Recensió Article
Enviado por ines9293 • 27 de Mayo de 2014 • 1.118 Palabras (5 Páginas) • 241 Visitas
Didàctica de l'Educació Física a l'Educació Infantil
(33622)
RECENSIÓ D'ARTICLE
Aparici González, Inés
Classe 3r S
Professor Salvador Tarín Moreno
UNA MIRADA AL JOC SIMBÒLIC: CONSIDERACIONS PER A LA SEVA OBSERVACIÓ I AVALUACIÓ
CARLES PARELLADA i LÍDIA ESTEBAN
Resum
Tot parlant del joc simbòlic
Els nens quan juguen s'expressen tal i com són, adquireixen habilitats personals, desenvolupen la seva capacitat de relació amb els altres i donen sentit a allò que aprenen. El joc els produeix plaer i satisfacció i posen en pràctica les seves experiències i avancen en el procés d'autonomia.
A partir dels 4 anys, amb l'inici del joc de rols, l'acció es dóna en funció del company. A mesura que avança en el seu procés de socialització van apareixent jocs reglats on el grup té un paper important i cadascú troba el seu lloc dins del grup.
Els racons, un temps i un espai de joc
La importància que té la pedagogia dels racons de cara a l'estructuració personal del temps i l'espai. Els infants poden créixer autònomament quan disposen d'un temps i un espai ajustat a les seves necessitats i ells en són els protagonistes. Aquestes zones estan organitzades en espais propers i allunyats a la vegada, perquè busquem un tipus de distribució que faciliti el diàleg i eviti interferències.
L'observació en l'espai de joc simbòlic
En el moment de l'observació posem especial atenció a les repeticions i als canvis, perquè són fets que ens informen del moment en que es troben. L'observació que suggerim està organitzada al voltant de cinc paràmetres: material, espai, temps, relació amb sí mateix i relació amb els seus iguals.
En el joc simbòlic cada infant s'expressa de forma particular, mai trobem dos nens que juguen igual. L'actualització d'aquests cinc paràmetres reflexa aspectes importants de la construcció de la seva identitat personal, sense oblidar que aquesta es dona gràcies a la conjunció de l'àmbit espacio-temporal i del relacional.
A manera de conclusió
L'observació ha de partir d'una actitud d'escolta i de comprensió de l'infant. Es fa necessari que l'observació es converteixi en una eina de reflexió dels equips educatius. D'aquesta manera es podrà construir un procés avaluatiu en el que tant hi tindrà cabuda el contingut de les descripcions d'aquests cinc paràmetres com les peculiaritats dels adults implicats. El sentit d'aquest procés té a veure amb l'ajust a la vivència de la globalitat de l'infant.
Recensió
L'article parla sobre la importància del joc en el desenvolupament dels xiquets i del paper que ha de desenvolupar l'adult respecte a aquest joc, que hem d'observar i la utilitat del que observem. És aquesta tècnica, l'observació, la que ens han estat ensenyant durant tota la carrera i una de les més valuoses eines per tal de poder desenvolupar la nostra professió. En canvi, mai ens han dit que hem d'observar, en que tenim que fixar-nos ni com utilitzar la informació que arrepleguem de la nostra observació. En aquest aspecte l'article ens dóna una pista ja que ens diu en que hem de fixar-nos al estar a l'aula: en les accions que fan repetidament com en les que són fetes per primera vegada.
Observar el joc de l'alumnat forma part de la vida diària de l'educador i “ha de partir d'una actitud
...