sempre i quan això no suposi un dany per als altres i per tant fent referència al principi del dany, de “Sobre la Llibertat” de J.S. Mill (1806-1873)

...