Histories Naturals De La Paraula Apunts

“Històries naturals de la paraula” de Jesús Tuson. (apunts)

Aquesta obra està dividida en una presentació, quatre parts i una cloenda.

Presentació:

Les paraules formen part de la nostra història personal i de la col·lectiva, són la moneda natural de la comunicació. Històries naturals de la paraula fa una revisió atrevida de vells conceptes com el bilingüisme, la tolerància o la unitat de la llengua, a traves de històries, episodis, anècdotes, experiències i ficcions.

Les quatre parts són:

1. “Paraules i coses”, l’evolució de les paraules i els seus significats, paraules de coses concretes i de coses abstractes.

Capítol 1, “El raïm y la uva”.- Cada llengua té el vocabulari que el seus parlants necessiten per anomenar tot allò que configura la seva circumstància física, en el marc d'una escola és on s'associen els noms i les coses, la inmmersió lingüística és bona, no tenen sentit les opinions d'alguns que contemplen amb reticència els mètodes d'immersió lingüística, els infants estan perfectamente dotats per assumir amb naturalitat i facilitat la llengua de l'escola, si l'escola és acollidora i estimulant.

Capítol 2, “Paraules per al gossos”.- No hi ha llengües específiques, no hi ha llengües d'alt nivell i llengües que només mereixen ser amagades o en tot cas, limitades als temes informals, tan sols existeix la dignitat i la igualtat essencials de totes les llengües.

Capítol 3, “Gos, mandra, subtil”.- L'art de definir les paraules és un art excel·lent i difícil. Hi ha paraules com gos de les quals tenim un esquema conceptual, o imatge mental, relativament estable. Altres paraules de referent abstracte com mandra han segut experimentades per tothom alguna vegada en la vida. Però hi ha paraules com subtil, que a mes de remetre a una noció abstracta, poden ser associades a situacions i realitat diverses i el seu significat depèn de les circumstàncies personals del usuaris, són paraules que no es poden definir amb límits exactes.

Capítol 4, “Impur, infecte”.- Hi ha, a més de les paraules neutres, altres vocables que honoren o degraden i revelen el punt de vista de que les fa servir. Amb les paraules, posem sobre de la taula les nostres manies, les nostres actituds i els nostres gustos o digustos.

Capítol 5, “La paraula fa la cosa”.- Les paraules de referent abstracte plantegen un parell de problemes: no són objectes, sinó elaboracions mentals col·lectives a les quals no podem aplicar determinats adjectius i que no es poden numerar, el segon problema és que configuren una escala infinita. Tot i aquests problemes d'indefinició i de contrastos, són paraules amb entitat física que pronunciem i escrivim. I és potser aquesta la causa que ens fa creure que són realitats també físiques, identificables i mesurables, és la nostra manera humana de referir-nos, amb els mots de cada dia, a tot de nocions boiroses.

Capítol 6, “El doctor Crostó”.- Hi ha paraules de sempre i de cada dia que ens surten per la boca sense cap esforç. En segon lloc paraules que entenem, però no usem o només el fem servir rara vegada. Per últim hi ha el vocabulari ignorat, i són aquestes paraules a les quals l'etimologia popular al no sonar a res, canvia allò que s'ha de canviar fins a convertir-la en una forma familiar, en un mot que, com tots els mots, bé ha de dir alguna cosa: Els agrada molt veure per la televisió els documentals del doctor Crostó (Cousteau),

Capítol 7, “De Kant a Guardiola”.- Les paraules que són en boca de tots són difícil de perseguir pels viaranys del temp i de investigar com es produeixen els canvis en el seu significat, ¿com és possible que un terme tècnic hagi passat a ser patrimoni comú, amb un significat tan diferent de l'original?. Els diccionaris actuals, en un esfoç de síntesi, ens ofereixen accepcions per a les paraules, les accepcions tècniques y les accepcions del domini popular.

Capítol 8, “Li falta una volta de microones”.- El canvi de la vida rural a la urbana no tan sols ha afectat els costums i les mentalitats, també ha trasbalsat la llengua, s'obrin vies noves per a la creació fraseològica, hem passat de dir “li falta un bull” a dir “li falta una volta de microones” per a designar a la persona inmadura. La llengua anirà trobant els mecanismes d'una nova fraseologia lligada a les condicions d'un nou món.

Capítol 9, “Les paraules primeres”.- Les paraules van començar ara fa aproximadament cent cinquanta mil anys, l'homo sapiens té el cervell tan gros i les cordes tan baixen i fines, que estan ja en condicions de fer una proesa espectacular, la comunicació verbal. Van demostrar la seva saviesa fent una tria comunicativa del tot revolucionària, van optar pel so com a base del seu sistema comunicatiu; pel so i no pas pels gestos, i aquesta opció els ha donat tot d'avantatges en la seva adaptació al món.

2. “Paraules i mentides”, es tracta el tabú, l’eufemisme i el disfemisme.

Capítol 10, “Tabú”.- La paraula tabú la interpretem com a prohibició, especialment referida a la inconveniència de parlar de segons quins temes. A les pràctiques verbals, són paraules referides a coses barrades o que s'han d'amagar, i ni tan sols es poden esmentar, paraules que fan referència a elements incòmodes, trasbalsadors, perillosos, indecents o pudents i que per parlar-ne amb una certa dignitat recurrim a eufemismes o als pronoms febles.

Capítol 11, “Contra tabú, eufemisme”.- Els humans hem hagut de trobar fórmules indirectes per atenuar la menció pura i crua de les paraules tabú, aquestes fórmules són els eufemismes, maneres “educades” de dir el mateix, però amb altres paraules. En determinades ocasións l'eufemisme és raonable, i fins i tot recomanable des del punt de vista de l'ètica i del tracte humanitari. Ara bé; cal denunciar el abús, i molt especialment si és que vol amagar o endolcir una realitat vergonyosa o agressiu i que es presenta lingüisticament com si fos innocent o positiva.

Capítol 12, “Contra eufemisme, rebel·lio”.- El disfemisme és un acte de rebel·lio contra les formes educadament avorrides de l'eufemisme; és una reacció ridiculitzadora, divertida i sovint grollera que ens permet de superar la censura. Tabú: mort, eufemisme: expira, disfemisme: se'n va a l'altre barri.

...