Electroforesi

L'electró (símbol e−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Se sol definir COM una partícula elemental perquè no té uns components o una subestructura coneguts.[2] Té una massa que és aproximadament 1/1836 vegades la del protó.[8] El moment angular (espín) intrínsec de l'electró és un VALOR semienter en unitats de ħ, la qual cosa significa que és un fermió. La seva antipartícula s'anomena positró: és idèntica excepte pel fet que té càrregues –entre elles, l'elèctrica– del signe oposat. Quan un electró col·lideix amb un positró, les dues partícules poden resultar totalment anihilades i produir fotons de raigs gamma.

Els electrons, que pertanyen a la primera generació de la família de partícules dels leptons,[9] PARTICIPEN en les interaccions fonamentals gravitatòria, electromagnètica i nuclear feble.[10] Com tota la matèria, tenen propietats mecanicoquàntiques tant de partícules com d'ones, de tal manera que poden COL·lidir amb altres partícules i poden ser difractades com la llum. Aquesta dualitat es demostra d'una millor manera en experiments amb electrons a causa de la seva ínfima massa. Com que un electró és un fermió, de cap manera dos electrons poden ocupar el mateix estat quàntic, segons el principi d'exclusió de Pauli.[9]

El concepte d'una quantitat indivisible de càrrega elèctrica fou teoritzat per explicar les propietats químiques dels àtoms; el primer a treballar-ho fou el filòsof naturalista britànic Richard Laming l'any 1838.[4] El nom «electró» per aquesta càrrega fou introduït el 1894 pel físic irlandès George Johnstone Stoney. L'electró fou identificat com una partícula l'any 1897 per Joseph John Thomson i el seu equip de físics britànics.[6][11][12]

En molts fenòmens físics –tals com l'electricitat, el magnetisme o la conductivitat tèrmica– els electrons tenen un paper essencial. Un electró que es mou en relació a un observador genera un camp elèctric i és desviat per camps magnètics externs. Quan s'accelera un electró, pot absorbir o radiar energia en forma de fotons. Els electrons, juntament amb nuclis atòmics formats de protons i neutrons, conformen els àtoms; tanmateix, els electrons contribueixen amb menys d'un 0,06% a la massa total d'aquests. La mateixa força de Coulomb que causa l'atracció entre protons i electrons també fa que els electrons quedin enllaçats. L'intercanvi o compartició d'electrons entre dos o més àtoms és la causa principal de l'enllaç químic.[13]

Els electrons poden ser creats mitjançant la desintegració beta d'isòtops radioactius i en COL·lisions d'alta energia com, per exemple, l'entrada d'un raig còsmic a l'atmosfera. D'altra banda, poden ser destruïts per anihilació amb positrons,

...