LES TEORIES DE L’APRENENTATGE I L’APRENENTATGE ESCOLAR

1.  LES TEORIES DE L’APRENENTATGE I L’APRENENTATGE ESCOLAR

El conductisme: Educar segons el comportament estímul-resposta.

Hi ha tres grans tipus de processos:

1. Els processos de condicionament clàssic: L’organisme aprèn a desencadenar determinades conductes que ja existeixen en el seu repertori comportamental com a resposta. EXEMPLE: Estímul incondicionat: Menjar. Resposta incondicionada: salivar. Estímul condicionat: sentir la campana del menjador. Resposta condicionada: Anar a menjar quan es sent la campana.

1. Condicionament operant: Educar segons els premis (reforçament positiu) i càstigs (reforçament negatiu).Existeixen dos processos: DISCRIMINACIÓ: Dona runa resposta amb presència d’un cert estímul o classe d’estímuls i només aquests.GENERALITZACIÓ:  Un estímul contextual concret a altres estímuls (relacionar per les característiques.

1. Procés de modelatge: Imitació dels comportaments dels models observats. Modelatge verbal: És imitar a partir d’instruccions verbals o la combinació d’ambdós models.

Segons Bandura l’aprenentatge per observació depèn de 4 grans factors:

1-      L’atenció al model i la percepció dels trets més significatius del seu comportament.

2-      La codificació simbòlica i la retenció del comportament en la memòria.

3-      Les habilitats d’execució i reproducció motora del comportament.

4-      La motivació per reproduir el comportament en qüestió

Els nens tendeixen a imitar en major grau conductes relativament simples.

Skinner crea dos aplicacions educatives:

-          L’ensenyament programat

-          Tècniques de modificació de conducta.

Gangné crea dues aplicacions educatives diferents:

-          Jerarquies d’aprenentatge

-          Teoria de l’aprenentatge acumulatiu.

L’APLICACIÓ DELS PRINCIPIS GENERALS DE L’APRENENTATGE A L’APRENENTATGE ESCOLAR

L’ensenyament programat parteix de dues premises bàsiques:

1-      Fer que el nen respongui sempre i d’aquesta manera es reforça.

2-      Fer servir aparells automàtics (màquines d’ensenyar, ensenyament assistit per ordinador EAO).

Martí esmenta que hi ha 4 objectius bàsic que persegueix l’EAO: la interactivitat, la possibilitat per la pràctica d’habilitats bàsiques que requereixen exercitació i repetició, l’intent d’individualitzar l’ensenyament d’acord al ritme d’aprenentatge i la facilitat d’ús per a l’alumne.  CRÍTICA: No es valora les qualitats de la seva resposta.

Tècniques de modificació de conductes: Estratègies que faciliten els microcanvis en els comportaments dels alumnes:

- La realització d’una observació inicial que permet obtenir informació.

-          Definició de l’objectiu global de la intervenció educativa

-          La determinació de les unitats o subcomportaments de la tasca que l’alumne ha de fer per aconseguir l’objectiu.

-          La seqüenciació adequada de les feines que cal fer (de simple a complex).

-          La determinació de la línia base.

-          L’elecció del procediment o la tècnica de modificació de conducta o la seva combinació.

-          Registre continu

-          L’avaluació sistemàtica dels canvis i les adquisicions de l’alumne.

L’emmotllament o tècnica d’aproximacions successives: Establir d’una manera gradual una sèrie de petits passos o aproximacions successives a la conducta final que cal instaurar fins aconseguir-la.

1. El conflicte cognitiu de Piaget

TEXT 2: TEORIA DE L’APRENENTATGE VERBAL SIGNIFICACTIU

APRENENTATGE ÉS MODIFICAR ELS CONEIXEMENTS.

TEORIA AUSUBEL: Concep l’aprenentatge com a un procés de modificació del coneixement. L’aprenentatge escolar és l’assimilació de coneixements conceptuals organitzats en les matèries escolars. Els individus presenten una organització cognitiva interna. L’estructura cognitiva es concep fonamentalment com a una xarxa de conceptes jeràrquicament organitzats d’acord amb el grau d’abstracció i de generalitat.

APRENENTATGE ESCOLAR:

• APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT: Quan l’alumne ha de definir o descobrir els conceptes abans d’assimilar-los.
• APRENENTAGE PER RECEPCIÓ: L’alumne rep els continguts acabats.

• APRENENTATGE SIGNIFICATIU: Quan més relacions té amb els seus coneixements.

• APRENENTATGE MECÀNIC/APRENENTATGE REPETITIU: Quan menys relacions té amb els seus coneixements.

AVANTATGES APRENENTATGE SIGNIFICATIU:

1. Retens més temps la informació.
2. El re-aprenenatge  és més ràpid
3. Pots relacionar conceptes més ràpidament.

Trobem 3 nocions bàsiques que caracteritzen l’aprenentatge significatiu:

1. Concepte inclusor o inclusors: Idees prèvies que serveixen de base per al futur aprenentatge.

1. La d’inclusió obliteradora: és el procés d’interacció entre el material d’aprenentatge i els conceptes inclusors. Amb el nou material les idees prèvies es modifiquen.

1. La d’assimilació: Quan ets capaç de realitzar el procés.

Trobem 3 classes de relacions jeràrquiques:

1. L’aprenentatge subordinat: El coneixement previ és superior al nou material.
2. L’aprenentatge supraordinat: El nou material .es superior al coneixement previ.
3. L’aprenentatge combinatori: No s’estableixen relacions jeràrquiques entre els conceptes inclusors i el nou material.

Hi ha 3 condicions basques per tal de que es pugui produir l’aprenentatge significatiu:

1. La significativitat lògica: El nou material ha de ser lògic per tal de que es puguin establir les relacions amb els conceptes inclusors.
2. La significativitat psicològica: L’alumne ha de tenir conceptes inclusors per tal de poder establir relacions amb el nou material.
3. L’alumne ha de tenir una bona actitud ja que així facilitarà la manera d’aprendre.

Hi ha dues propostes bàsiques per a planificar i organitzar els coneixements que s’han d’ensenyar:

• L’ús d’organitzadors previs: Són els materials per activar els coneixements previs per poder aprendre. Han de complir les característiques següents: Els conceptes inclusors són superiors al nou material i la segona característica és que han de ser formulats en termes familiars.

El pont cognitiu és l’enllaç que s’estableix entre els conceptes inclusors i els coneixements previs.

• L’ús de jerarquies conceptuals: Aquesta proposta consisteix en organitzar els coneixements de més general a més específic. Per poder utilitzar la jerarquia conceptual s’han de seguir dos passos:  1- Identificar els coneixements i organitzar-los. 2- Ordenar els conceptes de més generals a més específics.  

Les jerarquies conceptuals es absent en l’estructura psicològica del contingut.

...