ANARQUIA A BADALONA

Fets importants de l'anarquia a Catalunya

A Catalunya, a la guerra civil es quan hi va haver més moviments anarquistes revolucionaris que lluitaven contra el feixisme, la CNT estava en el seu màxim auge. Però per llastima no hi van aconseguir la victòria.

2.1.1- Badalona en guerra

La Guerra Civil va ser molt tràgica a l'historia d'Espanya. Va ser una guerra on es concentraven tots el problemes del segle XIX i van sorgir els insurrectes per lluitar contra la Segona República perquè es posava en perill la seva posició social i els seus interessos econòmics.

L'aixecament militar va ser al 1936 a l'Àfrica, aquesta noticia va arribar a Badalona el mateix dia. Tots els partits polítics i les organitzacions sindicals es van posar en guàrdia, i van repartir-se totes les armes que tenien. A Badalona els primers dies no hi van haver conflictes, però es podien veure grups armats, principalment de la CNT, que patrullaven en previsió de l'arribada de les force insurrectes provinents de Mataró i Barcelona. També muntaven barricades amb les llambordes del paviment de la carretera o passejaven amb camions per la ciutat amb banderes de la CNT.

Les familias Badalonines amb por de que capturessin i matessin als seus fills, s'anaven del nucli urbà, als barris de Pomar i de Canyet, perquè hi tenien familiars i es sentien més segurs, ja que és un barri que està a la muntanya.

Malauradament van cremar la majoria de les esglésies com la de Santa Maria o col·legis religiosos com els Maristes. També amuntegaven sants, altars i tota mena d'objectes cristians per a cremar-los.

El 19 de juliol a Badalona, dirigents de partits polítics i i sindicats obrers van formar un comitè revolucionari per fer front als escàndols dels primers dies de la guerra. Aquest comitè es va anomenar Comitè de Milícies Antifeixistes i més endavant es va canviar el nom i se'n va dir Comitè de Milícies i Salut Pública. Més endavant es van formar més comitès.

La CNT amb més de 17.000 afiliats, era l'organització que controlava el comitè de guerra i era l'organització hegemònica sense discussió dintre del moviment obrer badaloní. Aquesta hegemonia es mantindrà durant els tres anys de guerra.

L'Ajuntament de Badalona, econòmicament, no tenia suficients recursos per pagar a les milícies, als funcionaris municipals i als ajuts que demanaven les empreses i les col·lectivitzacions. Aquestes milícies estaven formades per 400 persones (260 anarcosindicalistes, 70 comunistes i 70 republicans) que cobraven 12 pessetes diàries.

Es va crear un nou govern a la Generalitat, això va fer que a l'Ajuntament de Badalona es configuressin les normes, llavors les milícies antifeixistes es van dissoldre i es van convertir en Patrulles de Control formades per 28 membres de la CNT, 12 d'ERC, 16 del PSUC, 2 del POUM i dos dels Rabassaires. També aquell mateix any es van aprova dos decrets polèmics, la municipalització de terres i habitatges, això vol dir que tot era de l'Ajuntament i els podia exigir lloguers a tothom, a més es van pujar els impostos. Tot això es va fer per les nombroses despeses originades per la guerra. Badalona es va indignar i aquesta va ser la raó per la dimissió de l'alcalde Frederic Xifré, llavors va entrar com a nou alcalde un membre de l'Acció Catalana, que més endavant serà substituït per Josep Martínez , militant de la CNT.

A Barcelona es van enfrontar els anarquistes contra els comunistes i republicans, perquè uns volien instaurar la república amb la victòria i els altres volien una revolució obrera. Llavors per aquest enfrontament la CNT va perdre poder i L'ERC, UGT i PSUC van prendre el control de la situació. A Badalona, es va viure un moment de tensió entre els partits polítics i els sindicats obrers, però no van haver enfrontaments.

Més tard a Badalona l'alcalde es va anar a un dinar de la inauguració d'un hospital antituberculós, llavors els badalonins es van mobilitzar i van intentar assaltar les casses dels dirigents de l'alcaldia, aquesta motivació va ser causada per el creixement de l'escassetat del poble. L'alcalde va dimitir i el va substituir Pere Cané , membre de la CNT, va estar d'alcalde fins l'entrada dels franquistes a Badalona.

Desfilada dels vencedors de la guerra pel carrer del Mar

3- ANARQUISTES BADALONINS

3.1- L'anarcosindicalista Joan Peiró

3.1.1- Inicis de l'activitat sindical de Joan Peiró

Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 dins d'una

...