ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Dilimitar Derecho


Enviado por   •  25 de Mayo de 2015  •  3.856 Palabras (16 Páginas)  •  195 Visitas

Página 1 de 16

Dret Penal I

PAC 4

Alumne: Oscar Panadero Hernandez

A. Preguntes tipus test. Cal raonar breument la resposta (0.5 cada una)

1. Una causa de justificació putativa, per exemple, l'estat de necessitat (putatiu), en quin d'aquests casos concorreria?

a) quan A creu erròniament que B, experimentat en la pesca del percebe, s'ofega a la mar i sostreu un bot aliè per a sortir a rescatar-lo.

b) quan A veu que el seu fill passa fred i sostreu la jaqueta a un altre nen per a posar-la al seu pensant que li està permès fer-ho.

c) quan A llança una pedra a la finestra del veí B, i desconeix que amb això salva B de morir asfixiat per un escapament de gas.

d) quan A desconeix que ha d'intentar salvar B de morir ofegat perquè es troba incurs en una causa d'inimputabilitat.

Raoni la resposta: En els caos de conflicte de bens jurídicament proteics produïts quan un interesses s’enfronta a un altre en una situació de necessitat en la qual no poden coexistir, de manera que un d’ells pareix o resulta lesionat per salvar l’altre, es poden donar situacions que exclouen la responsabilitat. Aquestes son les causes de justificació putativa es troben recollides a l’art. 20.5 CP i son aplicables a aplicables en aquells agents que creuen erròniament que concorren pressupostis de la causa. Que ha de preveure els següents requisits: a) el be protegit superior a l'interès danyat: la valoració dels bens jurídics en jocs es ponderarà juntament amb la relació d’interessos socialment convenients. B) l’ús d’un mitja adequat: ja que l’ús d’un mitjà més lesiu que l’adequat a la situació concreta, es punible per excés intensiu.

c) situació no intencionada: la situació de conflicte no ha d’haver sigut intencionada. d) el no sacrifici en exercici de la professió: l’Assumpció del riscos en l’exercici de determinades professions exclou recorre a l’esta de necessitat, e) inimitabilitat: el perill no es podria haver eludit d’una altra manera valent-se d’un altre mitjà.

2. El consentiment en les lesions per part de la víctima:

a) exclou la tipicitat de la conducta de lesionar

b) exclou la tipicitat de la conducta de lesionar sols en alguns casos

c) sol té efectes atenuatoris i mai justificants

d) pot tenir efectes atenuatoris o justificants, segons el cas

Raoni la resposta: El consentiment permet que una persona quedi exempta de responsabilitat penal. Es tracta d’una acceptació d’un acte punible i una renuncia a la protecció del bé jurídic tutelat, que en la legislació espanyola no hi ha una disposició que el contempli, sinó que s’extreu d’un conjunt d’elles en el Codi Penal Requereixi un element de: a) capacitat: el titular del dret ha de gaudir d’un judici i equilibri mental suficient per mesurar l’abast de la seva acceptació, b) absència de vicis de voluntat: el consentiment ha de donar-se lliurement, sense coacció ni engany.

3. Marqui la resposta correcta:

a) per a aplicar el trastorn mental transitori com a eximent és imprescindible patir com a base una patologia mental.

b) la jurisprudència admet com a regla general que el psicòpata amb trastorn dissocial és un subjecte clarament inimputable.

c) l'existència d'una actio libera in causa impedeix apreciar una causa d'inimputabilitat.

d) la síndrome d'abstinència no pot aplicar-se com a causa d'inimputabilitat, perquè el drogoaddicte que continua voluntàriament amb el seu hàbit no pot pretendre ser absolt si delinqueix quan es troba baix aquesta síndrome.

Raoni la resposta: La legislació preveu la estructura del trastorn mental transitori que exclou la imputabilitat però només en casos de patologia mental, ja que el transport mental transitori podria ser provocat pel subjecte amb la intenció de cometre un delicte o hagués previst la seva comissió (art. 20.1 CP). De maner que sempre que el trastorn mental transitori no s’hagi buscat com a propòsit per cometre un delicte, se’l considerarà com a eximent de responsabilitat penal.

4. Les causes de inimputabilitat són:

a) les anomalies psíquiques, el trastorn mental transitori, la intoxicació plena, les alteracions en la percepció i ser menor de catorze anys.

b) les anomalies psíquiques, el trastorn mental transitori, la intoxicació plena, les alteracions en la percepció, ser menor de catorze anys i l'error de prohibició.

c) les anomalies psíquiques, el trastorn mental transitori, la intoxicació plena, les alteracions en la percepció, ser menor de catorze anys, l'error de prohibició, l'estat de necessitat excusant i la por insuperable.

d) totes les respostes anteriors són incompletes.

Raoni la resposta: Les condiciones per imputar a un autor son: a)que sigui imputable: es a dir, capaç de ser culpable, b) coneixement veritable de l’antijuridicitat: comprendre que la conducta es contraria al dret, c)exigibilitat: que en el moment del la causa, l’autor pogués haver efectuar una conducta diferent.

De manera que si no es donen aquests requisits, el subjecte no es culpable. A les causes esmentades: anomalia psíquica, trastorn mental transitori, intoxicació plena, alteracions de la percepció, ser menor de catorze anys, error de prohibició, estat de necessitat excusat, por insuperable, se’n poden sumar d’altres com l’error de consentiment: que es l’absència de coneixent de la antijuridicitat, sobre l’error que impedeix la sanció del comportament, o l’error de comprensió: aquell produït perquè la cultura o costums d’un subjecte el duen a fer sense comprendre que es tracte d’un delicte o acte antijuridic.

B. Preguntes veritable/fals raonades (1 punt cada una)

1. Un càstig corporal (per exemple, una bufetada) pot ser una conducta socialment adequada si és un fet ocasional lleu però mai estar justificat per l'exercici d'un dret de correcció dels pares.

Fals

Raoni la resposta: El dret de correcció dels pares es un supòsit en que actualment, es considera socialment adequat el càstig corporal lleu, en l’exercici del càrrec de progenitors o tutors dels menors, sempre que es facin de manera raonada i moderada i proporcionada (art. 154.2 y 268 CP) sempre que el que es persegueixi sigui una funció educativa. Però quan desapareix el dret de correcció, aquest càstig corporal passa a ser condemnat a una pena de pressió de sis mesos a un any o treballs en benefici de la

...

Descargar como (para miembros actualizados) txt (24 Kb)
Leer 15 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com