Nuevo Examen De La Desigualdad

SOCIOLOGIA

ASSAIG SOBRE “EL NUEVO EXAMEN DE LA DESIGUALDAD”, D’AMARTYA SEN

En aquesta monografia, el premi Nobel d’Economia, Amartya Sen, proposa analitzar la desigualtat i les condicions socials que la generen recolzant-se en el seus treballs anteriors. Principalment, sosté que l’assumpte fonamental de la igualtat i la seva valoració és “igualtat, de què?”, pregunta certament pertinent ja que la igualtat es tracta en un àmbit específic, és a dir, s’exigeix un tracte igualitari dels individus en alguna dimensió significativa, en termes d’alguna variable important per la teoria tractada. Hi ha diferents visions depenent de la teoria en la que ens trobem, per aquesta raó, per poder comprendre les diferencies entre les diferents concepcions ètiques de la organització social, és crucial aquesta qüestió. En totes les teories es busca la igualtat en algun àmbit, com la igualtat econòmica o la igualtat de llibertats. Per exemple, els utilitaristes, persegueixen la igual ponderació de les utilitats de tots els individus i fins i tot, afirma l’autor, els contraris a “l’igualitarisme” són igualitaris en algun àmbit rellevant de la seva teoria.

Una altre aspecte essencial tractat en aquesta monografia és la diversitat humana. És important destacar la rellevància que tenen les divergències dels essers humans a l’hora d’analitzar la desigualtat. Els individus ens diferenciem tant per característiques externes (diferencies d’ambient natural i social) com personals (edat, sexe,...). Una de les conseqüències d’aquesta diversitat humana és que la igualtat en un àmbit determinat acostuma a anar acompanyada amb la desigualtat en un altre àmbit diferent. Per aquesta raó, per a Sen, que les diferents teories sol considerin un àmbit social rellevant per la igualtat implica acceptar altres desigualtats, ja que varies variables d’igualtat poden ser incompatibles dins dels marcs teòrics adoptats. D’aquí les disputes teòriques sobre l’àmbit social central de la igualtat. Cada enfocament, té la seva pròpia interpretació de “la igualtat basal” respecte una característica individual bàsica per la seva concepció de justícia i ètica social, per tant, l’elecció de la igualtat basal implica acceptar desigualtats en altres àmbits menys bàsics per la teoria. “La justificació de la desigualtat en alguns aspectes ha de recolzar-se en la igualtat en algun altre aspecte, que es consideri més bàsic en aquest sistema ètic” diu Sen. Per tant, degut a la diversitat humana, hi ha una immensa pluralitat de variables focals entre les que podem escollir per tal d’avaluar la desigualtat interpersonal. Per aquesta raó, Sen critica la retòrica igualitària de que “tots els homes naixen iguals”, i pel contrari reconeix la diversitat humana en diferents aspectes; sexe, patrimoni heretat, ambients naturals i socials en els que es viu, edat, propensions a emmalaltir, capacitats, etc. Com ja he dit, per a Sen, aquesta diversitat és fonamental per la valoració de la desigualtat, ja que creu que el fet de considerar a tots per igual pot comportar que es doni un tracte desigual a aquelles persones que es trobin en una posició desfavorable. En canvi, John Rawls, filòsof liberal, en la seva teoria de la justícia com a equitat, afirmava que hi ha “bens primaris” dels que tots hauríem de disposar. A Sen, aquesta proposta li resulta insuficient: Amb els mateixos ingressos una persona discapacitada no tindria les mateixes possibilitats o capacitats que una persona sense aquesta discapacitat. Per tant, una condició d’igualtat conduirà a una situació desigual en diferents espais, corroborant la teoria de que una política d’igualtat salarial no garanteix la igualtat de benestar de tots.

Per altra banda, Sen, sosté que la posició d’una persona en l’organització social es pot considerar des de dos punts de vista diferents, el primer es refereix als objectius aconseguits i el segon, a la llibertat per aconseguir-los, ja que allò que fem per obtenir els nostres objectius no té perquè coincidir amb l’oportunitat real que tenim per fer allò que volem. Bàsicament, es tracta d’un anàlisis basat en; els fins que els individus volen aconseguir i les llibertats que aquests tenen per fer-los realitat. És aquí on, per ell, es dona la distinció entre els objectius aconseguits (com per exemple, el benestar), i la llibertat per aconseguir-los. En aquest aspecte, Sen, vol posar èmfasis en visualitzar la desigualtat des de dos perspectives diferents: en termes de realitzacions i en termes de llibertats que, com ja he dit, no tenen per què coincidir. Es important tenir en compte que la igualtat de recursos o mitjans no significa igualtat de llibertats fonamentals, ja que les diferencies interpersonals entre els individus fan que hi hagi variacions entre aquests a l’hora de transformar els recursos en llibertats. Encara que aquesta distinció no queda del tot clara, Sen, considera que el principal problema és que la majoria dels plantejaments basen l’avaluació dels avantatges individuals enfocant exclusivament tota l’atenció en els objectius aconseguits. En aquests casos, la llibertat s’avalua sol de forma indirecta com a mitjà per obtenir els objectius, donant únicament importància a la llibertat instrumental. Un clar exemple, són els utilitaristes, els quals avaluen la societat mitjançant la comparació de les utilitats individuals de cada persona. Aquests tipus d’enfocaments han estat qüestionats, ja que per tal de realitzar una correcta valoració social, aquesta s’hauria de basar en els mitjans per aconseguir aquests objectius i no en els objectius en si. “Els mitjans ens porten cap a la llibertat i ens allunyen de centrar l’atenció exclusivament en la realització d’objectius” diu Sen.

L’autor sosté que l’avaluació que es faci dels objectius que persegueix una persona i la llibertat d’aquesta per aconseguir-los, obliguen a examinar <l’enfocament capacitat>. Per a Sen, el benestar d’una persona es pot entendre a partir de la seva qualitat de vida; com per exemple, estar bé o suficientment ben alimentat, gaudir de bona salut, contar amb una esperança de vida adequada a condicions acceptables, etc. Fins i tot altres aspectes que constitueixen realitzacions més complexes pròpies de l’esser humà, com ser feliç, tenir dignitat, etc. Per tant, a l’hora d’avaluar el benestar, hem de tenir present tots aquests elements constitutius de la vida, que anomena “vectors de funcionament”. Per una altra banda, la “capacitat”, són les diverses combinacions de “funcionaments” que una persona pot aconseguir i per això, el benestar d’una persona dependrà d’aquests. Aquesta relació entre capacitat i benestar sorgeix de dos consideracions diferents, però interrelacionades: En primer lloc, que la capacitat

...