Ntroducció a la quantificació de l’activitat econòmica 1.1Productivitat i Cost laboral unitari

Activitat econòmica real

Tema 1

1. Introducció a la quantificació de l’activitat econòmica

     1.1Productivitat i Cost laboral unitari

     1.2 Mètodes per calcular el PIB

     1.3 Economia oberta

     1.4 Estalvi i Inversió

2. Models de moviment de capital

       2.1IEN

       2.2 Tipus de canvi

Exercici resolt

Polítiques d’estabilització

1. INTRODUCCIÓ A LA QUANTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

La variable clau en l’economia és la producció.

El PIB és la quantitat que es produeix en un país durant un temps determinat.

Ex: Una empresa produeix un producte per valor de 100€ i la seva fabricació té un valor de 70€. La diferència és el Valor Afegir Brut (VAB).

Les empreses utilitzen el VAB per fer front als salaris de treballadors i beneficis de propietaris. Amb això es consumeix i s’estalvia.

El PIB és la variable clau ja que contra més alt sigui, més salaris i dividends hi haurà,per tant, més podrem consumir i invertir.

1.1 PRODUCTIVITAT I COST LABORAL UNITARI

Productivitat: (Y/L)

Y= producció o PIB

L= Treball

Si augmentem la productivitat vol dir que amb els mateixos recursos estem incrementant la nostra producció.

Avui en dia la producció depèn fonamentalment del capital humà.

Cost laboral unitari (Salari/Productivitat)

Cost que té una empresa per treballador.

Ha de ser el més baix possible però per reduir-lo s’ha d’augmentar la productivitat, no reduir els salaris.

Hi ha una relació directa entre productivitat i salaris.

La productivitat en Espanya els últims 5-6 anys ha augmentat. El motiu d’aquesta pujada és l’elevat atur.

1.2 MÈTODES PER CALCULAR EL PIB

Via Valor afegit: Suma dels VAB.

Via rendes: Salaris + Beneficis

Via despesa: Consum + Inversió

Podem parlar de PIB a preus de mercats o PIB a cost de factors

(PIBcf = PIBpm – Ti + S), on:

Ti= impostos indirectes lligats a la producció

S=Subvencions

1.3 ECONOMIA OBERTA

La diferència entre una economia oberta i una tancada recau en que el país té activitat comercial amb els agents econòmics estrangers.

Si una economia és oberta part de la producció s’exporta (X) i part de la producció no és suficient i s’ha d’importar (M).

PIB = C + I + X – M

La producció es destina a consum, inversió, exportació i importació.

Una economia oberta, a més, té la variable de transferències.

PIB ± Tr = C + I +X – M ± Tr

1.4 ESTALVI I INVERSIÓ

La diferència entre el PIB i la renda nacional és que aquesta inclou les transferències que van i venen d’un país a un altre.

La renda menys el consum és l’estalvi.

RN = C + I +X – M ± Tr

RN –C – I = X – M ± Tr

S – I = X – M ± Tr

S= Estalvi

I= Inversió

Aquesta formula ens indica la capacitat o necessitat de finançament d’una economia.

S > I Capacitat de finançament. Pot finançar tota la inversió que necessiti sense recórrer a préstecs i inversions estrangeres. Les exportacions han de ser superior a les importacions i és important el seu nivell de competitivitat. Per exportar és necessària la inversió en capital humà.

    Ex: Japó, Alemanya, Unió Europea, etc.

S < I Necessitat de finançament: Si una economia no genera prou estalvi per finançar la inversió necessària perquè l’economia creixi, haurà de demanar préstecs a l’estranger i/o augmentar les exportacions i així fer una economia competitiva, productiva i poder créixer.

    Ex: Espanya, EEUU.

En funció del tipus d’interès una persona podrà estalviar o invertir.

Si l’interès és molt baix, la quantitat demandada de préstecs serà superior a la ofertada i quan això passa l’interès puja. En canvi, si l’interès és massa alt hi ha massa oferta d’estalvi, per tant hi haurà més oferta que demanda de préstecs i l’interès baixarà.

El tipus d’interès s’ajusta fins que la quantitat que les empreses volen invertir és igual a la que les famílies volen estalviar.

L’estalvi i la inversió poden interpretar-se per mitjà de la oferta i la demanda.

Si hi ha una reducció de l’estalvi, la corba es desplaçarà cap a l’esquerra. Aleshores, al tipus d’interès inicial la demanda de préstecs serà superior a la oferta. El tipus d’interès pujarà fins al punt en el que la corba de inversió talli la nova corba d’estalvi. D’aquesta manera una reducció de l’estalvi provoca una pujada del tipus d’interès.

Que pugi o baixi l’estalvi depèn entre altres factors de la política fiscal (pujada o baixada d’impostos, increment de la despesa pública, etc.)

[pic 1]

2. MODELS DE MOVIMENT DE CAPITAL

El valor d’una moneda depèn de la seva oferta i demanda. Existeixen dos aspectes que influeixen:

Moviments comercials: Si una economia és exportadora la seva cotització tendirà a pujar. En canvi si una economia com EEUU té permanentment dèficit la seva cotització tendirà a baixar.

Ex: Una empresa de la UE exporta una maquinària per 100 milions d’€ i la compra un importador de EEUU. En aquest moment augmenta la demanda d’euros (apreciació de l’€) i cau la de dòlars (baixada del dòlar).

...