Josep Carner

Josep Carner va néixer el nou de febrer del 1884, des de molt petit que li agradava llegir clàssics i actuals, catalans i universals. Va fer la carrera de Lletres i Dret on va fer una gran abundància d’amics. Encara que era molt jove va escriure molts versos. Juntament amb els seus companys D’Ors, Guerau, Costa i don Prat al 1906 tot ho van pertorbar.

I amb el nou segle Carner no es sentia noucentista. Va publicar els “Fruits saborosos” on utilitzava versos molt altiloqüents. Don Enric Prat de la Riba al veure el seu gran talent el va impulsar cap al periodisme. Va utilitzar les seves facultats per manifestar el seu desfavor a Lerroux i els cacics, els caps.

Els seus articles polítics eren exemplars i molt alarmants, els seu talent el va portar a tenir molt de triomf als jocs Florals. Gràcies a Josep Carner es va enriquir el català amb nous mots per això i la seva gran destresa i tècnica el fan Príncep dels poetes. La seva obra “Auques i ventalls” no va ser rebutjada. Amb humor va escriure sobre el poble de Barcelona amb això va aconseguir immortalitzar tota aquella època. Utilitzava el seu humor i les seves bromes per fer perdre el enteniment.

El nostre gran artista un dia es va casar, podem observar més detalls al llibre d’Albert Manent. Va treballar de traductor, però també va passar a ser diplomàtic. Per tot el món va viatjar però sempre ens enviava escrits com “El cor quiet” on ens dona la poesia més profunda. Quan va esclatar la guerra a les nostres terres va exiliar a Mèxic i va escriure el gran poema “Nabí”. Però quan va acabar el disturbi, Europa va tornar a acceptar el gran autor.

El van reconèixer per tot el món com un gran geni, però ell va arribar a una etapa que ja no escrivia més, només revisava les seves obres amb molta precisió. Després de tants anys no va tornar a la seva casa, Catalunya, però quan la mort s’apropava sentia la nostàlgia de veure per últim cop la seva terra, poc després complir el seu desig mor al 1970.

...