Cèl·lules Mare

Cèl·lules Mare

Introducció i aplicacions

[pic 1]

Eduardo Hernández

Albert Domingo

Biologia - BTX I

11 d’octubre del 2021

Introducció

Les cèl·lules mare, com bé indica el seu nom són unes cèl·lules presents al nostre organisme i a la resta d’organismes pluricel·lulars, però, de que s’encarreguen? El primer que cal saber és que les cèl·lules mare no estan diferenciades i tenen el potencial de convertir-se en molts tipus diferents de cèl·lules al cos. Elles serveixen com un sistema de reparacions pels organismes, són les cèl·lules mare les que es divideixen per formar noves cèl·lules especialitzades o bé noves cèl·lules mare, aquestes noves cèl·lules reben un primer nom de cèl·lules filla.

Actualment hi ha molt interès mèdic i experimental en les cèl·lules mare, això es deu sobretot a dues principals aplicacions que pot tenir la recerca en aquest subjecte: d’una banda hi ha interès per augmentar la comprensió sobre com ocorren les malalties. En observar la maduració de cèl·lules mare fins a formar cèl·lules dels ossos, el múscul cardíac, els nervis i altres òrgans i teixits, els investigadors i els metges poden comprendre millor com es desenvolupen les malalties i les afeccions. Tot i que també s’investiga com generar cèl·lules sanes per reemplaçar les cèl·lules malaltes (medicina regenerativa). Les cèl·lules mare poden ser orientades per convertir-se en cèl·lules específiques que es poden utilitzar per regenerar i reparar teixits malalts o danyats en les persones.

         Una altre cosa que cal remarcar és que podem considerar que existeixen quatre tipus de cèl·lules mare, tot i que hi ha dos principals, les embrionàries i les adultes per localització, no per diferenciació:

• Adultes: També s'anomenen somàtiques i són aquelles que es poden extreure de qualsevol persona, independentment de la seva edat. Es poden trobar en zones específiques (nínxols de cèl·lules mare) de tots els teixits i parts de l'organisme, mantenint-se latents durant llargs períodes fins que s'activen bé per complir el cicle de renovació de les cèl·lules, o bé per reparar un teixit malmès a causa d'una malaltia o d'una lesió.
• Embrionàries o fetals: Són les que es troben en els embrions de més de quatre o cinc dies d'edat i a partir d'elles desenvolupen tots els teixits i òrgans del fetus. Donada la seva elevadíssima capacitat de diferenciació, ja que es poden transformar en qualsevol tipus de cèl·lula, són les més interessants des de la perspectiva de la investigació, però plantegen qüestions ètiques importants que ha portat a prohibir el seu ús en la majoria dels països.

Però, com ja hem comentat, n’hi ha dos altres tipus, també hi ha de cordó umbilical i amniòtiques:

• De cordó umbilical: Cal diferenciar les cèl·lules de la sang i les del teixit del cordó. De la sang s'extreuen cèl·lules hematopoètiques les quals poden produir cèl·lules sanguínies sanes, mentre que del cordó s'obtenen cèl·lules mesenquimals què permeten regenerar i reparar qualsevol tipus de teixit.
• Amniòtiques: Es troben en el líquid amniòtic (un líquid clar de la bossa amniòtica que protegeix el fetus i l’embrió dels traumatismes externs i fa possible el desenvolupament embrionari i fetal) i són molt actives, encara que el seu potencial de diferenciació és inferior a el de les embrionàries.

Notícia de El PAÍS: Conservar o no les dents de llet del teu fill

Aquest article de EL PAÍS redactat per Ana Camarero, el 4 de novembre de 2019, explica la innovadora aplicació de cèl·lules mare situades en la zona dental del nostre organisme.

Amb el pas dels anys, la quantitat de cèl·lules mare que trobem en els nostres òrgans disminueix degut a que o bé es van morint, es van utilitzant per anar regenerant teixits o òrgans, o perquè van perdent la seva capacitat o funcionalitat regenerativa. És per aixó que en el article se’ns esmenta el fet de que les dents de persones de major edat poden no acabar tenint la mateixa aplicació cel·lular que aquelles de persones més joves. Citant el doctor Francisco Javier Rodríguez Lozano en l’article: “los terceros molares (muelas del juicio) son los últimos dientes que aparecen en la boca (en torno a los 18 años), con lo que se consideran los más jóvenes, de ahí su mayor potencial. No obstante, otras células procedentes de dientes de leche, de edades hasta los 10 años aproximadamente, representan una fuente de mayor capacidad, dada la temprana edad del paciente. Diferentes estudios avalan el uso de este nicho de células madre con una plasticidad similar a las células mesenquimales de médula ósea, siendo este tipo células de interés en medicina regenerativa”. Degut a aquest fenomen nombroses famílies han dipositat les dents dels seus fills en diversos bancs privats de dents que tenen el propòsit de conservar aquestes mostres en favor d’una futura utilització de la persona que les diposita.

...