Descartes

1 El text ens proposa el dubte sobre si allò que sabem o experimentem és cert. Ja que quan dormim també experimentem coses que podríem donar com a certes i tan sols són somnis. Llavors no podem saber quines coses formen part de la realitat i no de la imaginació. Tot i així no podem tenir dubte sobre les coses tant simples i generals com les matemàtiques .

Tot seguit ens planteja la idea de que potser Déu ha volgut que ens enganyem però la descarta perquè Déu és bo i no ens enganyaria. Després ens proposa la idea de que hi ha un ésser maligne que vol que m’enganyi.

Finalment acaba arribant a la conclusió de la realitat que ell coneix sols és la ficció del seu intel•lecte.

2Extenció: Espai que pot ocupar qualsevol ésser.

Geni maligne:Ésser superior i maligne, diferent a Déu que té la capacitat de fer que m’enganyi i vol que m’equivoqui.

3.El mètode de Descartes pot ser reduït a 6 meditacions

Aquestes afirmacions formen part de la 1ª meditació on el dubte és el punt de partida, per exemple dubta de les coses materials per exemple de les parts del cos perquè potser només sí part de la nostra imaginació.

EL mètode cartesià , és basa a posar en dubte tot, i no donar-ho com a vàlid fins que hagi estat comprovat. Aquest mètode és fa seguin 4 regles anomenades màximes i són: expressar cautela i prudència, seguir tot allò que és més provable,tan sols tenim el poder de controlar els nostres pensaments i finalment revisar revisar les ocupacions per a recollir-ne una. Aquestes regles les aplicarà a la seva metafísica formada a traves del dubte metòdic. EL dubte metòdic es fonamenta en la incertesa de la informació que ens arriba pels sentits amés de errors en el raonament , també afirma que és difícil diferenciar els somnis de la realitat i acaba pensant que hi ha un geni maligne que vol que m’enganyi. Tot i l’engany acaba tenint per certa una cosa. Encara que s’estigui enganyant, esta pensant i si pensa existeix, i posa aquesta afirmació com a primer principi de la filosofia “Cogito, ergo sum”.Aquesta afirmació no és una deducció sinó i intuïció , una idea clara i distinta.

Per mitja del seu mètodes acaba distingint 3 tipus de substàncies: el jo pensant “res cogitans” (ànima o esperit),el món “res extensa”(part material) i la substància infinita “Déu” ( és infinit i perfecte)

Descartes creu que utilitzant el mètode del dubte podrà arribar al coneixement segur, en canvi Aristòtil no creu poder arribar , ja que tot va canviant. Perquè el seu mètode es basa en els sentits, en canvi Descartes rebutja els sentits com a mètode de coneixement. Tot i les diferencies tots dos creuen el un l’existència d’un Déu infinit i perfecte que és l’origen o la causa de les coses.

5 No hi estic d’acord perquè moltes vegades costa distingir el que és un somni

...