Resum De "Odisea" Per Cants

L’ODISSEA. RESUM per CANTS.

CANT I

L'Odissea comença amb Homer invocant la Musa perquè contés el que va succeir a Odisseu després de destruir Troia.

Atenea sol•licita als déus, reunits en assemblea, poder alliberar Ulisses, l'heroi de de la guerra de Troia, del càstig de Posidó, que ha marxat temporalment a la terra dels etíops.

El déu del mar, irat per les ferides que Ulisses infrigeix a Polifem, el més gran dels ciclops, el confina a l'illa de Calipso impedint-li retornar a Ítaca.

Zeus, déu de déus, accedeix a la demanda d'Atenea, que sota l'aparença d'ésser mortal, apareix al porxo de la casa d'Ulisses. Entre la colla de pretendents que allí s'estan menjant i bevent a cor què vols, troba Telèmac, fill d'Ulisses, que la rep amb gran hospitalitat.

Mentre gaudeixen d'un magnífic àpat, Telèmac li explica que el rumor de la mort del seu pare ha atret tots aquells joves nobles d'Ítaca i de les illes veïnes a la porta de casa per festejar la mare, Penèlope.

Atenea aconsella a Telèmac que aparïi un vaixell per navegar fins a Pilos i Esparta on podrà esbrinar quin ha estat el destí d'Ulisses, el seu pare.

CANT II

Inspirat per Atenea, Telèmac convoca a consell els itaquesos a qui recrimina que consenteixin la situació de casa seva.

Tots callen, excepte Antínous que culpabilitza Penèlope. Durant quatre anys, l’esposa d’Ulisses assegura que escollirà un dels pretendents en acabar un llenç. Però a la nit desfà la feina feta durant el dia, fins que és descoberta.

Zeus envia un parell d’àguiles, que planegen sobre el consell. Haliterses, venerable heroi coneixedor de les arts endevinatòries, interpreta la presència de les aus com un mal presagi.

En tancar l’assemblea, Telèmac demana als seus homes que apariïn un vaixell per poder dur a terme els consells que Atenea li ha donat, i esbrinar quin ha estat el destí del seu pare

CANT III

Quan Telèmac i la seva tripulació, acompanyats per Atenea, sota l’aparença de Mèntor, arriben a Pilos, troben el rei Nèstor i els seus fills a la platja. Aquests els conviden a casa seva. Telèmac s’identifica després de menjar i explica el motiu de la seva visita.

Segons Nèstor, durant la guerra de Troia, Agamèmnon i els seu germà, Menelau, es barallaren ferotgement. Llavors, les tropes es dividiren i retornaren a casa per separat. Ulisses acompanyà Nèstor, però es produí una altra baralla a Tenedos, i s’uní a les tropes d’Agamèmnon. Aquest és, doncs, qui pot proporcionar notícies del seu pare a Telèmac, tal com indica Nèstor.

A l’endemà al matí, Telèmac marxa cap a Esparta, acompanyat de Pisístrat, fill de Nèstor.

CANT IV

En arribar a Esparta, Telèmac i Pisístrat, són convidats a un gran banquet a casa de Menelau per celebrar les noces dels seus fills: Hermíone i Megapentes.

Durant l’àpat Menelau esmenta en diferents ocasions Ulisses. Telèmac s’emociona: les llàgrimes li rodolen per les galtes. Quan la reina Helena, esposa de Menelau, s’incorpora a la festa, s’adona com el noi és la viva imatge del seu pare. Pisístrat fa les presentacions. Telèmac descobreix el propòsit de la seva visita, però fins a l’endemà Menelau no li proporciona cap informació.

Ulisses és viu, Menelau n’està segur. En tornar de la guerra de Troia, el seu vaixell quedà atrapat a Faros. En aquesta illa, prop d’Egipte, Proteu, el vell de la mar, li proporciona ajut i notícies, concretament, d’Ulisses, de qui assegura que és a l’illa de Calipso.

Mentrestant, a Ítaca, els pretendents aparien un vaixell per assassinar Telèmac en una emboscada.

CANT V

Atenea torna a intercedir per Ulisses a l’assemblea dels déus. I, Zeus, havent-la escoltada, envia Hermes, missatger de les sandàlies màgiques, perquè li transmeti la seva voluntat: Calipso ha d’alliberar Ulisses. Les ordres de Zeus fereixen la ninfa. Enamorada d’Ulisses, n’ha esdevingut l’amant durant els set anys que s’ha estat a l’illa.

Amb l’ajuda de Calipso, Ulisses es construeix un petit vaixell i marxa. Durant setze dies, navega guiat per Orió, fins a atalaiar terra.

Posidó, que tot just retorna de la terra dels etíops, s’adona del que està passant. Provoca una tempesta que fa sotsobrar l’embarcació d’Ulisses. Però la dea Ino Leucòtea, filla de Cadmos, sent pietat per ell i el rescata. Durant dos dies i dues nits l’arrossega agafat del seu mantell entre les ones fins a Feàcia. En arribar-hi, cau extenuat i s’adorm entre les oliveres.

CANT VI

Perquè Ulisses aconsegueixi l’ajut dels feacis, Atenea apareix en un somni de la princesa Nausica, recordant-li un dels preparatius per al dia del seu casament: rentar el vestit de núvia.

A l’endemà, Nausica amb les serventes van al riu a fer bugada. Un cop l’han acabada, l’estenen, perquè s’assequi i decideixen banyar-se.

Els riures de les noies desperten Ulisses, qui per cobrir la seva nuesa arrenca una branca d’olivera. En aproximar-se al grup, queda embaladit per la bellesa de Nausica.

Ulisses torna a imprecar Atenea, perquè faci que els feacis l’ajudin en el seu viatge.

CANT VII

Atenea, amb aparença humana, ajuda Ulisses a arribar al palau del rei Alcínous i la reina Arete. El rei i els seus cortesans estan gaudint d’un fantàstic banquet.

Perquè Ulisses pugui arribar fins a Arete sense ésser vist, Atenea l’envolta de boira. I, quan ja és davant de la reina, s’abraça a les seves cames demanant-li que li concedeixi poder tornar sa i estalvi a casa.

CANT VIII

L’endemà matí, Alcínous convoca els consellers i els ducs dels feacis per informar-los de la presència d’un foraster. El rei organitza un gran banquet després del qual crida Demòdoc, el cantaire cec, que recita les gestes d’Ulisses i Aquil•les a la guerra de Troia.

Després de la música, Alcínous organitza una cursa i competicions de boxa i llançament de disc per impressionar el seu hoste. Però és Ulisses qui els venç en llançar el disc més lluny que cap feaci.

CANT IX

En marxar de Troia, Ulisses fa cap a Ísmar, terra dels cícons. Després, navega cap al sud fins a arribar a la terra dels lotòfags, que s’alimenten de lotus. Alguns homes de la tripulació en mengen i immediatament obliden Ítaca i perden la voluntat de tornar-hi.

Navegant cap a l’oest, arriben a l’illa del Ciclop. Amb dotze homes, Ulisses surt a explorar el territori. Al cap d’una estona de caminar, arriben a la cova de Polifem, el més gran dels ciclops. Quan aquest retorna amb el ramat a la cova, clou l’entrada amb una gran pedra.

Llavors

...