Electroforesis

ELECTROFORESI:

L'electroforesi és un mètode de laboratori en què s'utilitza un corrent elèctric controlada amb la finalitat de separar biomolècules segons la seva grandària i càrrega elèctrica a través d'una matriu gelatinosa.

Va ser emprat per primera vegada per l'any 1937, però la seva importància va venir a incrementar quan en els anys cinquanta ELDurrum i Arne WK Tiselius, van impulsar l'electroforesi de zona, nom que va assignar a la separació de materials en un camp elèctric en presència d'algun tipus de suport; encara que aquest terme es limitat originalment a l'anàlisi de col•loides i partícules submicroscòpiques, s'ha convertit en aquests últims anys en una metodologia aplicada a substàncies de baix pes molecular.

Funcionament:

Quan una barreja de molècules ionitzades i amb càrrega neta són col•locades en un camp elèctric, aquestes experimenten una força d'atracció cap al pol que posseeix càrrega oposada, deixant transcórrer cert temps les molècules carregades positivament es desplacessin cap al càtode (el pol negatiu) i aquelles carregades positivament es desplacessin cap a l'ànode (el pol positiu).

El moviment de les molècules aquesta governat també per dues forces addicionals; inicialment la fricció amb el solvent dificultarà aquest moviment originant una força que s'oposa, d'altra banda les molècules s'han de moure en forma aleatòria o moviment brownià causa que posseeixen energia cinètica pròpia denominat difusió. L'energia cinètica de les molècules augmenta amb la temperatura, per això a major temperatura major difusió.

La suma de totes aquestes forces provoca que les molècules no migrin d'una manera homogènia, de manera que, si les molècules són col•locades en un cert lloc de solució, els ions comencessin a moure formant un front l'amplària augmentés amb el temps.

Per reduir l'amplada d'aquest front podem reduir el moviment de les molècules emprant un mitjà que s'oposi més resistència a aquest moviment. Una forma comuna de fer això és formar un gel. El gel consisteix d'un polímer soluble de molt alt pes molecular que atrapa molècules d'aigua i forma un tamís que dificulta el moviment dels soluts, conseqüentment, la migració electroforètica de les molècules serà més lenta, però l'eixamplament del front es vora reduït també .

Mètodes electroforètics:

Són els més comuns, donada la seva alta aplicabilitat en diferents camps. Són útils per aconseguir la separació de mescles complexes. S'apliquen petites quantitats de la dissolució de proteïnes a un suport sòlid, que s'impregna amb una solució tampó. Els suports són en general polímers i formen un gel porós que restringeix el moviment de les molècules

...