En investigacions anteriors es va demostrar que dos mutacion

En investigacions anteriors es va demostrar que dos mutacions són les responsables de la formació de pèptid amiloide a partir de la hidròlisi de la seva proteïna precursora. Aquest pèptid és la principal molècula de les plaques que s’acumulen en el cervell dels malalts d’Alzheimer. A més a més, el pèptid amiloide és responsable de la pèrdua de memòria.

En aquest article es descriu la proteïna Tau, que en condicions fisiològiques participa en la polimerització dels microtúbuls en l’axó. En canvi, en condicions patològiques interacciona amb l’actina de les dendrites, i facilita la unió del pèptid Aβ a les espines dendrítiques, formant nòduls neurofibrilars.

Quan estudiem la degeneració de les funcions neuronals en ratolins amb la Tau disminuïda i les mutacions característiques de l’Alzheimer a la proteïna amiloide, no es van observar canvis en les plaques de pèptid amiloide. En canvi, el funcionament de les neurones sí que respon a les funcions fisiològiques normals, el que ens suggereix que és el pèptid amiloide soluble el que s’uneix a les espines dendrítiques, i que ho fa exclusivament quan molècules com la Tau interaccionen amb ell.

Com a contrapartida, es van observar defectes en respostes compensatòries al desenvolupament del sistema nerviós central als cobais, de manera que seria necessari disminuir de forma molt precisa els nivells de Tau a pacients hipotètics, sempre adults per no afectar al desenvolupament del sistema nerviós.

Hi ha que remarcar una altra diferència entre els estudis amb ratolins i amb humans, ja aquelles produïdes quan al tractament se aplica en fases agudes de les malalties, són més efectives en ratolins que en pacients humans.

Aquests inconvenients condicionen notablement el possible tractament en pacients hipotètics, ja que ens veiem obligats a reduir els nivells de Tau de forma parcial i exclusivament en adults, moment en el que la neurodegeneració pot haver començat. A més, ens obri nous interrogants sobre el paper del pèptid amiloide i Tau en la malafunció del sistema nerviós.

Relacions amb continguts de classe:

La dendrita és la porció de la neurona capaç de desencadenar els principals mecanismes de senyalització cel·lular pel aprenentatge a nivell sinàptic. El mecanisme d’aprenentatge a llarg termini se pot descriure en les següents passes:

1. Un canal glutamatèrgic sensible al NMDA està situat a la dendrita. Se pot classificar com un canal catiònic operat per neurotransmissors i voltatge, ja que requereix l’acció simultània del glutamat i un potencial de membrana relativament positiu per a que canviï la seva conformació a l’estat actiu. El glutamat canvia la conformació dels aminoàcids, i el potencial de membrana desplaça al ió magnesi allotjat en l’interior, que obstaculitza el pas de la resta d’ions.

2. Quan se donen les

...