EL SALVADOR ESPRIU I CASTELLO

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

1. Biografia

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, l'escriu quan només té quinze anys. El 1930 Salvador Espriu aconsegueix el títol de batxiller amb matrícula d'honor i rep el «Premio extraordinario en el grado de bachiller en letras». El mateix any entra a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Història Antiga, i l'any següent, als divuit anys, publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes

El 1933 participa en el viatge organitzat pel govern de la República on visita, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais que tindran un paper important en la seva obra. És una època de postguerra, amb una societat immersa en conflictes, però també de gran vitalitat cultural i artística, sobretot a Barcelona. Dins d'aquest ambient cultural es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba.

Un cop acabada la guerra i arran de la mort del seu pare, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb Europa devastada per de la Segona Guerra Mundial,  és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai abandona el camí literari.

Durant els darrers anys de la seva vida, Salvador Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu mor a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera

1. Obra

Tot i que de ben jove va escriure algunes obres en prosa, com Doctor Rip (1931) , Laia (1932) o Ariadna al laberint grotesc (1935), les seves obres més representatives són els llibres de poemes i les obres teatrals publicats després de la Guerra Civil.

El conjunt de l’obra poètica és força unitari, ja que el tema central és la reflexió sobre la mort. A cementiri de Sinera (1946) el poeta camina cap al cementiri, la mort.

Altres poesies són: A Les Hores (1952) El caminant i el mur (1954) i final del laberint (1955) on el tema de la mort i la desolació continuen  presents. L’any 1960 va publicar La pell de Brau, el llibre més polític, on analitza la situació historicosocial d’Espanya arran de la guerra.

En el teatre i destaquen quatre obres: Antígona (1939), Ronda de mort a Sinera (1966), Una altra Fedra si us plau... (1978) i Primera història d’Esther (1948)

...