Realisme Màgic

El realisme màgic és un gènere artístic i literari de mitjan el segle XX.

El terme va ser inicialment usat per l'alemany critico artístic Franz Roh per a descriure una pintura que demostrava una realitat alterada, però va ser usat més tard pel veneçolà Arturo Uslar Pietri per a descriure el treball de certs escriptors llatinoamericans.

Entre els seus principals exponents estan el guatemalteco Miguel Àngel Astúries i el colombià Gabriel García Márquez, ambdós guardonats amb el Premi Nobel de Literatura, encara que molts aclamen com pares del realisme màgic a Arturo Uslar Pietri, i a Juan Rulfo. Jorge Luis Borges també ha estat relacionat al realisme màgic però la seva negació absoluta del realisme com gènere o mera possibilitat literària ho posa contra aquest moviment.Laura Esquivel de Mèxic amb "Com aigua per a xocolata" i Allunyo Carpentier, de Cuba, en la seva prólogo al Regne d'aquest món, defineix la seva escriptura inventant el concepte de "real meravellós", que malgrat les seves semblances amb el realisme màgic de Gabriel García Márquez, no s'ha d'assimilar amb ell. El realisme màgic es va desenvolupar molt fortament en lás dècades del' 60 i '70, producte de les discrepàncies entre dues visions que convivien en Hispanoamérica en aquest moment: la cultura de la tecnologia i la cultura de la superstición. A més va sorgir com manera de reaccionar mitjançant la paraula als règims dictatoriales de l'època. No obstant això, existeixen textos d'aquest tipus des de la dècada de 1930, de la mà de les obres de José de la Quadra

El realisme màgic es defineix com la preocupació estilística i l'interès de mostrar l'irreal o estrany com alguna cosa quotidià i comú. No és una expressió literària màgica, la seva finalitat no és la de suscitar emocions sinó més bé expressar-les i és, sobre totes les coses, una actitud enfront de la realitat. Una de les obres més representatives d'aquest estil és Cent anys de solitud de Gabriel García Márquez.

El realisme màgic comparteix certes característiques amb el realisme épico, com la pretensió de donar versemblança interna al fantàstic i irreal, a diferència de l'actitud nihilista assumida originalmente per les avantguardes com el surrealisme.

Una vegada Gabriel García Márquez va dir: “El meu problema més important era destruir la línia de demarcación que separa el que sembla real del que sembla fantàstic. Perquè en el món que tractava d'evocar, aquesta barrera no existia. Però necessitava un to innocent, que pel seu prestigi tornés verosímiles les coses que menys ho semblaven, i que ho fes sense pertorbar la unitat del relat. També el llenguatge era una dificultat de fons, doncs la veritat no sembla veritat simplement perquè el sigui, sinó per la forma en què es digui.”

Aspectes destacables del Realisme màgic

Els següents elements estan presents en moltes novel·les del realisme màgic, però no necessàriament tots es presenten en les novel·les i també altres obres pertanyents a altres gèneres

...