Compendi sobre la situació i la tasca de la dialèctica

[COMPENDI SOBRE LA SITUACIÓ I LA TASCA DE LA DIALÈCTICA]

1. El mètode dialèctic és el que permet saber perque suprimeix les hipòtesis i se centra en el principi mateix. Per trobar la veritat s'utilitzen els coneixements de totes les arts que fan una reflexió, que no es una opinió però tampoc arriba a ser saber, ja que el saber el dóna la dialèctica.

Plató parla de les parts del pensament: les dues primeres: intel·lecció (saber i enteniment) i l'opinió (creença i semblança). La primnera és l'intel·ligible i la segona l'opinable.

Diu que la dialèctica es la via per arribar a l'essència de totes les coses. Per tant, cal educar mitjançant la diàlectica per a que la gent es faci preguntes i les pugui respondre de la manera més racional possible i puguin governan.

2.En el text surten les paraules “principi i “opinió”

El mètode dialèctic es aconseguir el saber sense fer-se cap hipòtesis d'aquesta manera el principi de les idees es confirmen sense plantejarse cap hipòtesis.

L'opinió explica el procés que es fa des de la ignorància fins el coneixement a través dels camps de l’opinió i el coneixement, aquestes dues funcions són diferents perquè l’opinió versa sobre imatges mentre que la ciència versa sobre els arquetips. no es del tot una paraula que faci referencia al “saber” ja que el saber es una paraula molt mes “gran” que una opinió la cual es única i pot haver-hi contradiccions. La dialèctica es el poder que te la gent per convencer d'alló que es vol.

3. El mètode del coneixement consisteix en aconseguir obtenir la Idea, i per a complir aquest objectiu s’utilitzen dos principis. El primer és la dialèctica, el pas ascendent que va del coneixement més baix al més alt, o el descendent que va del coneixement més alt al més baix. El pas ascendent utilitza la col·lecció, per tant, comença per les coses concretes i va pujant cap a conceptes més universalsfins arribar al principi absolut, és a dir, agafa els conceptes complexos i els va simplificant.

Plató sosté que el sentit de bellesa no difereix del d'ordre, mesura, proporció i harmonia i que és una particularitat de l'home, una manifestació del seu parentiu amb els déus. D'aquesta convicció deriva també el seu judici sobre l'art.

Planteja una concepció de la bellesa no limitada als cossos, ja que la bellesa ha de ser propietat de les ànimes i de les Idees la bellesa màxima es troba en la Idea.

Conseqüència d'aquesta concepció va ser l'espiritualització i idealització de la bellesa. La bellesa del cos i de l'ànima és fugitiva; només la de la Idea és eterna.

El concepte de Plató i el dels pitagòrics es complementaven mútuament, ja que la Idea de la bellesa no podia consistir sinó en la regularitat

...