Literatura Catalana 1r Batx Stpauls (1r Trimestre)

CONCEPTE MEDIEVAL DE LA LITERATURA

A l’Edat mitjana, fer literatura volia dir escriure tenint molt en compte les obres que formaven part de la tradició.

«Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles de gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no per l'agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels postres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura».

A l’Edat Mitjana, llegir i admirar demanava la presència d’un altre verb: imitar. Els escriptors introduïen en les seves obres fragments de textos d’altres autors amb tota la naturalitat del món. Així, els retallaven, els ampliaven, els modificaven, en reproduïen la cadència de les frases… i ho feien com una mostra de reconeixement del seu mestratge, ètic i estilístic. I és que escriure volia dir reescriure les autoritats del passat, amb la voluntat de construir una obra pròpia que amb el temps formaria part també d’aquelles autoritats venerades. A més, entendre l’escriptura com a reescriptura implicava valorar amb el mateix nivell d’importància la traducció.

DUES REVOLUCIONS: EL PAPER I LA IMPREMPTA

El món feudal dels tres ordres (bellatores (guerrers), laboratores (treballadors), oratores (religiosos)) agonitza. Comença a definir-se un nou sistema econòmic de la mà de mercaders i de burgesos – això és, els habitants dels burgs i dels ravals – que viuen i prosperen a les ciutats. El poder i la influència de l’Església és notable en l’àmbit ideològic, però també en la promoció de croades contra musulmans i heretges, com els càtars. Les corts reials continuen fent una funció essencial com a protectores i estimuladores de la cultura. S’organitzen i desenvolupen les universitats escolàstiques, que vehiculen el saber enter un grup minoritari de privilegiats.

L’aparició d’un nou suport material, el paper, tindrà unes conseqüències extraordinàries per a l’escriptura, contribuirà a la difusió del saber i possibilitarà el primer gran canvi de mentalitat en la transmissió de la informació i la cultura. Procedent de la Xina, el paper es divulga per Europa entre els anys 1180 i 1220, substitueix les antigues tauletes de cera i modifica la manera de concebre la narració d’històries.

Edició d'un llibre abans del paper: escriu damunt les tauletes de cera (un suport difícil de transportar, però prou dúctil per permetre fer-hi algunes correccions). Quan ha conclòs una obra, porta totes les tauletes a casa del copista, que transcriu el text en pergamins i els enquaderna per fer-ne un manuscrit. El procediment és lent i car.

A finals del segle XV, un altre invent -la impremta- trasbalsarà la circulació de la literatura i de les idees i serà el segon gran canvi de mentalitat en la transmissió de la informació i la cultura. El tercer gran canvi –Internet- no arribarà fins 5 segles després. La impremta de Gutenberg (1450) va permetre reproduir ràpidament una mateixa obra i estendre com una taca d’oli per tot l’Occident les opinions més diverses.

Establerts a les ciutat europees més importants, els llibreters i els impressors van fer negoci amb els llibres, que es reeditaven si creixia la demanda. Els tipus mòbils es van adaptar ma totes les llengües vulgars, perquè arreu hi havia un mercat potencial, consumidor d’idees. La Corona d’Aragó no va ser aliena a tot aquest procés.

EN TERRES D’OCCITÀNIA

La poesia trobadoresca comenta al segle XII en terres d’Occitània. És una de les primeres mostres de la literatura vulgar, formulada amb un alt nivell d’exigència artística, que ha tingut gran importància en el desenvolupament de la cultura d’Occident. Guillem de Peiteu (1072-12126), comte de Poitiers i duc d’Aquitània, amo de mig França i home bel·licós, és el primer trobador conegut. Darrere seu, s’hi compten més de 400 trobadors, incloent-hi 23 trobaritz.

En total, se’n conserven unes 2.500 composicions que parlen d’amor i guerra, que idealitzen la dama, sempre bella, noble i virtuosa, i que descriuen amb realisme el camp de batalla. Aquestes obres ens han arribat transcrites en un centenar de manuscrits, anomenats cançoners, alguns dels quals són ben luxosos: de format gran, escrits en un paper de qualitat, contenen precioses miniatures, pintades amb colors vius i materials com l’or. Això vol dir que quan es van fer copiar, els que els pagaven tenien la clara voluntat de fer-los perdurar en el temps.

La poesia trobadoresca comença en occità, formulen per primer cop la ideologia i els valors que són sinònims de cortesia i noblesa. Tot seguit, la tradició occitana s’estén a tota l’Europa llatina occidental. En alguns indrets es manté la llengua, com es va esdevenir al nord d’Itàlia o a la Corona d’Aragó.

Els trobadors Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany o Cerverí de Girona (que escriuen en occità) constitueixen la primera anella de l’evolució de la poesia catalana que arriba fins a Ausiàs March (1400-1459), el poeta més gran de l’Edat Mitjana catalana que escriu exclusivament en català la seva obra.

UNA POESIA DE CORT

La poesia trobadoresca és una lírica feudal, feta i pensada per plaure a un públic d’aristòcrates refinats i violents, que tenen relació amb la cort. Els reis, els ducs, els comtes o els vescomtes promouen i conreen en el seu hàbitat la poesia trobadoresca.

La poesia trobadoresca reflecteix en els seus versos les relacions pròpies de la societat feudal, basada en el vassallatge. En la poesia, el trobador actua com el vassall que respecta i venera el seu senyor (poèticament, la dama), la qual, a canvi de submissió, li ofereix l’acceptació del seu servei amorós, que millora el trobador com a home cortès i honora la dama. Per triomfar a la cort, el cavaller i el trobador han de conrear una sèrie de virtuts: han de tenir joventut, noblesa, generositat, educació, seny, moderació, valor, mèrit, han de saber dansar i cantar i, sobretot, han de ser bons conversadors per poder enamorar a les dames.

La poesia trobadoresca reflecteix també els ideals guerrers de la cavalleria, en uns segles dominats per les croades (guerres provocades per religions), que des del 1095 van esperonar els nobles cristians a lluitar contra els musulmans i a reconquerir Jerusalem i Terra Santa. En aquest sentit, són cèlebres els poemes que diversos trobadors van dedicar a exaltar la croada.

LA IDEALITZACIÓ DE L’AMOR: LA FINA AMOR

Si la guerra és un dels eixos temàtics de la vida dels cavallers i de la poesia trobadoresca, l’altre és l’amor. L’amor

...