ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I DRET ADMINISTRATIU

DRET ADMINISTRATIU

1. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I DRET ADMINISTRATIU

Quan neix el dret administratiu? Amb una sentencia del tribunal de conflictes francès el 1872, va passar que una nena de 5 anys anava caminant per un carrer de bordeus i va ser atropellada per un vagó de tabac d’una empresa pública francesa. I els pares reclamen la responsabilitat patrimonial, però aquest tribuna diu que no li pagaran perquè hi ha dos tipus de llei (un que s’aplica quan una de les dues parts es l’Estat per causa de dany i l’altre quan el conflicte es entre dos ciutadans).

El dret administratiu es el dret de l’estat, el de les administracions públiques. És a dir, s’aplica quan una de les dues parts del conflicte és una administració pública (l’Estat).

Que aquest dret es caracteritza amb el Dret de les prerrogatives/ dels privilegis del estat/ de les desigualtats, ja que reconeix aquesta desigualtat entre els ciutadans i l’estat, que no estan al mateix nivell.

El dret administratiu reconeix 2 privilegis:

1. Privilegi d’executivitat immediata: que el que diu l’Estat (funcionaris, policies, professors, etc.) tenen presumpció de veracitat, sempre es pensarà de primer que diuen la veritat. I en conseqüència d’això, és que s’han de complicar immediatament el que diuen. Un cop dictat i notificat a la persona interessada, aquell acte ja produeix efecte, ja és eficaç. Implica que s’han de complir estan d’acord o no.
2. Privilegi d’execució forçosa (dels actes administratius): vol dir que si no compleixes voluntàriament el que et diu l’administració, el propi estat t’obligarà a complir sense cap necessitat d’anar a cap jutjat. Té mitjans coaccionatius (llei 39/2015)

Les lleis al nostre país poden ser de diferents tipus segons el conflicte que hi hagi, igual que els tribunals. hi ha diferents jurisdiccions o tipus de tipus de conflictes que es poden plantejar:

1. Dret Civil, 2 particulars que tenen un conflicte (de contracte amb empresa, veïnat, etc.)

• Codi Civil

• Tribunals Civils
• Llei processal que és la Llei d’Enjudiciament Civil
• Hi ha una igualtat perquè tothom té el mateix pes (sala 1era del TS)

1. Dret Penal, quan hi ha delictes penals, les actuacions les greus contre la convivència civil. És on s’elabora tota la teoria de la prova i té garanties important, però l’estafa hauria de ser de milions d’euros, no d’una petita quantitat.

• Jurisdicció penal → dret penal (codi penal) → Lleis penals
• Tribunals penals (poden posar condemnes privatives de llibertat)
• Ley de Enjuiciamiento Criminal 

1. Dret administratiu, és quan una de les dues parts és l’estat/administracions públiques i un ciutadà (multes, dret urbanístic, de medi ambient, impostos…), i

• Legislació administrativa que son varies lleis juntes, no un codi
• Tribunales de lo contenciós administratiu 
•  Llei de la Jurisdicció de la Contenció Administrativa (sala 3era).

1. Dret laboral/del treball, és el dret que regula les relacions entre els empresaris i els treballadors. Ha nascut per protegir la part més feble d’aquesta relació - contractes.

• La llei que s’aplica es l’Estatut dels Treballadors
• Regula els judicis laborals és la Llei del Procediment Laboral
• Els tribunals encarregats son els tribunals de lo social (sala 4rta del TS)

1. Dret constitucional

• Forma part del dret públic
• Per resoldre els problemes s’ha de fer amb una combinació del dret administratiu i el constitucional
• Controla la legalitat es el tribunal constitucional

1. Dret internacional públic, regula les relacions entre estats i deriven dels tractats internacionals del estats

• Tribunal de Justicia, la seva seu és a Haya
• No aplicació directe als estats membres

1. Dret de la UE, es el dret que deriva dels tractats de la Unió Europea

• Té una aplicació directe als estats membres ja que forma part del dret intern de l’Estat, a diferència dels Tractats Internacionals
• Tribunal de Justicia de la UE, la seva seu està a Luxemburg
• Interpreta el dret europeu
• Dret i obligacions als ciutadans de cada país

1.1 FORMACIÓ HISTÒRICA DEL DRET ADMINISTRATIU

Neix amb la Revolució Francesa (1789), perquè llavors hi havia unes característiques precises, que és l’Estat de Dret, que dóna llum al dret administratiu. A l’etapa anterior, com que els ciutadans no eren considerats com a tal sinó com a súbdits, no existia.

L’estat de dret té dues fases:

1. L’Estat Liberal de Dret, és la primera fase que surt en contraposició a l’estat absolutista, té com a característiques:

1. Sobirania nacional que reconeix el poder del monarca.
2. Separació de poders (judicial, legislatiu i jurídic)
3. Reconeixement d’un conjunt de drets i llibertats fonamentals dels ciutadans (la majoria els trobeM recollits a la CE); front de poder
4. Sotmetiment de la població a l'administració pública a la llei i al dret (tots els actes dels poders públics han d’estar fets d’acord amb les lleis, cosa que fins al moment no passava)
5. Sotmetiment al control judicial dels actes del poder executiu (i del legislatiu, i de tot l’Estat, cap se’n escapa d’aquest control)
6. Principi d’intervenció mínima, només internevia per garantir l’ordre públic i la salut (Estat policia)

1. L’Estat Social i Democràtic de Dret, és el que tenim a l’actualitat a més de les característiques anteriors, destaquen dos questions més:

1. L’estat social i democràtic intervé en la vida de la ciutadania, per tant, a diferència de l’estat liberal, té caràcter intervencionista. Mitjançant la recaptació d’impostos intervé en la vida de la ciutadania

ex. en l’economia, en les prestacions socials, reconeix el dret a l’habitatge, a l'educació, a la salud

1. Els dret fonamentals i llibertats públiques que estaven en els textos constitucionals en l’antic estat libeal, no només son meres declaracions sino que s’estableixen mecanismes judicials sobretot per garantir aquests drets i garantir la eficacia i vigència d’aquests drets fonamentals.

1.2 EL CONCEPTE DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

El dret administratiu és el dret propi de les administracions (composada per diferents entitats i òrgans) i estan dins el poder executiu, executen les politiques dels govern i diuen que s’ha de fer. És un conjunt de normes que s’apliquen a l'administració pública quan actua. Tot i això de vegades també s’apliquen en altres actors.

...