Recerca bibliogràfica sobre investigadors balears

Helena Gòrriz Barrull

RECERCA BIBLIOGRÀFICA SOBRE INVESTIGADORS BALEARS

[pic 1]

Margarita Comas Camps

Margarita Comas Camps (1892-1973) va ser una destacada biòloga i pedagoga que va néixer a Alaior.

El seu pare era un mestre amb idees liberals que defensava una renovació pedagògica, així que ell va ser una peça clau en transmetre als seus fills la importància de l’educació i en fer que Comas sentís una gran passió per la pedagogia.

Així, Margarita va ser una estudiant excel·lent i va esdevenir mestra del que s’anomenava Primera Ensenyança en Ciències. Va començar treballant a Santander reivindicant i comprometent-se en unes millores de les condicions de l’escola, sobretot de les dones.

Així, la seva condició de dona, en un món eminentment masculí, no va ser un impediment suficientment important perquè ella destaqués. A nivell laboral va començar a fer-se un lloc, i el seu compromís, la seva passió i les seves inquietuds la van portar a seguir estudiant. Així, va anar a Londres i a París i va ser una de les primeres dones a Espanya en obtenir la llicenciatura en Ciència Naturals. A més, va aconseguir ser incorporada en la Real Sociedad Española de Historia Natural.

Tot i el seu brillant recorregut laboral, va trobar-se amb moltes dificultats per treballar en un centre científic pel que involuntàriament va haver d’encaminar-se més cap a la docència. Segurament aquest fet, juntament amb els obstacles que vivia en el seu dia a dia per ser dona, la van impulsar en lluitar incansablement per la igualtat entre homes i dones tan en l’educació com en el món laboral.

A l’arribada de la II República i de les idees que es proclamaven envers l’educació (escola unificada, gratuïta, obligatòria, laica, coeducació, treball actiu, etc.), Comas va poder publicar 4 llibres. Posteriorment, però, amb la Guerra Civil es va haver d’exiliar a Anglaterra, i tot i que va veure’s interrompuda la seva feina al seu país, allà la va continuar. D’una banda, feia difusió de les seves idees i d’altra banda, desenvolupava una labor humanitària educant als nens refugiats. Després d’una cerca contínua i intensa, finalment al 1942 va aconseguir una feina de professora de ciències a una escola anglesa.

La figura de Margarita Comas va caure en l’oblit durant anys, però en els últims temps s’ha reivindicat la seva gran labor aconseguint el 2018 ser Filla Il·lustre de Maó.

Què ha aportat?

• Introducció de la didàctica de les ciències a Espanya
• Igualtat de gènere:

• Escola com espai de convivència on formar en llibertat i igualtat
• Accés de les dones a les disciplines científiques
• Implantació d’un sistema igualitari

• Les seves idees a través dels llibres:

• Coeducació
• Treballar per projectes educatius
• Metodologia de l’aritmètica i la geometria
• L’Educació sexual

• Divulgació sobre ciència i pedagogia

Miquel Massutí i Oliver[pic 2]

Miquel Massutí i Oliver (1930-2012) va ser un oceanògraf, biòleg, il·lustrador i divulgador de la biologia marina. Era mallorquí, nascut a Palma, al si d'una família de biòlegs i oceanògrafs de reconegut prestigi.

Al 1954, mentre estudiava ciències ambientals a la Universitat de Barcelona, va iniciar-se en el món laboral de la biologia marina treballant com a becari del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), primer formant part de l'Institut de Biologia Aplicada i després, a l'Institut d’Investigacions Pesqueres. Això el va portar a viure a Blanes, a Vinaròs i a Cadis.

Degut a la seva passió per l’ecosistema marí, va decidir especialitzar-se en crustacis de profunditat i així, el 1959 va incorporar-se com oceanògraf a l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) arribant a ser el cap del departament de biotecnologia pesquera el 1977. Massutí, molt influenciat pel seu difunt pare, va seguir molts dels seus passos, ja que aquest havia sigut el director de l’IEO de Mallorca i professor del CSIC.

El 1986 va decidir marxar de l’IEO i finalitzar l’etapa investigadora per formar part del Servei de Pesca i Cultius Marins del Govern de les Illes Balears, on el 1987 seria nomenat el primer Director General de Pesca. Degut als seus coneixements tant oceanogràfics com mediambientals, va promoure sempre una gestió pública de la pesca que tenia en compte els drets i deures dels pescadors, regulava els contrabandistes i penalitzava les actuacions que perjudicaven els ecosistemes marins. Va arribar a ser president del Sindicat Provincial de la Pesca i Assessor de la Junta Provincial de Pesca de les Balears.

La seva activitat científica es centra sobretot en el desenvolupament d’una àmplia tasca investigadora al camp de la Biologia i Tecnologia Pesquera del Mar Balear i el Mediterrani Occidental. Va dirigir múltiples projectes de recerca, entre els quals destaca la "Cartografia Submarina del Mar Balear" i els treballs de prospecció i avaluació dels caladors profunds del Mediterrani.

Va participar també com a representant espanyol a diversos fòrums internacionals i assemblees parlamentàries europees sobre la pesca marítima i l’estudi de la Biologia i el cultiu de crustacis.

...