Dret Positiu I De Consciència

El dret positiu és el conjunt de normes jurídiques escrites per una sobirania, és a dir, tota la creació jurídica de l'òrgan estatal que exerceixi la funció legislativa. El dret positiu pot ser d'aplicació vigent o no vigent, depenent si la norma regeix per una població determinada, o la norma ja ha estat derogada per la promulgació d'una posterior.

El concepte de dret positiu està basat en el iuspositivismo, corrent filosòfic-jurídica que considera que l'únic dret vàlid és el que ha estat creat per l'ésser humà. L'home ha creat l'Estat i en ell ha constituït els poders en què es manifestarà la sobirania, el poder legislatiu és qui originàriament crea el dret, mitjançant les lleis.

És un dret lloc o donat des de l'Estat.

L'home crea el dret, les lleis (sent aquestes la voluntat del sobirà) creen Dret. Al contrari del Dret natural, en el qual el dret era al món, i l'ésser humà es limitava merament a descobrir-lo i aplicar-lo.

Es redieren al judici reflexiu pel qual distingim interiorment el bé del mal, l'actuació correcta de la incorrecta, l'acció honesta de la deshonesta, la conducta ètica i moral, de la immoral i sense ètica.

És un atribut individual i el judici sobre la bondat o maldat d'una acció pot diferir entre persones. Aquesta percepció diversa es troba molt present avui en la societat. Mentre un individu mostra una posició gairebé indiferent davant qüestions morals, un altre reacciona de manera extremadament sensible i escrupolosa.

Per exemple: davant l'avortament. És tema molt puntual i delicat. Tot i comptar en alguns països amb la despenalització, molts metges s'acullen a aquest dret de Consciència per no realitzar-lo. El mateix que si un superior ordena a un subaltern realitzar una acció incorrecta, aquest vaig poder fer objecció de consciència.

La sindèresi o consciència és la capacitat natural que té l'home per jutjar rectament. Amb altres paraules podem definir la consciència com "el lloc" dels principis o valors d'una persona. Quan diem, per exemple, que hem de decidir en consciència, estem utilitzant aquest sentit, perquè comprometem la nostra pròpia vida en la decisió que prenem. Per això podem dir també que la consciència és com l'expressió del sentit de la vida. D'aquesta manera, les decisions contra la pròpia consciència són decisions contra un mateix.

...