Serveis Socials PAC1

Dídac González Pareras.

Serveis socials

PAC1:

1. Relaciona els conceptes establerts al mòdul 1 amb els de l’article “ El arte de ignorar a los pobres”: Analitza – segons l’article de Galbraith- els “aspectes moderns per evitar preocupar-se per la sort dels pobres” i les causes en les estructures de l’economia i la societat.

Després de treballar l'article de Galbraith "El arte de ignorar a los pobres", voldria citar els aspectes que aquest autor menciona com claus perquè la societat no es preocupi per aquest col•lectiu.

El primer aspecte al qual fa referència Galbraith és el de culpabilitzar al govern, la població americana en aquest cas, titlla d'incompetents i ineficaços als seus representants. Per tant focalitzen en ells la culpa de l'existència i la impossibilitat del fet que aquestes persones puguin millorar la situació. A la vegada serveix de mecanisme d'evitació perquè la resta de població no es senti responsable i puguin mirar cap a un altre costat.

El segon dels mètodes moderns que utilitza la població és el de justificar que la impossibilitat de sortir d'aquesta pobresa recau en gran part a les ajudes que reben per part de l'estat, ja que, això provoca que aquestes persones eviten cercar un treball remunerat, trencament de relacions, etc. En resum és un altre mètode d'evitació, utilitzat per enfocar la culpabilitat en les institucions, i la seva incompetència.

El tercer aspecte que cita l'autor d'aquest article va vinculat estretament amb l'esmentat anteriorment. És afirmar que les ajudes públiques tenen un efecte negatiu sobre l'incentiu a treballar, ja que, aquests individus reben uns ingressos sense realitzar un treball, descoratjant així els esforços dels actius i encoratjant la mandra dels ociosos.

Per últim Galbraith ens parla dels prejudicis que recauen en la llibertat d'escollir d'aquestes persones. Per exemple una persona etiquetada de pobre, serà mal vista socialment si decideix lliurement gastar una part dels seus ingressos en productes d'oci o recreatius. És a dir, això crea una crítica social entorn del col•lectiu que serveix per justificar la seva situació.

Per altra banda Galbraith en aquest article ens dóna a conèixer algunes causes en les estructures de l'economia i la societat al llarg de la història.

Robert Malthus (1766-1834) culpava directament als pobres de la seva situació i la relacionava directament amb l'excés de fecunditat en aquestes famílies. Per tant les famílies amb més descendència estaven abocades a viure en les estructures socials més baixes.

Una altra causa que va tindre força a mitjans del segle XIX en els Estats Units, va ser l'anomenat" darwinisme social". Per a Hebert Spencer (1820-1903) L'eliminació dels pobres és el mitjà emprat per la natura per millorar la raça humana. Amb això es pensava que la qualitat de l'espècie humana sortia reforçada.

Una altra idea que va agafar força durant el segle XX, era la que és econòmicament perjudicial ajudar als pobres, ja que això conserva la seva vigència.

Podem veure com aquestes causes es relacionen estretament amb els aspectes moderns utilitzats per evitar preocupar-se per la sort dels pobres, abans esmentat

2. A partir de l’article de J. Adelantado,  Quina implicació tenen els governs i la societat en la pobresa i l’exclusió? Per què guanya prioritat parlar d’exclusió social i no de pobresa?

Segons ens explica J. Adelantado ens trobem en una situació de canvi social molt agut, iniciat a la segona meitat dels anys vuitanta. Aquests canvis estan directament relacionats amb l'evolució social viscuda els darrers anys i amb l'evolució política i econòmica.

A escala governamental podem observar com, se cedeix a una mena de xantatge per part del patronal, on exigeixen condicions més favorables per a les seves empreses o traslladen el seu exercici a un altre territori.

Aquesta coacció provoca que les empreses tinguin més llibertat i juguen amb la por que la desocupació produeix en el govern estatal. Situació que aprofiten per demanar polítiques que afavoreixen els acomiadaments i les jornades laborals favorables per l'empresari.

Els avenços tecnològics han afavorit també a la pobresa i exclusió, ja que, les empreses han aprofitat aquests avenços per fer canvis estructurals: han passat de contractar treballadors a invertir en tecnologia. Això ha provocat que per produir es necessiti un nombre menor d'empleats, deixant a un altre nombre elevat de treballadors a l'atur.

A escala social el conjunt de treballadors ha perdut la seva homogeneïtat característica dels anys seixanta, i s'ha produït un important procés de fragmentació estructural. Això provoca que les polítiques socials i de benestar esdevinguin en més plurals i alhora menys efectives, menys treballades, amb realitats més diverses i difícils de dur a terme.

Un altre aspecte polític molt interesant del qual ens parla J. Adelantado és, el de la incapacitat política per a apujar els impostos, ja que, això provocaria una disminució de vots. Aquesta situació es tradueix en un trasllat dels impostos al consum, als impostos indirectes, afavorint així la distància entre rics i pobres.

La reducció salarial provoca que per viure, una família necessiti més ingressos, ja no és suficient que sigui l'home l'únic de la família que treballi, és important el paper de la dona en l'àmbit laboral, per tal d'aconseguir més ingressos, que proporcionin un nivell de vida adequat en l'actualitat. El mercat laboral a la vegada ofereix ofertes de treball més precàries i on la bretxa salaria entre la figura masculina i la femenina s'aguditza.

Entre d'altres aquestes són raons que afavoreixen la pobresa i l'exclusió social a Espanya.

Actualment el terme pobresa ha deixat pas al terme conegut com: exclusió social, ja que, en parlar d'exclusió ens referim a un procés i no a una situació estàtica i estable.

A diferència del que històricament es podia relacionar amb el terme de pobresa, l'exclusió tal com defineix J. Subirats (2003) "no afecta només a grups predeterminats concrets sinó que afecta de manera canviant a persones i col•lectius a partir del seu grau de vulnerabilitat enfront de dinàmiques de marginació."

Aquest terme d'exclusió ens ajuda a conèixer una visió més detallada de la realitat social que es viu en l'actualitat i s'allunya del terme pobresa que està lligat a la falta recursos econòmics. Així, l'exclusió és producte de diferents factors que s'interrelacionen i retroalimenten entre ells. Una persona exclosa socialment no ha de ser pobre necessàriament i una persona pobre no té per què estar exclosa de la societat en la qual es desenvolupa. Per aquestes raons ha guanyat prioritat parlar d'exclusió, on podem esmicolar la realitat social, econòmica i política de l'individu.

...