Sòcrates és considerat el pare de l’ètica occidental

Sòcrates és considerat el pare de l’ètica occidental, fonamentalment racionalista. Sòcrates aplica el mètode de la maièutica a l’ètica, per descobrir en que consisteixen els valors moral, de tal manera que coneixent aquests valors morals, l’home pot ser educat pel bé. Aquesta és la finalitat de la vida de l’ésser humà. Els valors morals han de ser objectius, universals i necessaris perquè els hem de conèixer a partir de la raó per poder aconseguir el bé. Sòcrates estableix una relació en que saber és igual a la virtut.

La inducció és el fonament del mètode socràtic (passar del particular al universal). Per descobrir la inducció necessitem abstreure allò comú, desvelo, conec, allò que tenen en comú s’anomena essència.

Sòcrates aplica la inducció al diàleg fins arribar a la definició, el concepte. Sòcrates identifica la virtut amb el saber, és a dir, racionalització absoluta de la ètica.

Per Sòcrates, si conèixer la virtut ens fa ser virtuosos, la ignorància és la causa de no ser bons. Sòcrates radicalitza l’ètica. Sofistes: És bo allò que a mi em convé (dintre de l’àmbit del subjectivisme i el concepte universal i necessari. El no coneixement és la causa del no ser virtuós. Tot i que aquesta persona pensa i creu que sap què és la bondat i que és la justícia, és un fals coneixement, no sap que és el bé, ja que si realment ho conegués, seria impossible que no fes el bé. Si apliquem la nostra raó al coneixement de la virtut nosaltres serem bons, serem virtuosos. Conèixer el valor moral, vol dir conèixer l’essència del valor moral.

...