El realisme

el realisme

Context i estil

La burgesia està consolidant-se com a classe poderosa

Deixem enrere les revolucions liberals (la última és la del 1848 en la qual la burgesia assoleix el poder ja que no van de la mà les classes treballadores de la burgesia).

Es situa en el context del realisme, a mitjans del segle XIX, després del 1848 que hi ha un procés revolucionari a europa, la burgesia es consolida com a classe preeminent a Europa i en el poder, tant política, social i econòmicament, que es manifesten els seus valors. La burgesia ha pres el poder i es duen a terme els sistemes polítics parlamentaris i liberals, formes econòmiques sota models liberals i capitalistes, i els valors culturals son els propis de la burgesia. El conflicte que teníem fins el moment s’està desplaçant d’entre aristocràcia i burgesia al conflicte entre burgesia i proletariat, sobre tot després de la revolució del 1848, ara la burgesia vol consolidar-se en el poder i el conflicte que comença a aparèixer és entre les classes burgeses i les classes baixes/proletariat. Això farà que en aquests anys apareguin partits polítics i moviments que reivindiquen el proletariat. Per tant les idees protagonistes son el comunisme i l’anarquisme, que es reivindiquen per part del proletariat.

Les ciutats creixen, Europa s’urbanitza i el camp comença a ser desplaçat per les ciutats que s’amplien i la ciutat passa a ser el centre de les activitats socials obreres i polítiques, la societat agrària ha deixat de ser el capital artístic social i obrer. Europa s’industrialitza i es substitueixen els models agraris per models industrials i la fàbrica com a model de producció. Creix la població i que es desplaça a les ciutats, aparició nova classe proletariat. Les relacions es capitalitzen i mercantilitzen.

En aquest context polític els valors també varien, el que predominen son els valors propis de la burgesia. Una classe que no té passat, orientada al present, els seus gustos es dirigeixen cap a la realitat present orientada al present, al concret i als fets objectius. La mirada de la burgesia encara que de vegades no ho volen acceptar, tenen una dada objectiva i al fet concret, per tant neix en aquest context el realisme, i fuig i abandona la temàtica mitològica i l’excés de literatura, i la visió fantasiosa del romanticisme. Amb una visió descarnada de la realitat. No tenen passat i no poden fer del passat el seu poder actual, el seu poder és recent. El realisme és defensor de la dada objectiva sense “literatura” és a dir, sense l’artifici romàntic. Son temes prosaics, molt lligats a la realitat de la vida i de la vida quotidiana, moltes vegades amb una voluntat de denuncia social com per exemple Courbet, però en ocasions no, en ocasions amb una voluntat costumista. Per tant existeix un realisme costumista (sense intenció de reflexió o denuncia social) i un realisme que intenta fer una denuncia social, ensenyant la realitat per a que reflexionem sobre ella.

...