Immigración, Película Crash

Resum

Basaré aquesta treball sobre la qüestió: com les grans elits pot controlar-nos sobre les nostres accions. Per respondre això em guio de la pel•lícula Crash (Colisión), de Paul Haggis, del curtmetratge Amigo no gima de Iñaki Peñafiel i del text de Medios de comuncación e inmigración.

Vivim en una societat on el que se'ns transmet pels mitjans de comunicació és la nostra línia de vida i no podem sortir de ella. La por que se'ns ha involucrat a les persones migrants, la utilitzen les gran elits per controlar el nostre comportament i les nostres accions en benefici seu. En aquest treball vull demostrar com aquestes elits intervenen i com els conflictes sorgeixen i la millorar manera de resoldre'ls. Vull avançar que per fer aquest pas les persones em de tenir molt clara la nostra identitat i no ens em de deixar manipular pels politics o els mitjans de comunicació. (Barkan, 1992; Lauren, 1998).

Tot i així, ens basem en l'educació que rebem, i aquesta educació està sota el reglament dels bons i els dolents, els superiors i els inferiors. Els estudiosos d'abans, van inventar la paraula "raça", llavors, tot es regeix segons això, i per tant, és difícil canviar la manera de parlar per referir-nos als llocs diferents d'origen, perquè amb aquests discurs s'ha anat divulgant la ideologia que a ells els interessava. Però el que si que podem fer és canviar la ideologia i els estereotips que tots tenim sobre els que són diferents a nosaltres.

Paraules Clau

Conflicte,

Col•lisió,

Élit: polítics, mitjans de comunicació i educació,

Control,

Diversitat racial,

Por, i

Ideologia i discurs.

Qüestions Controvertides

En el curtmetratge d'Iñaki Peñafiel, ens plateja una societat multicultural on dos protagonistes de diferents cultures tenen dues visions diverses. El de nacionalitat espanyola és racista i no deixa entrar a un marroquí a la seva perruqueria, però per casualitat, es troben ambdós ajudant a una dona migrant a donar llum en el lavabo d'un restaurant. Aquests estereotips que tenim sobre les altres cultures, ens tiren enrere quan en una situació extrema, es veu que tots som persones i que ens necessitem mútuament, i que la "raça" només determina l'origen, no la identitat. (Amin Maalouf, 2009). Partint d'aquesta idea, la pel•lícula Crash vol fer una crítica sobre la societat actual, on colisionen els camins de moltes persones i que aquestes actuen segons el que pensen, els que els hi hagin ensenyat, etc. El director, amb aquesta pel•lícula, ens convida a veure la realitat des de diferents punts de vista. Vivim en una societat regida per la por. Aquesta por és utilitzada per les grans elits (polítics, educació i mitjans de comunicació) per controlar-nos i manipular-nos. Si analitzem aquesta situació, observarem com aquesta sentiment repercuteix greument en nosaltres i distorsiona la manera en la qual percebem el món que ens envolta.

Actualment, i des de una llarga història a Europa, està molt present la diferencia, la por i el despesi a tot aquell que és diferent a la seva condició. M'agradaria aprofundir en alguns temes que ens trobem dia a dia: la pressió social i la desconfiança dels altres, la discriminació com a resposta incorrecta, el fracàs com dificultat a resoldre sense agressivitat ni violència i diàleg i comunicació, el desenvolupament d'habilitats socials com forma de preveure conflictes i reflexió abans de l'acció i l'autocontrol com a prevenció de l'estrés i de les situacions límit. (Barkan, 1992; Lauren, 1998).

La pressió social i la desconfiança dels altres

On el racisme es més accentuat és a les grans ciutats, per la gran diversitat de cultures de hi conviuen. La enorme quantitat de gent vivint en un territori determinat produeix una vida aïlla de al resta de societat, de la gent a la qual no coneixes. La pressió social, dels polítics i del smitjans de comunicació ens inculquen que siguem desconfiats com a mesura de protecció. Aquest fet fa que ens relacionem menys amb la societat i que cada cop tinguem una vida més aïllada. A més a més, vivim amb un sentiment d'inseguretat el dia a dia, com bé es mostra en la pel•lícula del senyor Haggis. Les grans elits aprofiten aquesta por que ens fan tenir per controlar les nostres accions. Cal dir, que molts partits actuals són de caire racista "camuflat", és a dir, no ho diuen explícitament però fan polítiques que no afavoreixen a la població migrant. Llavors, com que la tendència racista ve determinada per una llarga història a casi bé tot el món occidental, els partits politics utilitzen aquest caràcter per guanyar vots i fer politiques perquè la gent es senti més "segura". Però seguretat? Seguretat de que un partit polític ens manipuli per tal d'aconseguir beneficis per ells mateixos? De fer-nos creure la realitat de manera distorsionada? De diferenciar entre un nosaltres i un ells de manera que nosaltres som els superiors? Des de fa uns anys s'han plantejat aquest tipus de qüestions i semblava que es començava a recolzar els partits antirracistes, però sembla, que la historia es repeteix i els partits racistes tornen a guanyar pes. Aquesta situació provoca una ira continguda dins del sistema social on has de ser políticament correcte per tal de que no et jutgin per lo que penses i dir-ho lliurement.

La discriminació com a resposta incorrecta

Com he dit anteriorment, els politics ens donen un mecanisme erroni de defensa basat en la discriminació d'aquells diferents a nosaltres per tal de sentir-nos segurs. Es basen en els estereotips i topics: tots els negres són deliqnuents, per això si no t'apropes a ells no tindràs problemes. Però, el fet és que si no ens relacionem amb persones migrants, tampoc les hauríem d'utilitzar pel nostre benefici com el creixement de les ciutats. En aquest aspecte hi ha una doble moralitat. Vivim en un mosaic de sospites i refús. La discriminació, com podem observar en la pel•lícula, no és només de blancs a negres, sinó entre totes les altres races que interactuen en el dia a dia. Totes elles tenen inseguretat i es senten desconfiats dels altres, per lo tant, tots actuen sota la mateixa regla. Si els lliuréssim dels denominador comú racial, ens quedaria la discriminació cap a la resta d'humans que no siguin idèntics a un mateix. (Van Dijk, 1995).

El fracàs com dificultat a resoldre sense agressivitat ni violència i Diàleg i comunicació

Quan sorgeix un problema es ens limiten a negar-lo, ocultar-lo o a respondre de manera agressiva. Aquest és

...