Aeronautica

1.3. El món rural

1.4. Les <<illes d’industrialització>>

2. La vida política després de la crisi colonial.

2.1. La primera reacció política davant del <<desastre>>.

2.2. L’inici del regnat d’Alfons XIII.

2.3. La vida política fins a la Gran Guerra.

3. La dinàmica social fins a la Gran Guerra.

3.1. L’auge renovat del republicanisme

3.2. El moviment obrer.

3.3. La Setmana Tràgica.

Unitat 14- La transició a la democràcia (1975-1982)

1. Els inicis incerts de la transició

1.1. La coronació de Joan Carles I.

_20/11/1975. Mort de Franco  una gran incògnita sobre el futur polític espanyol. No provoca cap reacció popular, a pesar que molts sectors simpatitzaren amb els antifranquistes.

_El franquistes no tenien una estratègia clara. Tampoc els opositors que demanaven un govern provisional democràtic tampoc no tenien prou força per a aconseguir el seu objectiu.

_Dos dies després de la mort de Franco.Proclamació de Joan Carles de Borbó com a rei.No contribueix gaire a aclarir la situació.

_En el discurs de coronació, Joan Carles I es va comprometre a comptar amb tothom. No va especificar quines intensions, ni quina estratègia política seguiria, el discurs era inconcret.

_Per als Franquistes, el rei era el successors triat per Franco, en conseqüència, era molt difícil oposar-s’hi.

_Per a molts sectors de l’oposició moderada, el rei era la persona que podia obrir el país cap a la democràcia.

_Els antifranquistes d’esquerres es mostraven bel•ligerant amb el rei, perquè el veien com el representant de la continuïtat del franquisme.

1.2. La tensió entre l’immobilisme, la reforma i la ruptura.

_1era acció del rei. Ratificar la presidència del govern Carlos Arias Navarro(nomenat per Franco).

_Arias va formar un govern en el què hi havia una gran presència de franquistes oberturistes: Manuel Fraga, Alfonso Osorio, Antonio Garrigues i José María de Areilza(molt significa com a monàrquic i havia format part del consell privat de Joan de Borbó, pare del rei)

_La situació era d’incertesa. El primer cap de govern de la monarquia esta preocupat per el fet que la possible reforma política fossi interpretada per l’oposició com una feblesa del govern.Arias volia demostrava que el govern controlava la situació.En aquest context es va produir dues manifestacions a favor de l’amnistia a Barcelona el febrer del 1976(convocada per l’Assemblea de Catalunya), i que la policia va reprimir.

_Es mantenia una política repressiva contra tot tipus de protesta. Tot semblava perillós per a l’estabilitat del govern, que temia ser desbordat per les protestes socials o laborals. En març de 1976, va esclatar una vaga general a Victòria. Els fets de Victòria no donaven gaires esperances als grups antifranquistes.

_Potser que per a compensar aquella imatge de govern repressor, un més després, és va autoritzar la celebració a Madrid del XXX Congrés de la UGT, tot i que el sindicat no estava legalitzat.

_En canvi, la celebració del Primer de maig, Festa del Treball, va ser duríssimament reprimida per la policia.

_Dies després, es va produir els fets de Montejurra. Confrontació de l’extrema dreta carlina amb postulats democràtics.

_La posició d’Arias cada cop més es identificava amb els immobilistes. Per exemple: es va queixar de declaracions de Fraga, que creia en la legalització del partit comunista en el futur.

_El primer govern de la monarquia no hi havia una unitat de criteri. Arias representava l’immobilisme, Fraga aspirava a una reforma sorgida del pacte entre els franquistes y l’oposició, Areilza estava predisposada a un diàleg amb l’antifranquisme. Semblava con si entre ells es limitaven.

_I a més, hi havia la tutela militar sobre la classe política Franquista. S’ha de tenir present, d’una banda, que la dictadura franquista havia estat comandada sempre per una persona que aglutinava tot el poder i, de l’altra, que el franquisme era el resultat d’una victòria militar.Per això els sector més immobilistes del franquisme amenaçaven sempre amb la reacció de l’exercit per frenar les propostes democratitzadores.

_Durant els 7 mesos de govern d’Arias, no tan sols es discutia dels projectes de futur pel país , sinó que el govern havia de continuar gestionant el dia a dia del molts conflictes ciutadans i obrers. Després de la coronació del rei ja hi havia una important vaga del la metal•lúrgia. Les dades de la conflictivitat obrera assenyalaven un increment constant de les protestes que sorgien davant d’una crisi econòmica que cada cop era més intensa.

_Mentre tot això passava l’oposició anava canviant d’estratègia. 1er. Van exigir que es nomenés un govern provisional que no tingués res a veure amb la legalitat franquista, es volia provocar la ruptura amb el franquisme. Que s’hauria de fer evident amb la celebració d’un plebiscit per decidir la forma d’estat: monarquia o república. 2n. Desde la creació

...